Autors i Autores

Joan Casas

Joan Casas a finals del segle XX.
L'autor amb el seu fill.

Biografia

Joan Casas i Fuster neix el 31 d'agost de 1950 al barri d'Horta de Barcelona malgrat que els seus pares l'inscriuen a l'Hospitalet de Llobregat on viuen. Fa els estudis de primària a l'escola parroquial del Sagrat Cor on entra en contacte amb el català literari de Folch i Torres. El 1959 comença l'ensenyament secundari al COPEM, l'únic centre públic que aleshores hi havia a l'Hospitalet de Llobregat. És un alumne brillant i un gran lector que aprèn a escriure en català a les classes clandestines de Francesc Vallverdú.

La incorporació al món teatral es produeix en el grup d'aficionats Alpha 63 que té com a referent el director Josep Anton Codina, membre de l'EADAG fundada per Ricard Salvat. Joan Casas fa d'actor, escriu i participa en alguns certàmens literaris. Més tard esdevé l'ideòleg del Grup d'Acció Teatral (GAT) que els anys setanta i vuitanta del segle passat és una de les companyies més dinàmiques del teatre independent. Paral·lelament, el curs 1967-68 es matricula a la Facultat de Ciències de la Universitat de Barcelona on estudia geologia. El seu pas per la universitat continua anys més tard amb les carreres de periodisme i filologia, que no acaba. Finalment es llicencia en Arts Escèniques. Durant l'etapa universitària és un actiu militant d'esquerres i pertany al Sindicat d'Estudiants.

Amb el seu primer matrimoni i el naixement del seu primer fill deixa l'activitat teatral més pública i passa a coordinar un grup de treball d'història local de la seva ciutat, al mateix temps que elabora material didàctic per a les campanyes de teatre a l'escola. Progressivament, el teatre es converteix en l'eix vertebrador de la seva activitat professional, sempre relacionada amb la creativitat (escriptor, traductor, actor, director, pintor, etc.). El 1983 coneix la seva segona muller amb qui tindrà dos fills.

Des dels dinou anys Joan Casas exerceix de corresponsal del Diario de Barcelona on a partir de 1987 n'és el crític teatral. Entre el 1990 i el 1993 escriu al diari Avui. També dirigeix la revista de teatre Pausa (1990-1995) i, des del 2007, Estudis Escènics, la revista de l'Institut del Teatre de Barcelona. En aquest centre de formació de les arts escèniques fa de professor dins el Departament de Teoria i Història del Teatre. Com a dramaturg s'inicia amb treballs d'adaptació de diverses obres, algunes dirigides per ell mateix. El 1991 representa un dels seus primers textos dramàtics, Después de la lluvia, i el 1993 obté el premi Ignasi Iglésias per Nus (1991) a més d'escriure per al Centre Dramàtic de la Generalitat Ready-Made (2001). Una part de les obres publicades, Al restaurant (1993), Nocturn corporal (1994) i L'últim dia de la creació (2001), encara no han estat representades a Barcelona. D'altres peces dramàtiques com Elles mateixes o La ratlla dels cinquanta s'han estrenat però no han estat editades. En canvi, L'últim dia de la creació s'ha representat en francès a París. La seva incorporació tardana a l'autoria teatral i l'evolució singular del teatre a Catalunya han dificultat l'encaix adequat de la seva obra dramàtica.

La gran habilitat per conrear diversos gèneres alhora i per realitzar múltiples activitats el porten, també, a la traducció d'obres de llengües tan variades com el portuguès, el grec modern, l'italià, el francès, el búlgar i el rus. Vinculat amb el teatre portuguès tradueix alguns textos d'Helder Costa i després algunes novel·les d'Antonio Lobo Antunes i José Saramago. Del grec modern ha versionat al català una part de l'obra poètica de Iannis Ritsos com Tard, molt tard, de nit entrada (2006), premi de traducció Jordi Domènech. Continua amb la traducció de l'obra d'aquest gran escriptor grec de qui recentment ha publicat La sonata del clar de lluna (2012). De l'italià, a més d'autors com Pier Paolo Pasolini i Dario Fo, ha traduït Ulls de Franco Scaldati. És destacable la seva traducció del teatre de Txèkhov amb Nina Avrova. La relació de les seves traduccions del francès és extensa i inclou autors de gèneres diferents (Rousseau, Saussure, Marivaux, Proust, etc.). Darrerament ha traduït Léo Ferré al català per a un espectacle d'Esther Formosa.

L'admiració per la narrativa llatinoamericana dels anys setanta del segle passat, a més de la lectura dels grans clàssics moderns de la literatura catalana, l'aboquen a l'escriptura de narracions. Algunes com les disset que integren Pols de terrat (1980) reben el premi Víctor Català. Posteriorment publica Fora de casa (2008) i últimament el dietari Amb la terra a la cintura (2010), premi Rovira i Virgili d'assaig.

És per amistat amb Feliu Formosa que entra en la creació poètica. Així, de les primeres obres publicades, dues són escrites per ambdós poetes: Amb efecte (1987), premi Ciutat de Palma, i Pols al retrovisor (1989). El 1985 obté el premi de poesia Miquel de Palol de Girona per Tres quaderns.

Joan Casas també ha escrit abundants articles, estudis literaris i material d'assaig com Diderot i el teatre (1986). Una part de les seves creacions, en diversos gèneres, encara és inèdita.

Ha estat tresorer de la Junta de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (1989-1992).