Margarida Aritzeta al Lletres de batalla
L'escriptora Margarida Aritzeta va ser la protagonista d'una nova sessió del Lletres de batalla, un nou cicle literari organitzat per la Universitat Rovira i Virgili i amb el qual col·labora l'AELC mitjançant l'entitat CEDRO. La cita ha estat el dijous 16 de febrer a les 20 hores, a la Sala de Graus del Campus Catalunya de la URV (Av. Catalunya, 35, Tarragona).
Margarida Aritzeta va néixer a Valls (Alt Camp) el juliol de 1953. Va estudiar Magisteri a Tarragona i Història Moderna i Contemporània i Filologia Catalana a la Universitat de Barcelona, on va fer el Doctorat amb una tesi sobre el poeta i crític Josep Lleonart. Des de 1970, i durant tres anys, va estudiar Belles Arts a l'Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi, de Barcelona (ara Facultat de Belles Arts), però finalment va deixar l'escultura per l'escriptura. La seva primera obra publicada és un assaig: Carrasclet-Veciana (1979). Va obtenir el premi Víctor Català de contes i narracions l'any 1980 i el Sant Joan de novel.la de 1983. Des d'aleshores ha publicat nombroses obres, sobretot novel·les. Algunes de les seves obres van adreçades al públic infantil i juvenil. Ha conreat també la novel.la de gènere (novel·la negra, ciència ficció, fantasia mítica). No és partidària, però, de parlar de novel·la amb adjectius. De fet ella escriu novel·la. Els lectors i les lectores, en cada cas, s'identifiquen més o menys amb els diferents llibres, segons gustos, edats o coneixements.
Ha estat membre del col·lectiu d'escriptors "Ofèlia Dracs", amb el qual ha publicat contes, concretament a Essa efa (1985), Boccato di cardinali (1985) i Misteri de reina (1994).
Des de 1979 fins a 1992 va treballar com a professora a l'Escola de Magisteri de Tarragona i des de 1992 és professora a la Facultat de Lletres de la Universitat Rovira i Virgili, on fa classe de Teoria de la Literatura. La feina l'ha portada a publicar nombrosos treballs de recerca, estudis de literatura i edicions crítiques (entre les quals destaca l'edició d'una part del Calaix de Sastre del Baró de Maldà). En general, però, la seva activitat d'escriptura i de teòrica de la literatura van molt lligades i ha intentat convertir-les en facetes d'una mateixa mirada (artística) al món i a les activitats i manera de ser de les persones.
Ha participat en nombrosos fòrums, taules rodones, conferències, jurats de premis literaris. Ha organitzat cursos de postgrau i màsters sobre literatura, sobre escriptura literària i guionatge.
Margarida Aritzeta va néixer a Valls (Alt Camp) el juliol de 1953. Va estudiar Magisteri a Tarragona i Història Moderna i Contemporània i Filologia Catalana a la Universitat de Barcelona, on va fer el Doctorat amb una tesi sobre el poeta i crític Josep Lleonart. Des de 1970, i durant tres anys, va estudiar Belles Arts a l'Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi, de Barcelona (ara Facultat de Belles Arts), però finalment va deixar l'escultura per l'escriptura. La seva primera obra publicada és un assaig: Carrasclet-Veciana (1979). Va obtenir el premi Víctor Català de contes i narracions l'any 1980 i el Sant Joan de novel.la de 1983. Des d'aleshores ha publicat nombroses obres, sobretot novel·les. Algunes de les seves obres van adreçades al públic infantil i juvenil. Ha conreat també la novel.la de gènere (novel·la negra, ciència ficció, fantasia mítica). No és partidària, però, de parlar de novel·la amb adjectius. De fet ella escriu novel·la. Els lectors i les lectores, en cada cas, s'identifiquen més o menys amb els diferents llibres, segons gustos, edats o coneixements.
Ha estat membre del col·lectiu d'escriptors "Ofèlia Dracs", amb el qual ha publicat contes, concretament a Essa efa (1985), Boccato di cardinali (1985) i Misteri de reina (1994).
Des de 1979 fins a 1992 va treballar com a professora a l'Escola de Magisteri de Tarragona i des de 1992 és professora a la Facultat de Lletres de la Universitat Rovira i Virgili, on fa classe de Teoria de la Literatura. La feina l'ha portada a publicar nombrosos treballs de recerca, estudis de literatura i edicions crítiques (entre les quals destaca l'edició d'una part del Calaix de Sastre del Baró de Maldà). En general, però, la seva activitat d'escriptura i de teòrica de la literatura van molt lligades i ha intentat convertir-les en facetes d'una mateixa mirada (artística) al món i a les activitats i manera de ser de les persones.
Ha participat en nombrosos fòrums, taules rodones, conferències, jurats de premis literaris. Ha organitzat cursos de postgrau i màsters sobre literatura, sobre escriptura literària i guionatge.