Llorenç Villalonga (Palma de Mallorca, 1897-1980), escriptor i metge psiquiatre.

Estudia medicina i s'especialitza en psiquiatria (1919-1927). Exerceix com a metge a Palma, primer en una consulta privada i després a l'Hospital Psiquiàtric de la ciutat. A més, és nomenat secretari del Col·legi Oficial de Metges de les Balears.

Villalonga comença la seva trajectòria literària col·laborant al diari Día de Palma amb un conjunt d'articles marcats clarament per les seves conviccions anticatalanistes i antirepublicanes. Ben aviat, però, surt a la llum la seva primera novel·la Mort de dama (1931), que signa amb el pseudònim de Dhey. Aquesta obra de marcat caràcter esperpèntic, es va veure envoltada d'una gran controvèrsia dins el món regional mallorquí que s'hi sentí ridiculitzat. Amb els anys, però, s'ha convertit en un clàssic de la literatura catalana, juntament amb Bearn o La casa de les nines (publicada en català el 1951), premi de la Crítica nacional i, sens dubte una de les novel·les més traduïdes de la literatura catalana del segle XX. A més a més d'aquestes dues novel·les emblemàtiques, és autor de diverses obres que configuren, sobretot a partir dels anys seixanta, el mite de Bearn. Villalonga hi retrata amb saviesa i nostàlgia la Mallorca de l'antiga aristocràcia just abans de la seva desaparició definitiva. Per això s'ha relacionat la seva obra i, més concretament Bearn, amb Il Gattopardo del sicilià Giuseppe Tomasi di Lampedusa, obra que Villalonga traduí al català el 1962.

També cal destacar les obres de teatre: Fedra (1932), Silvia Ocampo (1935) i Desbarats (1965), i el recull d'articles Centro (1934).



Pàgina elaborada per Nausica Solà per a l'AELC.
Fotografies: Casa Museu Llorenç Villalonga.