Maria del Pilar Maspons i Labrós neix a Barcelona el 4 de desembre de 1841. La família, descendent d'una nissaga de pagesos benestants originària de Bigues (Vallès Oriental), pertany a la burgesia barcelonina, la qual cosa fa possible que l'autora sigui una dona de cultura, segurament gràcies a les lectures que té a l'abast més que no pas a la formació acadèmica superior, vetada a les dones de l'època.

La petita dels quatre germans Maspons i Labrós és una dona profundament religiosa i de vida modesta. Soltera, viu reclosa a casa, on té cura de la família, i no acostuma a freqüentar actes públics. No obstant això, recorre el Vallès Oriental i altres comarques veïnes per tal de recollir testimonis orals de les narracions tradicionals, que posteriorment escriu i publica.

Maria de Bell-lloc, pseudònim que Maria del Pilar Maspons utilitza en tota la seva obra, s'inicia en la creació literària encoratjada per Francesc Pelagi Briz i Fernández (1839-1889), casat amb Manuela Maspons, germana gran de l'autora. Molt lligat al moviment cultural de la Renaixença, Briz té una gran influència en la trajectòria literària de Maria de Bell-lloc, juntament amb un dels germans bessons de l'autora, Francesc Maspons i Labrós (l'altre, Marià, va ser diputat a Corts per Granollers). El 1865 Maspons publica Lloances al Calendari Català, revista que Francesc Pelagi Briz ha fundat un any abans.

En una època en què la visibilitat de la dona en el camp de les lletres és gairebé nul·la, la carrera literària de Maria de Bell-lloc es desenvolupa, doncs, a redós de l'activitat del seu germà Francesc i del cunyat Francesc Pelagi Briz, que la introdueixen al cercle literari de la Renaixença. En aquest ambient es relaciona amb Josep Roca i Roca, Víctor Balaguer i, sobretot, Joan Sardà, qui prologa Salabrugas, el primer poemari de Maria de Bell-lloc, aparegut el 1874.

Després dels poemes publicats al Calendari Català, els anys 1868 i 1869 l'obra poètica de Maspons es difon a Lo Gay Saber, revista que, segons Francesc Maspons i Anglasell, Maria del Pilar fundà juntament amb el seu germà Francesc i amb Francesc Pelagi Briz. A partir del 1871, algunes de les seves narracions de caràcter popular, fruit de la gran tasca que realitza com a precursora del folklorisme català, comencen a aparèixer a La Renaxensa. La publicació, el 1878, de la novel·la històrica Vigatans i botiflers, fa que Maria de Bell-lloc sigui considerada com la primera dona novel·lista de la literatura catalana.

Si bé en algun sentit l'obra de Maria del Pilar Maspons pot semblar eclipsada per la del seu germà i el seu cunyat, la qualitat dels reculls Narracions i llegendes i Montseny, és premiada als certàmens dels Jocs Florals de Barcelona del 1875 i el 1880, respectivament. Així mateix, el valor de la seva producció literària es veu novament reconegut el 1879, quan és convidada per Dolors Monserdà a participar en un número especial de La Llumanera de Nova York, dedicat a les dones de la literatura catalana, al qual contribueix amb dos poemes i una llegenda. L'any 1880, l'Associació d'Excursions Catalana li dedica una vetllada literària, i dos anys més tard rep un premi al certamen científicoliterari del Casino de Granollers per Costums i tradicions del Vallès. La gran tasca que Maria del Pilar Maspons realitza en el camp del folklore i la cultura popular és reconeguda per la Secció de Folklore Català de l'Associació d'Excursions Catalana, que el 1885 la nomena sòcia honorària de l'entitat (l'Associació no admetia les dones com a sòcies).

La mort dels germans Marià (1885) i Francesc (1901) i del cunyat (1889), així com la desaparició de les revistes on acostuma a publicar, deixen Maspons sense valedors en un món molt tancat a la presència femenina, i signifiquen la desaparició de Maria de Bell-lloc del panorama literari català.

A partir de llavors, i fins a la seva mort a Barcelona el 31 de gener de 1907, fa una vida retirada al seu domicili barceloní, que tan sols abandona per fer estades a la casa pairal de Bigues.