Crònica de la IV jornada d'assaig
Es va celebrar dissabte 18 de novembre a Ca n'Alcover de Palma amb dues taules rodones i un aperitiu de cloenda.
Damià Rotger, vocal de la junta de l'Associació i coordinador de l'activitat, va presentar l'activitat, dedicada enguany al dietarisme dins l'escriptura assagística.
La jornada es es va estructurar en dues taules rodones representades per autors de dietaris i figures representatives en l'àmbit del pensament. Tot seguit, Damià Rotger va presentar els participants de la primera taula («El dietari des de l'assaig»), moderada per ell mateix. Els escriptors van fer un diagnòstic de l'estat actual del gènere, que tot i que no gaudeix en els nostres dies de la popularitat de la novel·la tampoc podem considerar-lo un gènere menor. Alguns crítics consideren que el dietarisme és un subgènere nascut de la necessitat d'aquells escriptors que busquen la distracció i el descans, i en aquest error s'oblida la tasca assagística i de pensament dels dietaris al llarg del temps.
Susanna Rafart, Jaume Mateu Martí i Xisca Homar van compartir les seves experiències amb el públic, passant des de la cura de l'escriptura fins a la pedagogia per apropar les lletres als més joves. Des d'on s'ha de treballar és des de l'educació, tant en les escoles com en instituts i universitats. S'escriurà més assaig i dietari i se'n publicarà més si hi ha lectors i la formació de lectors s'ha de generar des de la joventut. Es va parlar també de grans autors del dietarisme (Josep Pla, Kafka, Pessoa, Miguel Torga, Seferis, Valentí Puig o Cristòfol Serra). Susanna Rafart va dibuixar un escenari acurat i precís assenyalant l'esforç i també les similituds i diferències dels llibres d'aforismes des d'un vessant dietarista. Jaume Mateu Martí va explicar un cas personal en què l'escriptura del dietari va sorgir a partir d'altres veus, així, l'obra esdevé un dietari dins un dietari. També va assenyalar la importància del temps. A més a més, Xisca Homar va comentar que el dietarisme pot ser una molt bona porta d'entrada perquè els joves arribin a l'assaig.
A manera diàleg i conversa, Ponç Pons i Francesc Parcerisas van aprofundir en el gènere, que navega entre el pensament, l'assaig i la pulsió poètica i metafòrica. Ponç va fer un recorregut per tots els temes que van sorgir a la primera taula i els va reformular, anellant aforisme i dietarisme, i negant que els aforismes siguin fruit d'un instant caigut, ja que en poc espai hi ha d'habitar molta profunditat per suportar el pas del temps. Autor de diversos dietaris, Ponç va indicar la importància dels factors vitals entre escriptura, temps, pensament i poesia, un sistema d'autoexploració que genera una porta d'entrada al fons de l'ànima de l'autor. Per la seva banda, Francesc Parcerisas va parlar de la importància d'escriure dietaris des d'una actitud programada, estratègica i de ficció. També els dietaris, en contra de la idea popular, es treballen, corregeixen, es reescriuen per dotar de tensió i ritme literari. No és tan sols una nota espontània i instantània datada, sinó una feina totèmica d'escriptura, amb tot el que el procés comporta, a partir del temps i la reflexió.