Àngels Marzo i Raquel Ricart, Premis de la Crítica 2023

Àngels Marzo guanya el Premi de la Crítica de poesia per El rastre nival (Pagès) i Raquel Ricart rep el Premi de la Crítica de narrativa per El dit de déu (Proa).
Aquest matí l'Asociación Española de Críticos Literarios ha anunciat, durant una roda de premsa a Màlaga, els guanyadors dels Premis de la Crítica en les quatre llengües oficials de l'Estat espanyol a les millors obres de narrativa i de poesia publicades durant el 2022.

En la modalitat en llengua catalana han estat premiades Àngels Marzo per El rastre nival i Raquel Ricart per El dit de déu. En llengua gallega ha rebut el premi la novel·la Ninguén queda, de Brais Lamela, i el poemari Materia, de Yolanda Castaño. En basc han estat guardonats la novel·la Lagun miñak, de Jon Benito, i el poemari Uda vetea, d’Aritz Gorrotxategi. En llengua castellana ha rebut el premi la novel·la De bestias y aves, de Pilar Adón, i el poemari Clamor en la memoria, de Dionisia García.

Enguany el jurat de la modalitat en llengua catalana ha estat format pels crítics Xavier Aliaga, Isabel Granya, Jordi Nopca, Simona Škrabec i Mireia Sopena. Consulta aquí tota la informació sobre aquesta distinció i la cronologia d’escriptors premiats.
Els Premis de la Crítica, instituïts l'any 1956 per l'Asociación de Críticos Literarios, s'atorguen a les millors obres de poesia i narrativa publicades l'any anterior en les quatre llengües oficials de l'estat espanyol. Pel que fa a la categoria de llengua catalana, des de l'any 2002 és l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana la que coordina els Premis de la Crítica Catalana per distingir les millors obres de narrativa i poesia publicades en català durant l'any anterior. 

Àngels Marzo, Premi de la Crítica de poesia per El rastre nival
El poemari neix a partir de l’admiració d’Henri Cartier-Bresson, que va marcar fites històriques amb la seva càmera. Les imatges icòniques es converteixen en autèntiques ècfrasis i són examinades des d’una mirada que s’obre cap a l’atemporalitat. La història del món es torna poesia. La seqüència dels fets transcendeix del document per esdevenir un record personal, indeleble, comprometedor. La mirada ho acaba abraçant tot, des de l’extinció dels neandertals al futur incert del planeta. La poeta s’implica profundament en aquesta indagació. Marca les seves petjades a la neu, una neu que es desfà fàcilment, però que torna cada hivern.

El jurat en destaca la sensibilitat de la mirada, el compromís amb les grans qüestions de l’humanisme i el virtuosisme lingüístic.

Àngels Marzo Torres (Caldes de Montbui, 1977) és poeta, crítica literària, traductora, editora i activista cultural. Als 18 anys es va traslladar a Lleida per estudiar Filologia Hispànica i encara viu en aquesta ciutat. També ha publicat els poemaris Les grues (Premi de poesia Les Talúries 2009), Saba bruta (Premi de Poesia Màrius Torres 2012) i Buscant Quios (Premi de Poesia Joan Teixidor 2013).

Raquel Ricart, Premi de la Crítica de narrativa per El dit de déu
La novel·la constitueix una reflexió sobre la capacitat de conèixer-se a un mateix i també als altres. Tres donen narren les seves vides en primera persona abordant temes greus com experiències relatives a l’abandonament, abús sexual i alcoholisme. Finalment, apareix el càncer, una malaltia que reuneix a les tres dones en un exercici de superació personal i resiliència. La reflexió sobre la manera de fer literatura amb un material tan sensible és constant. La narració entreteixida es planteja com un prisma que amplia la complexitat de l’enfocament i que subratlla la tendresa pels més vulnerables.

El jurat en subratlla la preocupació pels temes de gran impacte social, la tècnica narrativa de l’autora i l’expressió propera a l’oralitat, que preserva la vivacitat i l’encant de la llengua parlada.

Raquel Ricart (Bétera, 1962) ha escrit llibres de teatre, novel·la negra i ciència-ficció. També s’ha dedicat a la novel·la juvenil. Alguns dels llibres que ha publicat són Les ratlles de la vida (Premi Andròmina de narrativa 2010), El quadern d'Àngela (Premi Vila de Paterna 2010), En les mans perdudes (Premi Bancaixa de Narrativa Juvenil 2012), La improbable vida de Joan Fuster (2017) i Assassins valencians (2019). Ha participat en llibres divulgatius i ha escrit articles d’opinió. Algunes de les seves obres s’han traduït al castellà i al gallec.

Acte de celebració
L'Associació preveu organitzar un acte amb les guanyadores durant el mes de setembre coincidint amb el Seminari de la Crítica Literària de l'AELC.