Cada baula és una experiència o una anècdota vital que ens marca, que configura la nostra perspectiva, que condiciona les expectatives amb què ens proveïm per poder fer front al futur i, al seu torn, també al pasta. La "gràcia" del llibre d'Antoni Prats rau en el fet que les anècdotes personals transcendeixen amb escreix l'espai forçosament limitat del individu (el poeta); esdevenen, així, experiències vitals amb una projecció col·lectiva. [...] Val a dir que el poeta es fa ressò també d'altres experiències universals extrapolables, com ara la paternitat [...] o la crisi sobre el transcendent o religiosa [...] Per acabar amb una conclusió existencial que rebla el clau d'un poemari que reivindica l'amor i el dolor com a parts substancials i indestriables de la vida.

(Juli Capilla. "Crònica d'una biografia", Levante. Posdata, 3 de novembre de 2006, p. 5)