Edat de lectura

El present que m'acull és una crònica dels esdeveniments més significatius dels darrers dos-cents anys d'història de Catalunya, narrats des de la perspectiva de les persones que els viuen. Però la narració és, també, un mitjà de reflexió, que permet a Miquel Planagumà replantejar-se la seva vida, adoptant una actitud valenta i decidida.

La novel·la és, doncs, una lectura adequada per introduir els nois i les noies de 16 anys en les diferents dimensions del relat, que pot utilitzar-se com un mitjà per recrear un univers o com una eina d'autoreflexió.

Argument

Un estiu, el Miquel Planagumà es reclou a la casa familiar per elaborar un dietari on ressenya una investigació gairebé arqueològica sobre la història dels seus avantpassats. A través d'un entreteixit de textos, els documents i les fotografies que utilitza, basteix un fris històric que retrata fragments de vida de vuit generacions d'una estirp gironina.

Amb la descripció d'una fotografia de Narcisa Coll, nascuda cap al 1780, s'enceta el relat pel qual desfila una llarga galeria de personatges: Pau i Narcís Corominas (fills de Narcisa i de Joan Corominas), Pere Sol, Josep Corominas, Andreu Corominas, Pilar Ramió, Elvira Corominas, Joana Trias, Joan Vilahur, Josep Gascón, Júlia Falgàs, etc. De tots ells, però, només se'ns mostra un retall de vida: una fotografia, un document que els hagi pertanyut. Aquest és el cas, per exemple, de Pere Sol, descrit a través del document oficial que l'allibera d'ingressar a l'exèrcit perquè havia de mantenir el seu pare, una factura d'unes preces de roba empenyorades i un retrat: cara xuclada, prim pàl·lid, d'aspecte tuberculós, les orelles massa sortides, quatre pèls a la cara, ulls apagats... però per la boca, de llavis prims i massa rectes, se li escapa una mica de somriure francament sospitós.

El relat, però, transgredeix els límits de la crònica. Mitjançant l'escriptura s'escorcollen els secrets de la nissaga i, alhora, s'exploren els racons ocults de l'ànima de cadascun dels antecessors. Capbussat en aquesta recerca, el narrador enceta un procés d'autoreflexió, que desemboca en un replantejament de la seva vida.

Conscient que ha viscut en un miratge de la felicitat, decideix lliurar-se plenament a la dona que estima i donar-li una atenció i dedicació absolutes. Perquè ella és una presència benefactora que li dóna alè, com ell mateix reconeix:

"Penso en ella i m'assereno, i, ara que sé que demà l'he de veure, torno a tenir aquell desfici, aquella mena d'alegria que em fa somriure tot sol, i badar, i imaginar-me que truco a la porta i m'obre i li riuen els ulls i ens abracem."

Però, sobretot, perquè ella, que no tem abocar-se plenament a l'amor, simbolitza una opció vital valenta. Així, la seva estimada es transforma en el present que l'acull; és a dir, en una nova manera de viure.

Tema

A El present que m'acull, l'escriptura es converteix en un mitjà de d'autoreflexió a partir del qual el Miquel Planagumà es redescobreix. A través d'aquest procés, adquireix una nova perspectiva de la seva vida. Aquesta, que ha transcorregut plàcidament, però sense il·lusió, se li apareix com una realitat il.lusòria i aliena.

L'escriptura, doncs, desvetlla la consciència d'aquest home, que decideix, a la vellesa, convertir-se en el protagonista de la seva vida i comprometre's amb la dona que estima.

Personatges

Miquel Planagumà és aparentment feliç amb la seva vida, que transcorre de manera plàcida i ordenada. Compagina la seva feina a la notaria amb els maldecaps de la farinera, una fàbrica petita, amb una clientela fixa però poc important. El seu matrimoni amb Roser Isern és una relació tranquil.la i estable. Els seus fills neixen sans i els fan feliços. No obstant això, aquesta felicitat de la família no és real, perquè, tal com reconeix el narrador, li falta alguna cosa: A mi, concretament, em faltaven moltes dosis de passió, d'alegria, d'entusiasme, d'esbojarrament juvenil...

Una tristor somorta emmascara la seva vida, que es converteix en una realitat de la qual no se sent protagonista. Aquesta basarda tenyeix, també, el seu amor secret amb la secretària de la farinera, a qui coneix als quaranta anys.

Des del primer moment, aquesta relació li fa sentir una sensació que feia molt de temps que no recordava. Amb els anys, es converteix en el seu punt de suport i de referència, allò que et sosté i que t'ajuda a viure, allò que et treu les penes i que et fa pensar que, a pesar de tot, la vida, bé val la pena de passar-la i de viure-la. Però mai decideix lliurar-se plenament a aquest amor, que es veu per sempre reclòs al secretisme de les relacions adúlteres, prohibides i vergonyants.
La Roser (la dona d'en Miquel Planagumà) sap que existeix una altra dona. Però no en fa cap escàndol. Al contrari, continua fent la seva vida, donant el mateix tracte de sempre al marit i als fills. El Miquel, alleujat per la reacció de la seva esposa, segueix el joc. I, així, tots dos, aixoplugats en l'estabilitat de la rutina quotidiana, es resignen a continuar una relació erma, perquè no posseeixen el punt de valentia necessari per ser feliços.

Suggeriments didàctics

1. La narració d'El present que m'acull s'enceta amb un arbre genealògic que Miquel Planagumà compon perquè en Marc, el seu nét, pugui resseguir amb més facilitat el relat de la saga. El model de la novel.la pot utilitzar-se perquè els nois i les noies elaborin l'arbre genealògic de la seva família. Aquest document pot utilitzar-se per desenvolupar un treball de recerca, a través del qual s'analitzi l'evolució de la societat en els darrers cent anys.

2. Cadascuna de les generacions de la família de Miquel Planagumà és el producte d'una determinada època i d'un entorn social. Els components de la saga viuen (o pateixen) alguns dels esdeveniments més significatius dels darrers dos segles de la història del país, com per exemple la Guerra del Francès o la Guerra de Cuba. A partir de l'anàlisi dels fets ressenyats a la novel.la, es pot realitzar un treball de documentació sota el lema "Dos-cents anys d'història de Catalunya".

3. A partir de les fotografies de la família, Miquel Planagumà, el protagonista i narrador de la novel·la, recrea la personalitat dels seus avantpassats. Aquest recurs pot utilitzar-se perquè els nois i les noies produeixin una narració breu protagonitzada per alguns dels seus antecessors.

4. Miquel Planagumà utilitza diversos documents per recompondre la vida d'alguns dels membres de la saga familiar. Així, per exemple, a través d'unes cartes, es retrata Josep Corominas, membre de la tercera generació, fill de Jerònima Sol i de Narcís Corominas: un militar un xic infantil i eternament immadur; un poema, "May", deixa entreveure els viaranys de la relació amorosa entre Teresa Lladó, dona de Tomàs Costa, fill gran de la besàvia del narrador, amb Joaquim Serret.

A partir d'aquests exemples i d'altres que apareixen en la novel·la, es poden analitzar les característiques de diferents tipus de documents, observant-ne la funció comunicativa (felicitar, informar, donar el condol, etc.).