A poc a poc es confirma que, en qüestions de novel·lística, no podem parlar de gèneres menors. Al cap i a la fi, portser només hi ha novel·les bones i novel·les dolentes. J. M. Palau un bon dia va pensar que en la seua obra mancava una història d'amor, allò que anomenem una novel·la rosa. Així va nàixer La dama del país del sol<7i>, una novel·la amb happy end que tracta d'un amor que ressuscita: a vegades, d'unes cendres, sorgeix una flamarada que ho crema tot.

(Sinopsi)