L'estatus social de la dona és un dels ítems més interessants de la recerca que hem duit a terme. Amb una lectura no aprofundida, semblaria que les protagonistes de les rondalles s'han de situar als extrems de la piràmide que representa l'estructura social jerarquitzada dins la qual viuen —els rics se situarien a la part superior i la base la constitueix el poble que viu en la pobresa—, la realitat no és aquesta. Hem observat que les rondalles es mouen entre uns paràmetres molt més amplis i que predominen les situacions d'indefinició social, és a dir, que no concreten quina és la que correspon a les dones que hi tenen protagonisme.

[...]

Contràriament al que pot semblar en un primer moment, l'estatus no és un tret decisiu ni condiciona gaire què i com fan les coses les dones de les rondalles, simplement representa un punt de partida i un punt d'arribada. Generalment, el de partida sol ser la pobresa i el d'arribada, la riquesa com a premi per un camí correcte segons els valors humans que les rondalles defensen: respecte, intel·ligència, valentia, etc. Ascendir en l'estatus social només serveix com a símbol o reflex de la felicitat que es pretén aconseguir en el transcurs de qualsevol vida humana.

(Fragment del llibre La dona a les Rondalles Mallorquines d'Antoni M. Alcover. Manacor: Món de llibres, p. 87-89)