Al mateix riu d'Heràclit.
"Entrem i no entrem en els mateixos rius". O també: "No convé que els fills es comportin ni enraonin com els pares". I encara: "L'ordre del món: un munt de brutícia escombrada a l'atzar". Dos mil cinc-cents anys després de la seva mort, avui ressona amb més força que mai la veu de l'enigmàtic Heràclit, el filòsof que s'expressava amb sentències oraculars. Fill de la família reial d'Efes, estava destinat a regnar, però va preferir el camí del pensament lliure. Va escriure una única obra, de la qual resten tan sols un centenar de llarg de sentències. Ben poca cosa més en sabríem, si no fos pel manuscrit trobat l'any 1972 per un estudiant de Filosofia de la UB. La novel·la de Pep Coll ens endinsa en l'obra d'un savi que va viure la infantesa del pensament occidental, els inicis de la democràcia i el primer gran enfrontament entre Orient i Occident".
(Sinopsi)