Escriptors i bibliotecaris mostren voluntat per entendre’s, però discrepen de les solucions

La principal conclusió que es pot extreure de la taula rodona que va organitzar l’AELC a l’Ateneu Barcelonès sobre el cànon per préstec públic entre les diferents parts implicades –escriptors i bibliotecaris– és que, tot i que el distanciament encara molt important, es necessita treball en comú per solucionar el conflicte. Comença a quedar clar que el pagament del cànon s’ha de fer, si bé no hi ha acord en com fer-ho. A la taula rodona, que es va celebrar dimecres 20 d’octubre, hi van prendre part, en representació dels autors, Jaume Pérez Montaner (president de l’AELC) i Montserrat Conill (presidenta de l’ACEC) i per part dels bibliotecaris, Eugènia Serra (presidenta del Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya) i Patrícia Riera (membre del Grup Biblioteques i Propietat Intel·lectual de FESABID). També hi va participar l’escriptor Miquel de Palol.

Jaume Pérez Montaner va manifestar que “estem condemnats a entrendre’ns”, però, tot i això, els representants dels bibliotecaris i documentalistes catalans van exposar unes idees que no concorden amb les necessitats i objectius plantejats pel col·lectiu d’autors. En el seu discurs Patrícia Riera va voler deixar clar que això no és tractava d’una lluita entre bibliotecaris i escriptors –un punt on tots els assitents van estar d’acord– però va remarcar que el pagament d’aquest cànon suposaria un important greuge per un sistema bibliotecari “molt distant del dels països nordeuropeus amb els qual se’ns vol comparar en aquesta matèria”.

Pérez Montaner va exposar els diferents punts de vista plantejats en aquests mesos de debat professional i va acusar a alguns bibliotecaris de demagògia per les seves declaracions a la premsa quan afirmaven que serien els usuaris els qui haurien de pagar el cànon. Montaner i Montserrat Conill va remarcar que els escriptors són els primers interessats a què les biblioteques funcionin el millor possible, però que per fer-ho no podien renunciar a un dret propi dels autors. Els presidents de les associacions d’autors van subratllar que el pagament l’havia d’efectuar l’Administració i que en altres països, fins i tot amb menys habitants que Catalunya, el cost es realitzava sense problemes. Conill i Pérez Montaner van criticar la mesura del govern espanyol d’aplicar l’exempció del pagament del cànon a totes les biblioteques de l’Estat: “no es pot anomenar exempció, ja que afecta a la totalitat de biblioteques, quan només ho hauria de fer en alguns casos excepcionals”.

Per la seva part Eugènia Serra va afirmar que les biblioteques ja realitzen una forma de pagament als autors quan exposen i publiciten els seus llibres a les biblioteques i organitzen activitats literàries al voltant de les obres. També va ressaltar que el foment de la lectura que s’incentiva a les biblioteques repercuteix directament en un major nombre de vendes de llibres mentre que un pagament del cànon –segons Serra, seria uns 13 milions d’euros– suposaria un greuge important per al sistema bibliotecari.

Barcelona, 20 d'octubre de 2004