"Pere Capellà va contribuir que el teatre mallorquí no fos justament allò que pretenien que fos, un teatre de segona. Ell va començar a escriure'l tard, als 42 anys, ben conscient que era el millor canal per fer sentir la seva veu. Amb la seva obra i malgrat totes les limitacions a què estava sotmès, va dignificar el teatre dins la tradició més popular i es va convertir en un mestre per als autors joves, perquè serveix de model vàlid com a punt de partida per a un teatre nou. El seu ja no és el 'subproducte que el franquisme tolerava, potser per tot allò que tenia d'alienador', segons paraules de J. Ma. Llompart. És més bé un mitjà per presentar els seus ideals, consolidant alhora un model de llengua col·loquial però correcte, ric i adient a la seva intenció d'arribar a un gran públic."

(M. Margarida Alomar: "El teatre de Pere Capellà". Lluc (Palma), núm. 784, gener-febrer de 1995)

***

"Curiosament, en el seu teatre –descomptant Val més un dit en es front o algun passatge anecdòtic d'El carrer de les tres roses–, no hi trobam referències autobiogràfiques. En canvi, com no podia ésser d'altra manera, s'hi reflecteixen les idees bàsiques que donaren sentit a la seva vida. Exemples? Tants com en vulgueu. El cant a la terra, no idíl·lic, més aviat carnal que es desprèn de L'amo de Son Magraner o de Sa madona du es maneig; la crítica descarnada al poder polític, present a Sa pesta, quan aquest poder menysprea la dignitat de la persona; i la burla i la denúncia dels privilegis de sa sang o de família que caracteritzen Es marqués de Sa Rabassa i El rei Pepet. Curiosament –i afortunadament–, aquests missatges foren compresos per una part important de la ciutadania. Pere Capellà va assolir, a Mallorca, una popularitat immensa."

(Llorenç Capellà: "Pere Capellà contra el seu temps", dins Retrats. Pere Capellà. Barcelona: AELC, 2005)

***

"El més popular de tots els autors, dins la postguerra, fou En Pere Capellà. Tenia la vena, intuïció dels grans autors teatrals; sabia moure els personatges -trets de la mateixa realitat- amb agilitat, harmònicament. Encara que el seu món sigui la pagesia, descriu i presenta la pagesia de la postguerra, més dinàmica, més desenvolupada. La facècia, gran protagonista de l'època, és un fet marginal dins les seves obres. Com en el teatre d'En Puigserver, l'humor brollava de les situacions reals, era la mateixa acció dramàtica la que provoca la rialla..."

(Gregori Mir: Literatura i societat a la Mallorca de postguerra. Palma: Moll, 1970)