The art of losing isn't hard to master.
E. Bishop.

I

Diré qui ets. I em faré lluny
de les pedres mudes que resen.
I m'has d'escodrinyar la lletra,
mirar de trobar l'interstici
per on t'escapes i fas ull.
Il·lús dic portent quan el mot
s'ha fet cristall, lluna que calla
de biaix amb la transparència.
I no diu res de tu. Només
la por sense traves m'enfila
el desig mut que t'abandona,
i l'ànsia em broda a la mel
del teu titubeig vagabund.
Després entenc que no dir res
és estimar-te. Però tu
no hi ets. Només veig l'horitzó
i sé que sóc aquí, el mot
obtús, mòlt, la set intacta.
Vull dir qui ets. Però només
em respon la marea lenta
del silenci que no te troba.
Vull dir qui ets. Perdre l'alè
en el revolt on s'agrumolla
l'eco desbocat de la teva
presència i les engrunes
perdudes de la meva veu.

?

II

L'oblit és com aquella pols
que apaga les coses deixades
en el repòs que no-res toca
darrera el vel de la memòria.
Però tu no véns del fondal
inquiet dels records distrets,
ni tampoc de l'aigua senyada
que fan les llacunes desertes.
Véns de l'eco mut que ressona
en la devoció d'esser
eclipsat, de la incertesa.
Indecís, al mig del carrer
he ben provat d'esser la nosa
lenta de la dilació,
l'espasa i la paret,
calc arriscat del teu fantasma.
He seguit el consell del mag:
trepitja l'herba dels perduts,
vés a la punta de la llengua
i calla a la punta del teu vers.

Un joc de mans i consentir
que he fingit el mirall viscós
de la certesa, on m'has vist
a la recerca del rigor
que volen els teus espectacles.


III

Ara véns, aties el vol
de l'ocell immòbil que cerca,
fix, incessant, la quietud
on he de posar l'ull i dir
si t'he vist clavat en l'ardor
errant d'allò que no sé dir,
o ets la fita més extrema
d'aquell que cerca món i fa
fonedís l'art de la memòria.
Vas i véns per terres estranyes,
com un remolí que devora
la rèmora que fan les ombres
esguerrades de l'impossible,
i m'arriba el brum estovat
a la riba del secret clos
que vigilen els mentiders.
No fas menció dels miralls,
furgues en la precipitació
d'allò que m'encalça en el pou
sec de la insignificança.

(Poema "Percaceries", dins del llibre Percaceries. Palma: Lleonard Muntaner, 2010)