'Les veus del Pamano', en la veu de l'autor i el guionista
El dimecres 3 de novembre es va fer una nova sessió del Tritextuals, cicle organitzat per l'AELC i que vol dialogar sobre un tema des de visions o gèneres literaris diferents. En aquest cas el protagonista va ser Les veus del Pamano, i va comptar amb l'autor de la novel·la, Jaume Cabré, i el seu guionista per a pel·lícula de televisió, Xesc Barceló.
L'acte va començar amb la presentació de Enric Gomà, guionista i narrador, que va començar exposant que l'adaptació d'obres narratives a la televisió és una tasca molt complicada, i això ho saben bé Jaume Cabré i Xesc Barceló, ja que es tracta de dos escriptors que han escrit tant narrativa com guió. Va afegir que davant d'una adaptació audiovisual, l'autor pot reaccionar de dues maneres: lamentant-se, a l'estil Juan Marsé, o amb comprensió a l'estil Eduardo Mendoza. Tot seguit va ser el torn de l'actriu Paula Fernández-Pacheco, qui va llegir dos fragments de Les veus del Pamano i la seva adaptació a guió.
Jaume Cabré va començar la seva intervenció assenyalant les diferències entre narrativa i guió, la més important de les quals és que en la primera el llenguatge té un valor per si mateix, i en el guió és només un instrument per fer indicacions. En una novel·la l'estil és cabdal, i aquest estil en una pel·lícula es mostra a través d'aspectes formals com il·luminació, decoració, música, etc. Darrere del guionista hi ha un munt de professionals: maquilladors, atrezzo, realitzador, actor... En novel·la només existeix l'autor.
Xesc Barceló va prendre el relleu centrant-se en Les veus del Pamano. Quan es fa el guió d'un llibre tan extens i tan complex de situacions i personatges, és inevitable la tria. I a partir del guió acabat, es comencen a fer lectures successives per part del director, del músic o dels actors. Tots en fan la seva pròpia lectura. I també entra la qüestió econòmica, és clar: les limitacions de pressupost fan que l'adaptació vagi cap a una banda o una altra. Però en el fons, el que compta és que es conservi l'esperit inicial de l'obra, l'essència, i que hi hagi una apropiació contínua d'aquesta obra per part de tothom qui intervé en l'adaptació.
Enric Gomà tot seguit va preguntar a Xesc Barceló si ha ha hagut algun episodi especialment complicat de traslladar a la pantalla, i a Jaume Cabré si alguna escena de l'adaptació el va sorprendre especialment. El primer va respondre que no, ja que de bon principi intenten fer fàcils les escenes i les accions de la pel·lícula, i de la seva banda Jaume Cabré va respondre que li va agradar especialment l'escena en què un cotxe té un accident i queda del tot sinistrat, i va esmentar el cas de l'escena de l'assassinat del personatge del Targa, que va demanar expressament de posar-lo en la pel·lícula i els guionistes li van fer cas.
Xesc Barceló, Jaume Cabré, Enric Gomà i Paula Fernández.
Tot seguit van començar les preguntes del públic assistent, que omplia fins a dalt el Xalar Cafè de l'Espai Mallorca, i que es va mostrar molt actiu amb comentaris i preguntes. La primera va ser molt adient, donada l'experiència com a guionista de Jaume Cabré: Per què ell mateix no va adaptar Les veus del Pamano? Cabré va respondre que només amb la tria de personatges hagués tingut molts problemes, i que per tant el millor va ser aquesta tria la fes un altre. En el fons li interessava molt més que es mantingués l'ànima de la novel·la -cosa que es va aconseguir- que no que es parlés de coses concretes. Va sorgir també el tema dels dialectes. Xesc Barceló i Jaume Cabré van explicar que trobar actors que puguin parlar amb dialecte del Pallars amb naturalitat, si no són d'allà, és molt complicat, i que per això es va optar per no forçar la sitauació. En tot cas, van afegir, és una qüestió que és molt més important en la novel·la que no pas en l'adaptació televisiva. Un altre assistent va preguntar si a tot el món s'entendria el conflicte de què parla Les veus del Pamano, i Jaume Cabré va respondre que sí, sobretot en la seva essència. L'escriptor sempre intenta parlar de temes universals, sempre es vol tenir una alenada universal, però arrelada. Per això precisament volia que en el títol sortís el nom d'un petit riu que va canviant de nom a mesura que canvia de paistge. Finalment es va parlar dels mitjans econòmics, i es va esmentar la qüestió de la limitació econòmica de les adaptacions, causades pel simple fet d'un mercat d'espectadors molt limitat.
-
Jaume Cabré (Barcelona, 1947) va començar a escriure quan estava fent els estudis de filologia a la Universitat de Barcelona. Un cop llicenciat s'ha dedicat a l'ensenyament de la literatura i a la creació. Des del 1974 ha publicat diverses novel·les entre les quals destaquen La Teranyina (1984), Fra Junoy o l'agonia dels sons (1984), Senyoria (1991), L'ombra de l'eunuc (1996) i Les veus del Pamano (2004). Destaquen també dos volums de narracions: Llibre de preludis (1985) i Viatge d'hivern (2000). S'ha dedicat, al mateix temps, a la ficció televisiva i ha creat i escrit tres sèries: La Granja (TV3, 1988-1991), Estació d'Enllaç (TV3, 1994-1998) i Crims (TV3, 1999). A més, ha col·laborat en altres guions cinematogràfics i televisius. Ha publicat l'assaig El sentit de la ficció (1999), una reflexió sobre l'escriptura i el propi procés creador. També ha debutat en teatre amb l'obra Pluja seca (2001) al Teatre Nacional de Catalunya. Les seves novel·les han estat traduïdes a una dotzena de llengües. Ha rebut cinc vegades el premi Crítica "Serra d'Or" (1981, 1985, 1991, 1997, 2001), tres vegades el premi de la Crítica Catalana (1985, 1997, 2005); la Lletra d'Or (1997) i molts altres premis com el Sant Jordi, el Prudenci Bertrana o el Joan Crexells. L'any 2003 hom li concedí el premi dels escriptors catalans a la trajectòria literària i enguany ha rebut el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes.
Xesc Barceló (Palma, 1943) és un veritable home de lletres, un amant de la lletra impresa. Segons ell, s’ha convertit en escriptor perquè cultiva la curiositat i el gust per la lectura des de ben jove. Ha explorat pràcticament tots els gèneres literaris i totes les possibilitats de recepció que ofereixen el mitjans de comunicació; la literatura impresa però sobretot la televisió, el cinema, l’escena teatral i la ràdio. Actualment es dedica especialment a l’elaboració de guions televisius i cinematogràfics. També s’ha adaptat a les expectatives de recepció de tota mena de públic, des de l’adult fins al juvenil o l’infantil. A més de l'adaptació de Les veus del Pamano, ha participat en els guions de les sèries i programes de Mecanoscrit del segon origen, Arnau, Sitges, El joc de viure i Laura, entre moltes altres. És professor del Màster d'Escriptura de Guions a la UAB.
Fotos: Carme Esteve
L'acte va començar amb la presentació de Enric Gomà, guionista i narrador, que va començar exposant que l'adaptació d'obres narratives a la televisió és una tasca molt complicada, i això ho saben bé Jaume Cabré i Xesc Barceló, ja que es tracta de dos escriptors que han escrit tant narrativa com guió. Va afegir que davant d'una adaptació audiovisual, l'autor pot reaccionar de dues maneres: lamentant-se, a l'estil Juan Marsé, o amb comprensió a l'estil Eduardo Mendoza. Tot seguit va ser el torn de l'actriu Paula Fernández-Pacheco, qui va llegir dos fragments de Les veus del Pamano i la seva adaptació a guió.
Jaume Cabré va començar la seva intervenció assenyalant les diferències entre narrativa i guió, la més important de les quals és que en la primera el llenguatge té un valor per si mateix, i en el guió és només un instrument per fer indicacions. En una novel·la l'estil és cabdal, i aquest estil en una pel·lícula es mostra a través d'aspectes formals com il·luminació, decoració, música, etc. Darrere del guionista hi ha un munt de professionals: maquilladors, atrezzo, realitzador, actor... En novel·la només existeix l'autor.
Xesc Barceló va prendre el relleu centrant-se en Les veus del Pamano. Quan es fa el guió d'un llibre tan extens i tan complex de situacions i personatges, és inevitable la tria. I a partir del guió acabat, es comencen a fer lectures successives per part del director, del músic o dels actors. Tots en fan la seva pròpia lectura. I també entra la qüestió econòmica, és clar: les limitacions de pressupost fan que l'adaptació vagi cap a una banda o una altra. Però en el fons, el que compta és que es conservi l'esperit inicial de l'obra, l'essència, i que hi hagi una apropiació contínua d'aquesta obra per part de tothom qui intervé en l'adaptació.
Enric Gomà tot seguit va preguntar a Xesc Barceló si ha ha hagut algun episodi especialment complicat de traslladar a la pantalla, i a Jaume Cabré si alguna escena de l'adaptació el va sorprendre especialment. El primer va respondre que no, ja que de bon principi intenten fer fàcils les escenes i les accions de la pel·lícula, i de la seva banda Jaume Cabré va respondre que li va agradar especialment l'escena en què un cotxe té un accident i queda del tot sinistrat, i va esmentar el cas de l'escena de l'assassinat del personatge del Targa, que va demanar expressament de posar-lo en la pel·lícula i els guionistes li van fer cas.
Xesc Barceló, Jaume Cabré, Enric Gomà i Paula Fernández.
Tot seguit van començar les preguntes del públic assistent, que omplia fins a dalt el Xalar Cafè de l'Espai Mallorca, i que es va mostrar molt actiu amb comentaris i preguntes. La primera va ser molt adient, donada l'experiència com a guionista de Jaume Cabré: Per què ell mateix no va adaptar Les veus del Pamano? Cabré va respondre que només amb la tria de personatges hagués tingut molts problemes, i que per tant el millor va ser aquesta tria la fes un altre. En el fons li interessava molt més que es mantingués l'ànima de la novel·la -cosa que es va aconseguir- que no que es parlés de coses concretes. Va sorgir també el tema dels dialectes. Xesc Barceló i Jaume Cabré van explicar que trobar actors que puguin parlar amb dialecte del Pallars amb naturalitat, si no són d'allà, és molt complicat, i que per això es va optar per no forçar la sitauació. En tot cas, van afegir, és una qüestió que és molt més important en la novel·la que no pas en l'adaptació televisiva. Un altre assistent va preguntar si a tot el món s'entendria el conflicte de què parla Les veus del Pamano, i Jaume Cabré va respondre que sí, sobretot en la seva essència. L'escriptor sempre intenta parlar de temes universals, sempre es vol tenir una alenada universal, però arrelada. Per això precisament volia que en el títol sortís el nom d'un petit riu que va canviant de nom a mesura que canvia de paistge. Finalment es va parlar dels mitjans econòmics, i es va esmentar la qüestió de la limitació econòmica de les adaptacions, causades pel simple fet d'un mercat d'espectadors molt limitat.
-
Jaume Cabré (Barcelona, 1947) va començar a escriure quan estava fent els estudis de filologia a la Universitat de Barcelona. Un cop llicenciat s'ha dedicat a l'ensenyament de la literatura i a la creació. Des del 1974 ha publicat diverses novel·les entre les quals destaquen La Teranyina (1984), Fra Junoy o l'agonia dels sons (1984), Senyoria (1991), L'ombra de l'eunuc (1996) i Les veus del Pamano (2004). Destaquen també dos volums de narracions: Llibre de preludis (1985) i Viatge d'hivern (2000). S'ha dedicat, al mateix temps, a la ficció televisiva i ha creat i escrit tres sèries: La Granja (TV3, 1988-1991), Estació d'Enllaç (TV3, 1994-1998) i Crims (TV3, 1999). A més, ha col·laborat en altres guions cinematogràfics i televisius. Ha publicat l'assaig El sentit de la ficció (1999), una reflexió sobre l'escriptura i el propi procés creador. També ha debutat en teatre amb l'obra Pluja seca (2001) al Teatre Nacional de Catalunya. Les seves novel·les han estat traduïdes a una dotzena de llengües. Ha rebut cinc vegades el premi Crítica "Serra d'Or" (1981, 1985, 1991, 1997, 2001), tres vegades el premi de la Crítica Catalana (1985, 1997, 2005); la Lletra d'Or (1997) i molts altres premis com el Sant Jordi, el Prudenci Bertrana o el Joan Crexells. L'any 2003 hom li concedí el premi dels escriptors catalans a la trajectòria literària i enguany ha rebut el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes.
Xesc Barceló (Palma, 1943) és un veritable home de lletres, un amant de la lletra impresa. Segons ell, s’ha convertit en escriptor perquè cultiva la curiositat i el gust per la lectura des de ben jove. Ha explorat pràcticament tots els gèneres literaris i totes les possibilitats de recepció que ofereixen el mitjans de comunicació; la literatura impresa però sobretot la televisió, el cinema, l’escena teatral i la ràdio. Actualment es dedica especialment a l’elaboració de guions televisius i cinematogràfics. També s’ha adaptat a les expectatives de recepció de tota mena de públic, des de l’adult fins al juvenil o l’infantil. A més de l'adaptació de Les veus del Pamano, ha participat en els guions de les sèries i programes de Mecanoscrit del segon origen, Arnau, Sitges, El joc de viure i Laura, entre moltes altres. És professor del Màster d'Escriptura de Guions a la UAB.
Fotos: Carme Esteve