Autors i Autores

Guillem de Berguedà
Segle XII

Antologia

CANSONETA LEU E PLANA

Cansoneta leu e plana,
leugereta, ses ufana,
farai, e de Mon Marques,
del traichor de Mataplana,
q'es d'engan farsitz e ples.
A, Marques, Marques, Marques,
d'engan etz farsitz e ples


Marques, ben aion las peiras
a Melgur depres Someiras,
on perdetz de las denz tres;
no·i ten dan, que las primeiras
i son e non paron ges.
A, Marques, Marques, Marques,
d'engan etz farsitz e ples.


Del bratz no·us pretz una figa,
que cabreilla par de biga
e portatz lo mal estes;
ops i auria ortiga
qe·l nervi vos estendes.
A, Marques, Marques, Marques,
d'engan etz farsitz e ples.


Marques, qui en vos se fia
ni a amor ni paria;
gardar se deu totas ves
qon qe·z an; an de clar dia,
de nuoitz ab vos non an ges.
A, Marques, Marques, Marques,
d'engan etz farsitz e ples


Marques, ben es fols qui·s vana
c'ab vos tenga meliana
meins de brajas de cortves;
et anc fills de crestiana
pejor costuma non mes.
A , Marques, Marques, Marques,
d'engan etz farsitz e ples




CONSIROS CANT E PLANC E PLOR

Consiros cant e planc e plor
pel dol qe·m a sasit et pres
al cor per la mort Mon Marqes,
En Pons, lo pros de Mataplana,
qi era francs, larcs e cortes,
e an totz bos captenimens,
e tengutz per un dels melhors
qi fos de San Marti de Tors
tro [...] et la terra plana.

Loncs consiriers ab greu dolor
a laisat e nostre paes
ses conort qe non i a ges
En Pons, lo pros de Mataplana;
paians l'an mort, mais Dieu l'a pres
a sa part, qe·l sera garens
dels grans forfatz et dels menors,
qe·ls angels li foron auctors
car mantenc la lei cristiana.

Marqes, s'eu dis de vos follor,
ni motz vilans ni mal apres,
de tot ai mentit e mespres,
c'anc, pos Dieu basti Mataplana,
no·i ac vassal qe tan valges,
ni qe tant fos pros ni valens
ni tan onratz sobre·ls aussors,
jas fosso ric vostr'ancesors;
et non o dic ges per ufana.

Marqes, la vostra desamor
e l'ira qu'e nos dos se mes
volgra ben, se a Dieu plages,
ans qu'eissisetz de Mataplana,
fos del tot pais per bona fes;
qe·l cor n'ai trist e·n vauc dolens
car no fui al vostre socors,
qe ja no m'en tengra paors
no·us valges de la gent truffana.

E paradis el luoc melhor,
lai o·l bon rei de Fransa es,
prop de Rolan, sai qe l'arm'es
de Mon Marqes de Mataplana;
e mon joglar de Ripoles,
e mon Sabata eisamens,
estan ab las domnas gensors
sobr'u pali cobert de flors,
josta N'Olivier de Lausana.


CEL SO QUI CAPOL' E DOLA

Cel so qui capol'e dola:
tant soi cuynde e avinen
si que destral ni exola
no·y deman ni ferramen;
qu'esters n'ay bastidas cen,
que maestre de l'escola
so, e am tan finamen
que per pauc lo cor no·m vola.

Si Deus me don'alegranza
e gaug de mon Per-cabal,
tant hi ferray de ma lança
entre Qaresm'e Nadal
qu'En Lenga-moza-de sal
n'aura enuig e pesança,
e tuit mei amich coral
n'auran gaug e alegrança.

Si mon caval trot'a lega,
no m'en fal, so·us assegur,
qu'en tal luec no l'acossega,
si no trop qui m'en atur.
Que no·y ha auzberch tan dur
que mon bran d'acer cossega
que jos la carn no·l pejur,
si a Deu merce no pregha.

Un'e doas e tres et quatre,
cinc e seis e set e uit,
m'avenc l'autrer a combatre
ab ma osta tota nuit,
e si·m trobes flac ni buit,
per la fe que·us dey, bel fratre,
io agra tost mon pan cuit,
e puis fins de batre.

Ma hosta no fo pas lota,
e parec o al montar:
si no·m tengues a sa cota,
viatz m'agra fait tombar,
c'aixi·m fazia plombar
com si fos una pilota;
per que fay mal cavalgar
en bestia c'aixi trota.

UN TRICHAIRE

Un trichaire
pestre laire
vol que chan, pus suy chantaire.
Cossirair'e
mal pessaire
sera del chan tro l'esclaire.
De Sensaire
tro Belcaire
a sercat lo gualiaire,
trichan cum fol prezicaire:
facha s'a·l corona raire.

Rogier fraire,
colom vaire,
per vos vuelh un sonet brayre.
No pres guayre
mo vejaire
si vertat no·us puesc retraire.
Anc del laire
vostre paire
non yssic tal coart d'aire.
Per tot dizon qu'etz bauzaire
contra·l servizi Dieu fayre.

La mesquina
flair'e grina
que maystre Rogier enclina,
tan festina
e s'aizina
tro sent la doussor conina;
de s'orina
fay mezina,
e·l con no cessa ni fina,
qu'en la ciutat peitavina
se rompet foten l'esquina.

Dissiplina
fai en tina
quan la pot tener sobina;
ab sa pina
qu'el trahina
josta la coa eguina.
Sa cozina
vol vezina
mais que·l mar Sanhta Crestina,
c'ap son grat ser ni matina
sos viegz non es ses guahina.

Res aurana
Dieus enguana
cum desfassa·l ley romana.
Crestiana
fot sotz vana
quaranta vetz la setmana.
Que vilana
tenc Guiana
si la colla no·l aplana.
Quan ditz sa lesson trefana
sembla mula quan reguana.

A Serana,
part Viana,
fon pres ab una putana.
D'aital mana
serquet Trana,
Sur e Bar e Corrozana.
Pueys de Grana
la mejana
tornet en Valh Sotirana,
foten per terra d'Ossana,
qu'anc non la vi mas aurana.

Sai venc savis,
colhos blavis,
per saber quals es peitavis.
Anc clerguavis
ni gramavis,
sarrazis ni amoravis,
non donavis
tals culavis
desobre fort de cons cavis.
Rogier, grieu auretz bos avis
si la colla no·us tol clavis.


ARONDETA, DE TON CHANTAR M'AZIR

–Arondeta, de ton chantar m'azir:
qe vols, qe qers, qe no·m laissas durmir?
Enojat m'as e non sai qe responda,
q'ieu non fui sans pos qe passei Gironda;
e qar no·m ditz o salutz o messatge
de Bon Esper, non entent ton lengatge.

–Segnier amics, cochan fez me venir
vostra domna, qar de vos ha dezir,
e s'ella fos, si com ieu sui, yronda,
ben ha dos mes q'il vos for'al esponda;
mas qar no sap lo pais ni·l viatge,
m'enviet sai saber vostre coratge.

- Arondeta, miels ti degr'acuillir
e plus honrar et amar e servir.
Cel Dieus vos salf qi tot lo mond vironda,
qi formet cel e terr'e mar prionda;
e s'ieu hai dig vas vos nuil vilanatge,
per merce·us prec qe no·m torn a dampnatge.

- Segner amics, qi·m fez vas vos venir,
vostra domna, ·m fes jurar e plevir
qe vos membres la fibla de la gonda
e·l anel d'aur, q'es ben obs qe s'esconda,
e qant vos mes la bona fe en gatge
ab un baizar qe n'agues d'avantage.

- Arondeta, del rei no·m posc partir
q'a Tholoza no·l·m convenga seguir;
mas ben sapchatz Mon Jordan, cui qe·n gronda,
en mei lo prat, pres l'aiga de Garonda,
derocarai davan totz en l'erbatge,
e non cug dir orgoil ni vilanatge.

- Segner amics, Dieus vos lais ademplir
vostre talan, q'a mi non pot fallir,
qan m'en irai, q'om no·m pel o no·m tonda,
.............................................................
e qant sabra q'es en estrangn regnatge,
ben l'er al cor greu e fer e salvatge.


QAN VEI LO TEMPS CAMJAR E REFREZIR

Qan vei lo temps camjar e refrezir,
e non auch chans d'auzels, voutas ni lais
que fassant bosc ni conbas retintir,
ni fuoilla vertz no·i par ni flors no·i nais,
per q'alz mendics trobadors e savais
camja lor votz per l'invern qe·ls tayna,
mas eu sui cel que no·m volv ni·m biais,
tant ai de joi per freich ni per calina.

Amors mi saup plan a sos ops chausir
qe·m trames joi al cor, q'ieu sui gais,
e saup c'amar sabria e gauzir
e gen parlar don midonz valgues mais,
e comenssar ardidamen asais,
so q'ad amor es veraia mezina;
e parec ben qan la bella·m de·l bais,
don non envei duchessa ni reina.

Ab entresseins qe·m fetz, qu'eu non aus dir,
mi fetz plus gauch que qi·m dones Roais;
mas non per tant q'ieu no·il aus descobrir,
que mandat m'a que no'm hiesca del cais
mas en chantan, et d'aisso no m'eslais;
que cen chantars n'ai faitz en tremolina,
e tals mil motz q'enqer un non retrais,
ni no·m sove co·is mou ni cum s'afina.

E vos, dompna, c'avetz faich obezir
vostre ric pretz als pros et als savais,
pensatz de mi, e no·m laissetz morir,
e sostenetz una branca del fais;
c'amars ses pro non es fruitz que engrais,
c'al plus cortes fai magrezir l'esquina.
E pois vos plac q'az amar vos m'atrais,
be·m degratz dar de vos luoc et aizina.

E per so prec celliei qe·m fai languir
qe·m fassa tant que ma dolor m'abais,
dond pert maint jorn lo manjar e·l dormir,
alqes per joi et alqes per esmais,
e non per tant c'anc no·m menti ni·m trais:
tant tem l'amor qe·m ten en disciplina!
E s'il tant fai que d'amar mi se lais,
l'arma·is n'ira vergoignosa et enclina.

Canssoneta, si·us saupesses formir
d'intrar en cort o offrir en palais
et a parlar ab midonz, cui desir,
pregera vos, que coita m'es et ais,
a la bella, cui soi fis e verais,
m'anassetz dir, puois tanta gens l'aclina,
qe·il mieiller es del mon e que val mais:
meraveil me cum mon cor non devina.

(Del llibre Les poesies del trobador Guillem de Berguedà. Barcelona: Quaderns Crema, 1996)