LA LLANTERNA DE L'ARÇ

L'arç hivernal s'ha encès fora de temps,
pometa de l'arbust, llum petit de la gent menuda,
dels quals sols demana que facin que el ble
del respecte per si mateixos no s'apagui del tot,
ja que no cal que la i·luminació els encengui.

De vegades, però, quan el teu alè forma fumerols al gebre,
adopta la forma vagarívola de Diògenes
que amb la seva llanterna cerca un home just;
de manera que acabes sent escrutat des de darrere l'arç
que ell sosté, amb branquilló i tot, a l'alçada dels ulls,
i recules davant aquella unió de carn i de llavor,
davant la punxa de sang que voldries que et provés i t'aprovés,
davant la seva maduresa bequejada que t'examina i, després, continua cercant.

Seamus Heaney (Versió de Francesc Parcerisas)