Crònica de les segones jornades d'assaig

Les segones jornades d'assaig van celebrar-se dissabte 12 de juny a Can Alcover (Palma) amb dues taules rodones i un aperitiu de cloenda.

Damià Rotger, vocal de l'Associació i coordinador de l'activitat, va fer una presentació i introducció sobre el motiu d'organitzar, des de l'AELC, aquestes sessions dedicades al gènere de l'assaig i, concretament a «la biografia entesa com a gènere o subgènere de l'assaig».

En la primera taula, Pilar Arnau, Ismael Pelegrí i Xisca Homar, amb Rosa Planas com a moderadora, van tractar el tema central d'aquestes segones jornades, esmolant el rol de la biografia com a matèria assagística. Des d'una visió d'ofici i pensament van perfilar les mitgeres que circumscriuen aquest gènere dins el gènere. Xisca Homar va fer una intervenció des de la perspectiva filosòfica del gènere, en àmbit global i reflexiu, amb l'estaló de Michel de Montaigne com a punt de partida i passant per Michel Foucault. Homar, professora de filosofia, amb un discurs estructurat, clar i profund, va remarcar l'escriptura de Montaigne com a diàleg d'ell mateix, l'autor com a personatge, l'escriptora com a existència. Mentre Xisca Homar es va centrar, encertadament, en la filosofia com a mare, Ismael Pelegrí, va entrar en el gènere de la biografia, aprofitant la seva publicació del llibre dedicat a Josep Salord i Farnés. Pelegrí va traçar un recorregut per la nostra literatura mostrant la poca matèria que tenim dins la tradició catalana i que, comparant-ho amb la poesia i la narrativa, l'ull de mira no ha estat equitatiu. També va parlar de la triada aristotèlica dels tres discursos: el poètic, l'historiogràfic i el discurs filosòfic. Així, sembla que la biografia assagística es pot trobar entremig d'aquests discursos tot i les reticències de Pelegí quant a les classificacions literàries. Pilar Arnau va centrar-se en l'ofici d'escriure la biografia d'Aina Moll, passant de la filosofia com a mare a la biografia assagística, i d'aquesta, als aspectes concrets de la creació i la feina. Va explicar la relació amb l'entorn de la protagonista de la dita biografia, i la importància d'aquestes relacions per accedir a material que, d'altra manera, hagués estat molt més difícil. Aspectes rellevants i a tenir en compte a l'hora d'escriure biografies són, d'una banda, l'autocensura, deixar fora o no alguns aspectes polèmics. De l'altra, el rol adoptat pel mateix escriptor en el cas de la tècnica i la formalització de l'escriptura. Tal com va dir Arnau, «no he utilitzat quasi d'adjectius perquè tenen un mal envelliment».

Seguidament, Damià Rotger va presentar la segona. La novetat aquest any va ser que es va dedicar únicament a dos autors que treballen l'assaig, la biografia i la poesia. A manera d'entrevista i diàleg entre ells, Margalida Pons i Josep Maria Sala-Valldaura van aprofundir en la seva obra, que navega entre el pensament i la biografia de poetes i escriptors. L'eix vertebrador d'aquesta segona taula era l'assaig fet des de la poesia —o a l'inrevés—, utilitzant la poesia com a mètode, la biografia com a subgènere de l'assaig. En un intercanvi constant i fluid d'idees i conceptes, Margalida Pons, va parlar de la inutilitat (també útil en l'àmbit comercial i de visibilització) de les categories i etiquetes. Va reflexionar sobre el recorregut que va des de la poesia a l'assaig, del «jo» poètic i l'alteritat en la narrativa, de les relacions de contagi i de l'escriptura poètica entesa com a reacció a allò que s'ha llegit. Si la poesia no té la contra resposta de front, l'assaig és el que proposa i conté, així, aquest recorregut va ser decidit i conscient. Sala-Valldaura, per la seva banda, va esmentar la importància de viure l'assaig com un sistema d'autoexploració i va tractar el «riure» (és autor de l'assaig Pensat el riure) com un intent de posar el món a l'inrevés. Tota una declaració poètica i filosòfica de treballar l'assaig, la biografia i la poesia per a «afectar», per a canviar comportaments. 

La trobada es va tancar amb un aperitiu on van poder-se compartir idees i reflexions entre els ponents i els assistents de la jornada.