Al 'Poesia i copes', Màrius Sampere i Mireia Vidal-Conte
La propera sessió del cicle Poesia i copes, organitzat per l'AELC i que mensualment porta un poeta consagrat i un de novell perquè recitin els seus poemes a l'Espai Mallorca de Barcelona (Carme, 55), es fa el dimecres 4 de novembre a les 19.30 hores.
En aquesta ocasió els protagonistes són Màrius Sampere i Mireia Vidal-Conte. La presentació dels autors anirà a càrrec de Vicenç Llorca.
Amb el seu primer recull, L'home i el límit, Màrius Sampere (Barcelona, 1928) guanya el premi Carles Riba del 1963, però el llibre no surt publicat fins el 1968. Durant les dècades dels setanta i els vuitanta guanya diversos guardons, com el Recull-Maria Ribas i Carreras de poesia o el Miquel de Palol, de Girona. A partir de la dècada de 1990 i principis del 2000, rep el reconeixement del públic i de les institucions a la seva trajectòria, amb premis com el Crítica Serra d'Or per Subllum (2000), o el Premi de la Crítica, el Ciutat de Barcelona i el Nacional de Cultura per Les imminències (2002), el recull que li ha donat una major projecció pública i guanyador del Premi Ciutat de Barcelona. Més tard publicaria Iconograma, Diàleg amb la ciutat, Ens trobarem a fora i Altres presències (2008), el seu darrer poemari. El 2008 també publica la seva primera obra en prosa, Pandemònium o la dansa del si mateix.
Mireia Vidal-Conte (Barcelona, 1970), és una poeta reconeguda i que compta amb premis pels seus quatre poemaris publicats fins ara. El primer, Pragari (2005), es va endur el premi Miquel de Palol. Del mateix any és Gestual, que va guanyar el Recull-Benet Ribas. Al 2007 va guanyar el Maria Mercè-Marçal per Anomena'm nom i, finalment, pel poemari Margarides de fons va obtenir el 2008 el Ciutat de Tarragona-Ramon Comas i Maduell.
En aquesta ocasió els protagonistes són Màrius Sampere i Mireia Vidal-Conte. La presentació dels autors anirà a càrrec de Vicenç Llorca.
Amb el seu primer recull, L'home i el límit, Màrius Sampere (Barcelona, 1928) guanya el premi Carles Riba del 1963, però el llibre no surt publicat fins el 1968. Durant les dècades dels setanta i els vuitanta guanya diversos guardons, com el Recull-Maria Ribas i Carreras de poesia o el Miquel de Palol, de Girona. A partir de la dècada de 1990 i principis del 2000, rep el reconeixement del públic i de les institucions a la seva trajectòria, amb premis com el Crítica Serra d'Or per Subllum (2000), o el Premi de la Crítica, el Ciutat de Barcelona i el Nacional de Cultura per Les imminències (2002), el recull que li ha donat una major projecció pública i guanyador del Premi Ciutat de Barcelona. Més tard publicaria Iconograma, Diàleg amb la ciutat, Ens trobarem a fora i Altres presències (2008), el seu darrer poemari. El 2008 també publica la seva primera obra en prosa, Pandemònium o la dansa del si mateix.
Mireia Vidal-Conte (Barcelona, 1970), és una poeta reconeguda i que compta amb premis pels seus quatre poemaris publicats fins ara. El primer, Pragari (2005), es va endur el premi Miquel de Palol. Del mateix any és Gestual, que va guanyar el Recull-Benet Ribas. Al 2007 va guanyar el Maria Mercè-Marçal per Anomena'm nom i, finalment, pel poemari Margarides de fons va obtenir el 2008 el Ciutat de Tarragona-Ramon Comas i Maduell.