Zoraida Burgos i Maria Guasch guanyen els Premis de la Crítica Catalana

21 d'abril del 2018

Zoraida Burgos ha estat guardonada en la categoria de poesia del Premi de la Crítica Catalana per Convivència d'aigües (LaBreu Edicions), i Maria Guasch ha rebut el de narrativa per Els fills de Llacuna Park (L'Altra Editorial), com a millors obres en llengua catalana publicades durant el 2017.

Els Premis de la Crítica Catalana es lliuraran dimecres 2 de maig a la Biblioteca de Catalunya, en el transcurs d'un sopar literari amb tertúlia amb les autores premiades i lectures dels textos guardonats.

Per primera vegada els representants de la crítica catalana han declinat assistir a la reunió anual en què l'Asociación Española de Críticos Literarios anuncia els premis, com a mostra d'enèrgica protesta per la manca de llibertat d'expressió a tot l'Estat i per a reivindicar el compromís de l'escriptura amb aquestes llibertats.

El jurat de la modalitat en llengua catalana ha estat format pels crítics Anna Ballbona, Àlex Broch, Lluïsa Julià (coordinadora), Jordi Nopca i Simona Škrabec.

     
Cobertes de les obres guardonades amb els Premis de la Crítica Catalana 2018.

Maria Guasch, Premi de la Crítica Catalana de narrativa amb la novel·la Els fills de Llacuna Park

Amb Els fills de Llacuna Park (L'Altra Editorial) la veu de la jove escriptora  adquireix una nova dimensió per la seva maduresa i fermesa.


 
Maria Guasch (Begues, 1983) és llicenciada en Comunicació Audiovisual i combina la tasca de documentalista i guionista amb la vocació per l’ensenyament. El 2013 publica la seva primera novel·la, La neu fosa (El Toll), a la qual segueix Olor de clor sota la roba (RBA-La Magrana), amb què rep el Nou Talent FNAC 2014. Amb la tercera novel·la, Els fills de Llacuna Park (L'Altra) l'autora ha consolidat la seva veu literària, una de les més estimulants i inspiradores de les joves generacions.
 
Per a l'autora, el premi suposa «el reconeixement a uns personatges, a una història, a un tipus de relat i d'escriptura que han nascut amb absoluta llibertat, sense tenir en compte modes ni tendències. Suposa donar més vida, més visibilitat, a uns personatges que he arribat a estimar i que han estat escrits des del plaer i des de la intuïció.»
 
El Premi de la Crítica li arriba «en un moment molt dolç, atès que es tracta de la meva tercera novel·la. Sento que es tracta no només d'un reconeixement a Els fills de Llacuna Park, sinó a un imaginari que m'acompanya, a un tipus de personatges i d'històries que, malgrat les diferències aparents, tenen en comú una certa proposta sobre el món: de perplexitat, de desconcert, de foscor i de tendresa.»
 
Segons el Jurat del premi, «amb una narrativa subtil i un llenguatge proper, sense edulcorants, Guasch presenta una obra a la vegada enigmàtica i seductora, on la insatisfacció, el buit i la inèrcia del sense sentit batega en tots i cadascun dels personatges.»
 
«La protagonista, Clara, és una jove que viu a casa del germà, la cunyada i el seu fill, i temporalment ensenya  llengua en un centre penitenciari. El món de la presó és descrit amb una precisió i una contundència admirables. Hi identifica una dona que li resulta coneguda i que serà un primer motiu de neguit. Aquesta atmosfera penitenciària sembla atrapar tots els personatges, que no aconsegueixen escapar de les lloses que carreguen. És un altre dels èxits d'una novel·la que en molts aspectes destaca per l'originalitat i el rigor narratiu. La provisionalitat, aquest no acabar d'anar enlloc, punteja una història que s'apodera del lector, que arriba a preguntar-se on és, en realitat, la presó.
 
Tant el que arriben a explicar els personatges com el que callen, tant els gestos gairebé robòtics com alguns sorprenents volcans violents (molt ben escollits) contribueixen a generar una tensió sostinguda. La insatisfacció existencial en les relacions familiars, socials i sexuals, dominades per l'estranyament d'una generació de joves, tenen com a rerefons descripcions d'imatges lluminoses dels paisatges –l'institut, l'estació de tren, el barri perifèric, el poble metropolità, la urbanització... El que en un primer moment només apareix com una corrupció lligada als negocis urbanístics resulta ser, en realitat, un mirall de la degradació moral que ha rosegat les famílies, el futur dels joves i les seves esperances impossibles.» (Anna Ballbona, escriptora i crítica literària. Del Jurat del Premi de la Crítica Catalana 2018)


Signatures d'Els fills de Llacuna Park el dia de Sant Jordi.

Zoraida Burgos, Premi de la Crítica Catalana de poesia amb Convivència d'aigües

Convivència d'aigües (LaBreu Edicions) és una obra d'art commovedora perquè reuneix en un sol volum l'esforç de tota una vida.

Zoraida Burgos ha exercit principalment de bibliotecària, a Amposta i a Tortosa, la seva ciutat natal i on viu. Ha estat, durant molts anys, l'única veu femenina de la literatura de les Terres de l'Ebre i forma part –juntament amb Jesús Massip, Manuel Pérez Bonfill i Gerard Vergés, entre altres– de la generació de poetes de la postguerra a Tortosa. La seva trajectòria s'inicia l'any 1970 amb l'obtenció del premi Màrius Torres pel llibre D'amors, d'enyors i d'altres coses i amb la inclusió de part de la seva obra poètica en diverses antologies. A partir de Vespres (1978) la seva producció es pot entendre de forma unitària, juntament amb Cicle de la nit (1981), Reflexos (1989) i Blaus (1993). Després d'uns anys sense publicar poesia, el 2012 rep el Premi de poesia Vila de Lloseta amb Absolc el temps, un llibre sobre la memòria, el temps, i de reflexió sobre l'escriptura. L'any 2013 va representar la paraula poètica en la celebració del Dia Mundial de la Poesia (ILC).
 
El 2017 LaBreu Edicions publica, en un volum bellíssim, tota la seva obra amb el títol Convivència d'aigües. També inclou L'obsessió de les dunes (1994), conjunt de proses poètiques que va rebre el Premi Ciutat de Tarragona Pin i Soler, i diversos poemes inèdits.
 
Ha participat en diverses antologies col·lectives de narrativa com ara El brogit de l'Ebre (2003). Paral·lelament, ha publicat una dotzena de títols de narrativa infantil i juvenil i i ha diverses traduccions de poetes.
 
És sòcia d'honor de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.
 
Per a l'autora, aquest premi «representa un honor inesperat i que agraeixo, des de la meva 'perifèria de les Terres del Sud'» i li arriba «en un moment de calma i silenci, i de responsabilitat».
 
«Sempre he pensat que totes les lectures, les oblidades i les inoblidables, ens marquen, ens deixen algun rastre en el subconscient. Influències clares en reconec dues: la lectura de La pell de brau, dirigida per Ricard Salvat, a l’Escola de Bibliotecàries, em va decidir a escriure en català. Em pesava massa la poesia castellana dels meus estudis i necessitava trobar la meva pròpia veu. L’altra crec que va ser la lectura de T.S. Eliot, fa molts anys.»
 
Segons el Jurat del Premi, «Convivència d'aigües és una obra d'art commovedora perquè reuneix en un sol volum l'esforç de tota una vida. Els seus poemes donen fe de l'evolució d'una veu insòlita però ben reconeixible des de l'ímpetu dels primers versos fins a l'equilibri de la maduresa, que li permet navegar entre les grans contradiccions de la vida, la recerca de la identitat i els seus miratges.
 
Des d'un inici ha sabut construir una veu poètica singular i fer front als reptes d'una societat en transició amb una mirada tendra i implacable al mateix temps. No hi ha en el seu gest cap vacil·lació quan descriu el plaer o el desig. Els matisos que és capaç de revelar en les seves descripcions sorprenen encara avui per la seva objectivitat. Zoraida Burgos és una poeta que sempre es posiciona. No diu per dir, sinó que pensa, sospesa, explica i commou amb la seva honestedat, amb la seva falta de temor davant de les convencions socials i els silencis heretats.» (Simona Škrabec, crítica, escriptora i traductora. Del Jurat del Premi de la Crítica Catalana 2018)

Lliurament dels Premis de la Crítica Catalana

L'acte de lliurament dels Premis de la Crítica Catalana tindrà lloc dimecres 2 de maig a les 21h a la Sala de Llevant de la Biblioteca de Catalunya (Hospital, 56, de Barcelona).

Anna Ballbona conversarà amb Maria Guasch sobre Els fills de Llacuna Park, i Lluïsa Julià amb Zoraida Burgos sobre Convivència d'aigües. A continuació, hi haurà un espai per a llegir, a micro obert, fragments triats de les obres guardonades mentre se serveix un sopar a càrrec de «La Coqueta».

Preu 18€ per persona (preu per a socis de l'AELC i un acompanyant, 15€ per persona).

Places limitades. Cal inscriure-s'hi abans del 30 d'abril (a l'enllaç www.escriptors.cat/lliurament-premis-critica)

L'acte de lliurament del Premi de la Crítica Catalana és patrocinat per CEDRO i la Institució de les Lletres Catalanes, i compta amb la col·laboració de la Biblioteca de Catalunya.
 


Sobre el Premi de la Crítica Catalana

Els Premios de la Crítica Española són uns guardons que reconeixen les millors obres de narrativa i de poesia publicades durant l'any anterior en cadascuna de les quatre llengües oficials de l'Estat espanyol, i s'atorguen des de 1956. La modalitat en llengua catalana, que coordina des del 2002 l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, es convoca anualment des de l'inici de la democràcia.

El palmarès d'aquest premi reuneix bona part dels principals noms de les nostres narrativa i poesia actuals: Lluís Solà i Sebastià Perelló el 2017, Martí Domínguez i Gemma Gorga el 2016, Toni Sala i Màrius Sampere el 2015, Pep Coll i Carles Duarte el 2014, Jordi Coca i Jordi Llavina el 2013, Jaume Cabré i Perejaume el 2012, Jordi Puntí i Anna Montero el 2011, Francesc Serés i Carles Miralles el 2010, Joan Francesc Mira i Teresa Pascual el 2009, Manuel Baixauli i Joan Margarit el 2008, Eduard Márquez i Ponç Pons el 2007, entre altres.

La roda de premsa d'anunci dels Premios de la Crítica Española ha tingut lloc aquest dissabte 21 d'abril a les 12 del migdia a Múrcia.

Per primera vegada, els representants de la crítica catalana han declinat assistir a la reunió anual de l'Asociación Española de Críticos Literarios, en què s'anuncien les obres guardonades, com a mostra d'enèrgica protesta per la manca de llibertat d'expressió a tot l'Estat i per a reivindicar el compromís de l'escriptura amb aquestes llibertats.

Així mateix, Lluïsa Julià, com a coordinadora del jurat del premi, ha enviat  amb el suport de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, un comunicat on s'exposa la greu situació de repressió que es viu a Catalunya per la intervenció de les institucions i l'empresonament de representants polítics i cívics catalans.



NOTA DE PREMSA (català) - NOTA DE PRENSA (castellano).
 


Comentaris

Envia un nou comentari

El contingut d'aquest camp es manté privat i no es mostrarà públicament.
CAPTCHA
Aquesta pregunta permet comprovar que el contingut ha estat introduit per una persona i no pas per un programa de spam. Si et registres com usuari evitaràs aquesta comprovació .
Image CAPTCHA
Escriu els caràcters de la imatge sense espais.