Per primer cop en els darrers deu anys les dades globals indiquen que a l'Estat espanyol ha disminuït l'accés a continguts piratejats respecte a l'any anterior (-4,2%), però en canvi, en el sector del llibre, ha augmentat un 1%: La pirateria del llibre electrònic passa del 21% el 2015 a més del 22% el 2016. Les novetats editorials segueixen sent el catàleg més piratejat (40%), i augmenta en un 3,8% el lucre cessant causat per la pirateria.
Aquests són algunes de les dades que recull l'Observatori de la pirateria i hàbits de consum de continguts digitals 2016, elaborat per la consultora independent GfK i presentat ahir per la Coalición de creadores e indústrias de contenidos i la lliga de futbol professional.
Per a Claudia Navarrete, directora de la Coalición de creadores, «queda molt camí per fer perquè la societat sigui conscient de les conseqüències que provoca la pirateria». Si bé la baixada en números absoluts de la pirateria respecte al 2015 és una gran notícia, Navarrete remarca que «és urgent que l'administració hi dediqui més mitjans i que els procediments siguin molt més àgils».
En declaracions al programa Popap de Catalunya Ràdio, amb motiu de la presentació d'aquest informe i de la celebració del Dia Mundial de la Propietat Intel·lectual (26 d'abril), Bel Olid ha dit que quan es parla de pirateria s'ha de tenir en compte que les persones que tenen les pàgines il·legals no ho fan desinteressadament, sinó que estan fent negoci amb el treball d'altres. Les companyies de telecomunicacions també guanyen més diners a costa de la pirateria, perquè els usuaris volen tenir una connexió més potent, i cercadors com Google també se'n beneficien:
«La pirateria és un negoci. Qui roba de veritat són les persones que estan guanyant diners amb un contingut que no han generat i amb el qual no tenen res a veure, robant el treball dels autors i perjudicant la seva font d'ingressos»
ACCESSOS IL·LEGALS, BENEFICIS I ACTITUDS
El percentatge de persones que accedeixen a continguts il·legals segons el tipus de contingut són: pel·lícules (32%), música (26%), sèries (27%), llibres (22%), videojocs (12%) i futbol (10%).
El 47% dels consumidors que accedeixen a continguts il·legals ho justifiquen argumentant que «els continguts originals són molt cars». A més, entre els motius exposats destaquen la «rapidesa i facilitat d'accés» (42%), «en tinc prou amb pagar la connexió a internet» (47%) i «no vull pagar per un contingut que potser després no m'agrada» (37%). Tots aquests percentatges són, en qualsevol cas, inferiors als recollits el 2015, encara que es manté respecte a l'anterior Observatori el pes de les justificacions «no faig mal a ningú» i «no hi ha conseqüències legals si piratejo», amb 24% d'usuaris en tots dos casos.
Aquestes justificacions són expressades tant pels consumidors de continguts culturals i d'entreteniment com pels de retransmissions de futbol (36%), fet que evidencia que es tracta d'un problema generalitzat i que segueixen faltant un missatge clar per part de l'Administració.
FORMES D'ACCÉS I FONT D'INGRESSOS
Pel que fa a les formes d'accés, es manté el pes dels cercadors com a principal via d'accés als continguts pirates, amb el 78%, sent Google el cercador utilitzat en 9 de cada 10 accessos a continguts piratejats.
Més d'un 67% de les pàgines des de les quals es va accedir a contingut piratejat tenen la publicitat com a una font d'ingressos. D'aquesta publicitat, el 69% correspon a cases d'apostes i jocs en línia, el 52% a webs de contactes i el 39% a pornografia. Tanmateix, més d'un terç de la publicitat en aquestes pàgines pirates (37,6%) correspon a marques de moda, a alimentació, asseguradores, companyies de telefonia, etc. cosa que confirma la necessitat urgent d'una major col·laboració d'aquestes empreses per a bloquejar el finançament d'aquestes pàgines.
«Primera llei d'internet -Si no pagues el que toca no ets el client: ets el producte»
A més de la publicitat, la principal font d'ingressos d'aquestes pàgines és la venda de les dades dels seus usuaris. Més d'un terç dels usuaris de pàgines pirates (33,8%) confessen haver-se registrat per accedir a continguts piratejats, cedint dades de caràcter personal.
A més del correu electrònic, aquestes pàgines també aconsegueixen altres dades que els permet obtenir més beneficis econòmics, com ara informació de l'activitat a internet de l'usuari, preferències, localització, compres que realitza, dades de les targetes de crèdit en cas d'haver fet algun pagament o del telèfon mòbil en el cas que informin l'usuari registrat de l'existència de nous continguts.
Els usuaris que han pagat alguna vegada pel contingut pirata d'aquestes pàgines arriba fins a l'11% (va ser el 9% el 2015 i era només el 5% el 2014).
REPERCUSSIÓ DE LA PIRATERIA EN EL MÓN DEL LLIBRE
El 2016 es van comptabilitzar 374 milions d'accessos il·legals a llibres a internet, amb un valor de mercat de 3.103 milions d'euros.
El lucre cessant provocat per la pirateria, per al sector del llibre, va ascendir el 2016, a 107 milions d'euros –82 milions per al llibre en paper i 25 milions per al digital– , 3 milions més que en l'any anterior. Aquests ingressos haurien incrementat en un 12% el valor del sector.
El sistema de càlcul del lucre cessant, en aquest informe, s'ha calculat de la següent manera per al sector del llibre: un usuari que hagi accedit a 100 continguts il·lícits, durant 2015, n'hauria consumit, hipotèticament, 3 de legals, amb un preu mitjà de 10€ per producte.
El nombre d'usuaris que van obtenir llibres piratejats va passar del 21% el 2015 a més del 22% el 2016.
Més del 40% dels llibres piratejats eren novetats.
Les dades d'aquest informe no inclouen el llibre de text ni els manuals professionals.
Trobareu l'informe de l'observatori de la pirateria 2016 i més informació en aquest enllaç: http://lacoalicion.es/observatorio-de-la-pirateria/observatorio-de-la-pirateria-2016/