Maria Mercè Roca i Perich neix l'estiu de 1958 a Portbou (Alt Empordà), en el si d'una família humil: el seu pare era factor ferroviari. La seva infantesa és, doncs, un període marcat per unes determinades circumstàncies econòmiques. A partir de dotze anys, durant els estius fa de dependenta, experiència que testimonia en la seva narrativa:

"L'estiu que faig dotze anys em poso a treballar en una botiga del poble. Hi venen de tot, tenim molta feina i només veiem si fa bo quan hem de sortir a fora perquè el client ens vol ensenyar alguna cosa de l'aparador, o vol quedar-se una de les tovalloles de platja o un dels fanals que tenim penjats al carrer. Al carrer hi ha acàcies a cada cantó i a terra hi ha trossos de sol i trossos d'ombra, com taques tot barrejat. Surto amb el client, l'escolto, em fixo en el que vol comprar, i després miro enlaire, al cel, i miro amunt, cap a les escales que van a l'estació i a casa, i cap avall, cap al passeig. Tot és ple de gent, gent que fa vacances, gent que no fa res. A fora és com una festa, i entro a la botiga i noto que els fluorescents fan una llum artificial. Allà dintre hi passo quatre estius."

Als setze anys es trasllada a Girona, on estudia batxillerat, interna en un col·legi de monges. Quan acaba COU, decideix independitzar-se i comença a treballar a la Cambra de Comerç. Però la feina, rutinària i poc engrescadora, es revela ben aviat com un mitjà de subsistència, sense cap interès. El 1975 inicia un nou rumb professional treballant com a professora de català per a adults a Girona. Desenvolupa aquesta activitat durant deu anys. Mentrestant inicia els estudis de Filologia Catalana, però deixa la carrera inacabada. No obstant això, aquesta experiència, juntament amb la seva tasca docent, li desperta l'interès per la literatura, que utilitzarà com a companya per a alguns moments difícils. I, gairebé per necessitat, comença a escriure.

Animada per l'acollida del seu primer recull de relats, Vestit de verd i blanc, que va merèixer el segon premi del Premi Just M. Casero de Girona de l'any 1984, continua escrivint. L'any 1985 guanya el premi Recull de Blanes amb Veus de dones, un conjunt de narracions curtes, i el premi Víctor Català amb Sort que hi ha horitzó. L'any següent guanya el Josep Pla amb El present que m'acull (1987).

La seva producció literària es va consolidant com a una de les més destacades, tant pels guardons que rep com per la bona acollida del públic. Escriu novel·les com Temporada baixa (1990), Cames de seda (1993), Premi Sant Jordi de 1992, L'àngel del vespre (1998), Delictes d'amor (2000), Els dies difícils (2005) i Bones intencions (2011), entre altres; i reculls de relats com L'escrivent i altres contes (1994) i l'antologia Contes personals (2001). Paral·lelament ha publicat nombrosos llibres per a infants i joves entre els quals destaquen, amb nombroses reedicions, Com un miratge (1988), Temps per perdre (1999), Kènitra (2006), la sèrie d'El llop Pepito i la novel·la juvenil Mil revolts (2013), que rep el Premi Barcanova de Literatura Infantil i Juvenil el 2012.

Ha treballat de guionista per a les sèries produïdes per Televisió de Catalunya Secrets de família i Rosa. També col·labora regularment en diversos mitjans de premsa escrita, ràdio i televisió.

Per a Maria Mercè Roca, escriure no és únicament una professió, és un mitjà d'autoreflexió i una companyia per a la soledat. Per això alguns dels personatges de les seves novel·les converteixen l'entramat del text en un camí d'anàlisi introspectiva on es desemmascaren els fantasmes personals i es conjura momentàniament la soledat pregona de llurs ànimes. Per sobre de tot, escriure és una dèria, una passió: "Si el treball m'impedís de fer-ho, passaria amb menys, però no renunciaria pas a escriure. Em vendria l'ànima al diable per aconseguir-ho… Escriure és l'única cosa que em fa trobar interessant. Entenem-nos, les meves novel·les, com la meva filla, en el món podrien ser substituïbles; ara bé, jo escrivint-les, no: és un moment únic i irrepetible".

De 2011 a 2015 és vicepresidenta pel Principat de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.