[El pirata i la princesa] Senzillesa i imaginació —tot i la vaguetat de la paraula— caracteritzem aquest conte de Salvador Comelles que ens trasllada d'un vaixell pirata a un hotel, passant per una cursa de Fórmula 1. Esdeveniments imprevistos —l'aparició d'una illa de sabó, de dos ànecs grocs i d'un cocodril al mar— pengen d'un fil argumental prim però flexible i resistent: l'amor del pirata i la princesa travessa les transformacions que els imposa la seua vida de ninots en mans d'un xiquet inventor d'històries.

En consonància amb el to tendre i fabulós del text, les il·lustracions de Francesc Rovira recreen la història amb delicadesa; els dibuixos aconsegueixen plasmar els canvis d'ambientació —de l'agitació d'una nau corsària solcant l'oceà a l'assossec de l'habitació d'un xiquet— amb sutilesa, sense trencar la unitat del conjunt.

(Arantxa Bea. Faristol, núm. 59, novembre 2007)

* * *

[Bona nit Sant Joan!] El tema dels malsons infantils ha estat sovint tractat en els contes infantils amb més o menys fortuna. Aquesta vegada, Salvador Comelles hi dóna un toc de tendresa i d'intimitat molt ben aconseguit, utilitzant les joguines més familiars i entranyables per donar seguretat a l'infant.

En Joan, a l'hora d'anar a dormir, hi va acompanyat de la seva marmota i el seu conill de peluix. Ells s'encarreguen de vetllar-li el son. Avui dorm neguitós i sembla espantat. La marmota i el conill decideixen intervenir en el somni i es troben un lloc amenaçador que està entabanant en Joan. Com que van maldades, la marmota demana ajut al camió de bombers, mentre el conill entreté el llop. Un cop foragitat el llop i enllestida la missió, tornen al llit d'en Joan i comproven que dorm plàcidament, tot somrient.

Les il·lustracions són un bon complement visual a la narració.

Un llibre per ser llegit en família o aprofitar-lo a l'escola per treballar col·lectivament aquest tema.

(Eulàlia Ventalló. Faristol, núm. 49, juny 2004, p. 23)

* * *

El recull Set contes per a regal està servit amb tècniques narratives diverses, en les quals l'autor demostra competència, especialment les expressades des del narrador-personatge, com Les palmeres, Un regal com una casa i El dia que ens van robar les esses. També és molt remarcable els monòlegs Catxumbo, amb el·lipsi ben resoltes, tot i que una certa dilatació en el desplegament li resta el vigor d'oralitat.

En aquest recull de contes, Salvador Comelles relata fets extrets de l'observació de la realitat quotidiana, i la transforma en relats imaginatius, des d'una visió plena de tendresa, passats per un sedàs personal d'ironia distanciadora, tot emmirallant-se conscientment en l'univers particular més acostat, fins i tot amb topònims i personatges reals. No obstant això, algun dels contes sembla que tingui el nucli argumental situat en un acudit, que va irradiant l'efecte humorístic, l'allargassament literari del qual constitueix l'única justificació.

Els relats fantàstics que alternen amb els realistes tenen d'entrada un plantejament situat en el marc casolà, adobat convenientment perquè hi faci irrupció el món fabulós, sense abandonar tant en un cas com en l'altre els àmbits familiars i d'amistat, en els quals prenen cos les diferents formes de comunicació, i s'hi desenvolupen interessants mostres de l'art de la insinuació pel que fa als regals previsibles.

(Andreu Sotorra. Avui, 1991)

* * *

[En Bernat i el núvol] Simpàtica història la d'en Bernat i el núvol, la qual es llegeix amb un continuat somriure als llavis. Es tracta de les peripècies d'un petit núvol —l'Arí— que es despista a la ciutat i de la seva amistat amb el nen que el troba —en Bernat. Primer, viu d'incògnita al celobert fins que se'n cansa i és descobert pels pares del noi. La situació es complica quan el núvol va creixent, arribant, per exemple, a ocupar el terrat dels veïns que protesten perquè sembla que sempre sigui hivern i, a més a més, la roba estesa no s'acaba mai d'eixugar. Tot plegat, la situació arriba a ser insostenible i el núvol decideix lliscar pel cel altra vegada amb tots els altres núvols. Però sempre que passa per damunt la casa dels antics amics o rega les plantes o deixa una estrella petita i brillant com a signe del seu pas i, fins i tot, un dia es deixa muntar a cavall pel seu petit amic que d'aquesta manera pot contemplar des de dalt de tot la ciutat, els camps, els boscos i el mar. Un dia, abans de marxar el núvol, es fan una foto tots plegats, que guarden al menjador. Així poden tenir l'Arí sempre al davant, àdhuc quan no hi és. Evidentment van haver de fer-la al terrat, tots al davant i el gran núvol —ara— al darrera; única forma que es veiés res.

Sensibilitat, imaginació, humor impregnen tota la narració i donen lloc a situacions molt originals i divertides. No hi falten els jocs de paraules a to amb la situació: "estar als núvols", "fer mullader", etc. Magnífica la interpretació plàstica que de la història fa la Marta Balaguer. És una autèntica recreació del text amb perfecta sintonia amb el seu esperit. Creiem que pot ser un bon divertiment per als nens a partir de 8 anys.

(Foc Nou, juny 1987, p. 25)