Quan el lector s'acosta al personatge principal s'adona de la sinceritat amb que traça els retrats dels personatges que l'envolten. Qui va un poc més enllà, veu el propòsit de l'autora: donar-li al lector l'acció necessària per a captar-lo i mantenir-lo agarrat a la història, per a que tinga la necessitat de saber què passa en la pàgina següent, que és un dels principis de la novel·lística i un ingredient fonamental en les novel·les d'intriga.

Joan Climent. Lenvante-Safor, 14 de maig de 1994.

* * *

Situada en el terreny de l'epopeia, el relat policíac, la confessió íntima, amb frivolités melodramàtiques incloses; la novel·la barreja amb èxit aquestos ingredients tan diversos, gràcies a la contenció del llenguatge (interessant la llista de termes carcelaris), la ironia, la sinceritat en la construcció de la línia psicològica del personatge i la intel·ligència en la disposició de la trama que, anticipant esdeveniments i endarrerint altres, trenca la linealitat de l'acció en benefici del suspens, a l'atracció del qual és difícil sostraure's una vegada s'ha iniciat la lectura.

Gregori Royo. Levante-EMV, 19 de juliol de 1994.

* * *

La sinceritat que traspuen els ulls de la narradora fan de l'univers un aspra i alhora grata harmonia.

Ramon Ramon. El Temps, 12 de setembre de 1994.

* * * 

No sembla que l'autora hagi volgut tocar el cel inabastable de les idees. No: més aviat es queixa d'aquest model cultural que ha condemnat la dona a un paper subordinat en un sistema creat pels altres. Es queixa sense amargor ni ràbia. Amb un somriure, fins i tot. I és que la peripècia -a cops massa embolicada- de la protagonista és de per riure. O plorar, segons es miri.

Anna M. Gil. Avui - Cultura, 22 de desembre de 1994.

* * *

Malson és una narració inquietant. Des dels principi intuïm que alguna cosa no va bé amb Irene, una dona que ha passat la cinquantena i s'acaba de casar per segona vegada [...] La primera de les tres parts del llibre és una joia: en acabar les setanta pàgines ens hem vist sobtadament immersos en una realitat versemblant però hostil, amb un munt de personatges focalitzats des d'una primera persona protagonista de ment lúcida, perspicaç, però alhora angoixada per les coses que anem descobrint a una velocitat molt encertada i sense vessaments oceànics de llàgrimes.

Joan Manuel Matoses. Caràcters, abril de 2001.

* * * 

Jo vaig emprar tres sessions de lectura reposada perquè anava cercant, a més de la trama argumental, paraules, frases o paràgrafs que m'acostaren a les etapes de creació i vaig trobar trossos d'inestimable valor literari.

Joan Climent. Levante-EMV, 3 de maig de 2001.

* * * 

"A partir de una radiografía del presente su novela ofrece una mirada sobre un tiempo pasado en el que se encuentra el germen y la raíz de muchos problemas que todavía padecemos. La llamada violencia de género o los conflictos de cariz nacionalista son algunas de las cuestiones que más la preocupan". "A veces da la impresión de que este país anda hacia atrás como los cangrejos, que en vez de cicatrizar las heridas nos dedicamos a hurgar en ellas", opina. "Los malos tratos y agresiones que padecen tantas mujeres son también muy preocupantes. No solo es que se denuncian más, es que hay más".

Pepa Pino. El Mundo, 7 de març de 2004

* * * 

L'influx del jazz, del swing i del blues fumeja darrere les pàgines de Secrets inconfessables. La seva autora, Àngels Moreno [...] ha fet de la protagonista de la novel·la, la Neus, una mena de vedette del jazz, una dona díscola, independent i transgressora. Imprevisible com una bona jam session, al cap i a la fi. Ben estructurada, discreta i amb un desenllaç força imprevisible, es recomana llegir-la sota l'influx d'Oscar Peterson.

Anna Tomàs. Avui, 1 d'abril de 2004.

* * * 

Un punt d'humor, de moralisme, d'extravagància, d'enigma, d'inquietud, d'egoisme, d'odi o d'amor... perquè de tot això, n'hi ha una mica. I mentre la tensió del relat va in crescendo, la vida a penes si deixa respirs a la Neus, amb més deutes per pagar que no pas aspiracions, angoixada pel treball i pel temps i les atencions escasses que dedica a la seua filla i al seu company.

Lourdes Toledo. Levante-EMV, 7 de maig de 2004.