Ant˛nia Vicens
Associaciˇ d'Escriptors en Llengua Catalana
P˛rtic

Ant˛nia Vicens (SantanyÝ, Mallorca, 1941). escriptora catalana de mÚs ferma i interessant traject˛ria.

De ben petita li agrada sentir la llengua que parlen al seu poble i escoltar la gent gran, i Ús a partir d'aquestes experiŔncies que neixen els primers relats. El 1965 rep el primer reconeixement per la seva obra, en guanyar el concurs literari de Cantonigrˇs amb un recull de tres contes. Per˛ l'autŔntica prova de foc de la seva literatura Ús el premi Sant Jordi 1967 que obtÚ amb la novelĚla 39║ a l'ombra, reeditada per Edicions 62 el 2002, una obra que rep comentaris ben entusiastes dels crÝtics de l'Ŕpoca. Aquest premi impulsa la seva literatura i, des d'aleshores, ha publicat nombroses novelĚles, mentre la crÝtica i el lector hi continuen veient una escriptora tenaš i intelĚligent, preocupada per temes com la condiciˇ de la dona, la soledat i la terra pr˛pia, Ús a dir, els canvis que ha patit l'illa de Mallorca durant els ˙ltims 30 anys i com ha influ´t aquest fet en les ˙ltimes generacions.

A mÚs d'altres novelĚles, com La Santa (1980), Terra seca (1987), Febre alta (1998), Lluny del tren (2002), Ungles perfectes (2007) o └nima de gos (2011); ha publicat llibres de contes recollits en el volum Tots els contes (2005), narrativa juvenil, els reculls de poesia Lovely (2009), Sota el paraigua el crit (2013), Fred als ulls (2015) i Tots els cavalls (2017), i un llibre de mem˛ries en colĚlaboraciˇ amb Josep Maria Llompart: Vocabulari privat (1993). TÚ obra tradu´da a l'alemany i el castellÓ.

El 1998 Ús presidenta en funcions de l'Associaciˇ d'Escriptors en Llengua Catalana, de la qual tambÚ n'Ús vicepresidenta a les Illes de 1997 a 2004. El 2016 n'Ús nomenada s˛cia d'honor. Aquest mateix any rep el Premi Nacional de Cultura de la Generalitat de Catalunya.



PÓgina elaborada per Xulio Ricardo Trigo.
Actualitzaciˇ: Nausica SolÓ.
Fotografies de l'arxiu personal de l'autora.



--------------------