Autors i Autores

Vicenç Altaió

Castellano

Vicenç Altaió (Santa Perpètua de Mogoda, Vallès Occidental, 1954). Poeta, ensayista, crítico de arte, editor, articulista de opinión, agitador cultural y traficante de ideas.

Es autor de una obra literaria y artística muy relevante, extensa e interdisciplinaria que comprende libros de poesía que van des de los títulos Sempre som afany (1979), Correspondències com conspiracions (1980) y Biathànatos o l'elogi del suïcidi (1982), hasta el volumen Massa fosca (Poesia 1978-2004) (2004). Posteriormente aparecen los títulos Santa Follia de Ser Càntic. A Joan Vinyoli (2005, premio Vicent Andrés Estellés del 2005 y premio Cadaqués - Quima Jaume de reconocimiento a la creación poética del 2006) y Radicals lliures (2017). Ha publicado un gran número de libros de arte en colaboración con artistas como La dona és Mallarmé (1982), Groc, el ventríloc, o la indigestió de la veu (1984), La llengua suspesa (1986), Àfrica (1989), Amor latent: ella era ell (1990), L'art pot morir (1993), Europa (1994), Aqua et tempus (1996), Incendis (1999), Les hores de l'or (2003), Déu, ciència i llibertat (2006) o Per_Cromwell (2018), y libros de arte y de estudio como Jordi Benito: idees com a imatges, documents com a obres d'art (2015) o Miró i els poetes catalans (2016), entre otros.

Junto a J.M. Sala-Valldaura realiza los estudios y antologías Les darreres tendències de la poesia catalana (1980) y Mig segle de poesia catalana. Del Maig del 68 al 2018 (2018); junto a Daniel Giralt-Miracle elabora la obra Visualkultur.cat: art, disseny, llibres (2007) y, junto a Julià Guillamon, La revolta poètica, 1964-1982 (2012). Vicenç Altaió es autor de la serie Tràfic d'idees, una autobiografía sin sujeto que tiene la estética como moral. La serie está compuesta por los títulos Tràfic d'idees (1986), L'escriptura sense llançadora (1997), La Desconeguda (1997), La dificultat (1999), Desglossari d'un avantguardista (2000), Els germans. Retrats d'artistes (2002), El cervell i les venes (2005), La consola de Cadaqués o somnis d'un fill putatiu... (2007), Un sereno en el cementiri de l'art (2011) y Un traficant d'idees a les fronteres de l'art (2013).

En paralelo a su producción literaria, Vicenç Altaió desarrolla una tarea muy importante como curador o director de exposiciones y como creador y director de las publicaciones Tarotdequinze (1972-1975), Èczema (1978-84), Àrtics (1985-90) y Cave Canis (1995-1999). Ha dirigido el centro KRTU Cultura Recerca Tecnologia Universals (1990-2008) y el Arts Santa Mònica, Arts-Ciència-Comunicació (2009-2013).

Es socio de la Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.


Página elaborada por Toni Terrades para la AELC.
Documentación: Vicenç Altaió.
Fotografías de la biografía del archivo personal del autor.
Fotografía de la cubierta: © Carles Mercader.