Antoni Marí (Eivissa, 1944-2026). Poeta, assagista i narrador. Va ser Catedràtic de Teoria de l'Art de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona.

Com a assagista, centra les seves recerques en l'estudi de les idees estètiques, literàries i musicals dels segles XVIII i XIX. Desenvolupa aquests temes en llibres com Euforió, esperit i naturalesa del geni (1979), La voluntat expressiva (1988), Formes de l'individualisme (1994) o La vida dels sentits (2004), entre altres.

La seva tasca creativa alterna narrativa i poesia. Com a poeta reuneix la seva obra publicada fins llavors a Tríptic des Jondal (2003). La seva narrativa s'articula al voltant de la filosofia: El camí de Vincennes (1995), i de la memòria: El vas de plata (1991), Entspringen (2000) i Llibre d'absències (2012).

Ha guanyat premis com el Crítica Serra d'Or en diverses ocasions, tant de narrativa com d'assaig; el Premi Nacional de Literatura, el Premi Ciutat de Barcelona, el Cavall Verd-Josep M. Llompart o el Prudenci Bertrana de novel·la, entre altres.

Va ser soci d'honor de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC).



Pàgina elaborada per Xulio Ricardo Trigo per a l'AELC.
Actualització: Carme Ros.
Fotografies: Arxiu de l'autor.