Manifest sobre els drets d'autor i el préstec bibliotecari

Els drets d'autor dels escriptors i el préstec bibliotecari

Les dues associacions d’escriptors catalanes (l’Associació Col·legial d’Escriptors de Catalunya i l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana) han realitzat, amb motiu de Sant Jordi, un manifest sobre el dèficit dels drets d’autor a l’Estat espanyol a causa de l’incompliment de la directiva europea sobre el reconeixement d’aquests drets en el préstec bibliotecari.

Manifest:

En ocasió del Dia del Llibre, les associacions d’escriptors volem fer pública la nostra contribució en un tema sobre el qual hi ha una confusió excessiva.

Els fets són aquests:

1.Una Directiva Comunitària, en reconeixement i aplicació d’una conquesta històrica del socialisme nòrdic en el foment de la creació cultural, ha instat els governs dels països comunitaris a reconèixer els drets d’autor per préstec bibliotecari.

2.Fins en aquests moments, el Ministeri d’Educació i Cultura espanyol, així com l’italià, el grec, el portuguès i l’irlandès, han preferit assumir les sancions comunitàries previstes abans de complir i fer complir aquesta Directiva.

Els arguments de l’Administració són que la majoria del col·lectiu professional dels bibliotecaris i un grup d’escriptors han manifestat la seva oposició a la Directiva Comunitària perquè:

– el reconeixement del dret d’autor en l’àmbit bibliotecari és contrari a la difusió de la cultura ja que constitueix un impost o cànon sobre la lectura que podria recaure en els lectors;
– el reconeixement d’aquest dret d’autor suposaria, en tot cas, un gravamen sobre els respectius pressupostos de les biblioteques;
– els autors ja cobren dels editors per exemplars venuts i, per tant, pel llibre que ha adquirit la biblioteca;
– els autors disposen d’altres mitjans per aconseguir incentius a la creació i ajudes de l’Administració per al seu col·lectiu.

Per la nostra banda, les associacions professionals d’escriptors volem assenyalar:
– que no reivindiquem cap caritat, ni subvenció, ni ajuda discrecional, sinó drets reconeguts en els països europeus més respectats pels agents culturals;
– que l’abonament dels exemplars comprats no eximeix ni justifica èticament i legalment l’incompliment dels drets derivats, un comportament que a ningú no li semblaria legítim de defensar en el cas de la cinematografia, el teatre o la música;
– que, des d’una sensibilitat cultural progressista, el reconeixement del dret d’autor en el préstec bibliotecari no s’hauria d’utilitzar com a amenaça contra els lectors, els quals en cap cas no han de contribuir a sufragar el pressupost de les biblioteques, de la mateixa manera que en un Estat de Dret els particulars no sufraguen directament els honoraris dels funcionaris o el cost dels serveis de la sanitat pública;
– que, efectivament, el reconeixement del dret d’autor en el préstec bibliotecari s’ha de dotar mitjançant el corresponent increment del pressupost de les biblioteques; però que és tasca d’una Administració sensible a la cultura, respectuosa de la legalitat i en sintonia amb la majoria de països europeus, dotar amb equitat i justícia aquests serveis públics;
– que res no impedeix a la minoria d’escriptors oposats al dret d’autor en el préstec bibliotecari fer generosa donació de l’import dels seus possibles drets al Tresor Públic.

Barcelona, 23 d’abril de 2006, Dia del Llibre

Les Juntes Directives de
l’Associació Col·legial d’Escriptors de Catalunya (ACEC)
l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC)