Cèlia Viñas (Palamós, 1915 – Almeria, 1953) va estudiar Filosofia i Lletres a Barcelona. Va escriure poesia, teatre, narrativa i textos memorialístics, i dins de la seva obra hi ha una bona part dedicada al públic infantil. Del seu pas per Mallorca durant la seva joventut li va quedar la memòria i el magisteri d'escriptors com Bartomeu Rosselló-Pòrcel i Josep Maria Llompart. També des de molt jove pren contacte amb els ambients teatrals, un gènere que l'apassionava i al qual dedicaria moltes energies, com a autora i com a directora de grups juvenils en la seva etapa almeriense.

El 1943 es trasllada a Almeria després de guanyar una càtedra de literatura. En aquesta ciutat encara existeix un institut i una tertúlia que porten el seu nom, la qual cosa ens dóna notícia de la intensa petjada que hi va deixar, tant amb la seva obra literària com amb el seu tarannà pedagògic, del tot avançat a la seva època. Les circumstàncies de la postguerra i la seva residència a andalusia la van dur a escriure bona part de la seva obra en castellà.

Durant la dècada dels 50 participa en l'antologia Els poetes insulars de postguerra (1951), i publica a la seva estimada Mallorca, a l'editorial Moll, el llibre de poemes en català: Del foc i la cendra (1953), un conjunt de textos de joventut i de maduresa que destaca entre la poesia de l'època. També escriu textos memorialístics, com ara De esto y aquello, publicat de manera pòstuma a Almeria el 1995. El crític Francisco Galera Nogales ha escrit un excel·lent treball sobre l'autora: Vida y obra de Cèlia Viñas (1991). Va deixar dues novel·les inèdites.


Pàgina elaborada per Xulio Ricardo Trigo per a l'AELC.