Andreu Carranza
Associació d'Escriptors en Llengua Catalana
Biografia

Andreu Carranza i Font neix a Ascó (Ribera d'Ebre), el 1957, fill de Joan Carranza i Maria Font, en una família amb nou germans, quatre nois i cinc noies.

En acabat del batxillerat, que estudia a Móra d'Ebre, passa una temporada vivint, entre altres llocs, a Tarragona, Barcelona i Madrid. Aquesta experiència l'ajuda a prendre consciència del territori i la llengua, dos elements que acabarien sent constants de la seva obra. Després, prepara l'accés a la universitat i fa estudis de Filosofia a la UNED.

El seu pare, Joan Carranza, sastre de professió, va ser alcalde d'Ascó i un activista important en la lluita antinuclear del poble en la dècada de 1980, fet que porta també el fill a prendre part en la defensa del territori, a l'activisme antinuclear i a l'ecologisme.

La trajectòria literària d'Andreu Carranza comença el 1991 en guanyar el Premi Recull de Blanes amb el llibre de relats La tinta de la immortalitat. Dos anys més tard publica, en un sol any, el segon llibre de narrativa breu, Aigua de València, un recull de poesia amb el títol Trilogia del deliri, i la novel·la El desert de l'oblit, Premi Ribera d'Ebre de narrativa 1992.

Des de llavors ha publicat amb una gran regularitat, intercalant principalment novel·la i relat –en reculls propis i col·lectius. El 1995 rep el Premi Sebastià Juan Arbó de Sant Carles de la Ràpita amb el recull de contes Riu avall. L'any 2000 és guardonat amb el Premi Sant Joan de narrativa amb la novel·la Anjub. Confessions d'un bandoler, que apareix publicada uns mesos més tard. Amb aquesta novel·la, traduïda al castellà, Andreu Carranza es consolida com una de les veus de referència de les lletres ebrenques. El mateix any publica A mumpare, el segon recull de poemes, dedicat a la memòria del seu pare. La novel·la El que l'herbolària sap (2001) és finalista al Premi Ramon Llull. Segueix amb la novel·la històrica L'hivern del Tigre (2004), basada en la vida del general carlí Ramon Cabrera.

El 2007 publica La clau Gaudí, una novel·la de misteri situada a Barcelona, escrita conjuntament amb l'escriptor Esteban Martín. La novel·la esdevé un dels grans èxits comercials de la literatura catalana de tots els temps, i és traduïda a una vintena d'idiomes entre els quals el castellà, l'alemany, el rus, el xinès o l'anglès –a la prestigiosa editorial nord-americana Harper Collins.

La novel·la Impremta Babel (2009), un homenatge als llibres i a la lectura, és traduïda al castellà, el neerlandès i el xinès. La versió en castellà és utilitzada l'any 2010 a tots els instituts de secundària de França per a l'exàmen de revàlida de llengua castellana.

L'any 2015 rep el Premi Josep Pla per El poeta del poble, una recreació novel·lada de la vida de Jacint Verdaguer. A finals de 2017 publica Ciutat de llops, una història de ficció que pren com a escenari l'Ebre, una ruta emocionant a la recerca de respostes, una travessia plena de misteris, de dubtes, de fets fantàstics, de velles llegendes, d'éssers mítics, d'històries de l'Ebre.

Col·labora regularment a mitjans com La Vanguardia, El Punt, La Veu de l'Ebre o La Veu de Flix, entre altres; i en tertúlies radiofòniques a la Cadena Ser o Catalunya Ràdio. També ha conduït el programa coproduït per la Xarxa de Televisions Locals i el Canal Terres de l'Ebre «La barca de l'Andreu», de divulgació sobre el món de la pesca; i condueix el programa «Maridatges literaris» al mateix canal.

La seva intensa vida cultural gira també al voltant de la música, especialment com a component del grup de «rumba ebrenca» Lo Gitano Blanc. Gairebé totes les lletres i músiques del primer disc, La Rumba Ebrenca, són creacions d'Andreu Carranza. La cançó "La rumba ebrenca" rep el premi a la millor cançó de folk als Premis Enderrock 2015.

Sense deixar mai d'escriure, al llarg de la seva vida Andreu Carranza ha treballat en un gran nombre d'oficis diversos: venedor d'enciclopèdies, guia turístic, obrer de la construcció, peó de carreteres, operari de benzinera, pagès, jornaler de la fruita, operari de fàbrica química, botiguer, cambrer, cuiner, escombriaire, oficinista, periodista, conserge a un institut d'ensenyament secundari i professor de tallers d'escriptura.

Actualment treballa als Serveis Territorials de Cultura, a Tortosa, feina que pot compaginar amb el seu treball com a escriptor. És membre del Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre (CERE) i soci de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC). El 2002 és reconegut amb el Premi Sirga d'Or, concedit per votació popular, per la seva tasca en defensa de la comarca de la Ribera d'Ebre; i el 2015 la seva trajectòria és reconeguda amb el Mèrit de les Lletres Ebrenques, que concedeix la biblioteca d'Amposta. Des de 2015 és coordinador a Flix de l'Assemblea Nacional Catalana.



--------------------



Andreu Carranza.
+ ampliar






Andreu Carranza amb Quico el Cèlio, el noi i el mut de Ferreries. © Jordi Pazos / Canal Terres de l'Ebre
+ ampliar