Activitats i notícies

   

  • Novetat
    20-11-17

    Tot just unes setmanes després d'acabar la Plaça del Llibre a la plaça de l'Ajuntament de València, arriba a Alacant la segona edició d'aquesta iniciativa, amb la qual, del 24 al 26 de novembre, la ciutat del sud valencià es convertirà en l'epicentre de la literatura catalana actual.

    Destacat ampliat: 
    <div class="rteright"><span style="font-size: smaller;">20 de novembre de 2017</span></div> <br /> <p align="justify"><a href="http://placadelllibre.com/" target="_blank"><img src="/files/placa-del-llibre-alacant-web.jpg" style="border:10px solid #FFFFFF" alt="" width="300" height="420" align="left" /></a>Tot just unes setmanes despr&eacute;s d'acabar la <a href="/node/14786" target="_blank">Pla&ccedil;a del Llibre a la pla&ccedil;a de l'Ajuntament de Val&egrave;ncia</a>, arriba a Alacant la segona edici&oacute; d'aquesta iniciativa, amb la qual, del 24 al 26 de novembre, la ciutat del sud valenci&agrave; es convertir&agrave; en l'epicentre de la literatura catalana actual. <br /> &nbsp; <br /> Exposicions, trobades amb escriptors, xarrades i editorials mostraran les novetats liter&agrave;ries en valenci&agrave; a la pla&ccedil;a del Port d'Alacant. Aquest dilluns 20 de novembre, l'acte institucional del Dia de les Lletres Valencianes ha donat el tret d'eixida a la Segona Pla&ccedil;a del Llibre d'Alacant. A m&eacute;s de la participaci&oacute; de l'escriptora Anna Moner, Ambaixadora de la Lectura 2017 &ndash;una figura de promoci&oacute; de la literatura en valenci&agrave; i dels autors&ndash;, i de l'escriptor i professor Carles Cort&eacute;s, vocal de la Junta Directiva de l'AELC, hi haur&agrave; l'actuaci&oacute; del contacontes Ximo Caturla.<br /> &nbsp; <br /> Lliris Pic&oacute; ser&agrave; l'encarregada de conduir una &laquo;Conversa amb escriptors i escriptores del sud&raquo;, on participaran Emili Rodr&iacute;guez Bernabeu, Vict&ograve;ria Cremades, Ximo Caturla, Gr&agrave;cia Jim&eacute;nez, Ximo Espin&oacute;s i Jordi-Ra&uuml;l Verd&uacute;, al Centre Municipal de les Arts. Dijous 23 de novembre, hi ha organitzada una trobada amb l'historietista i il&middot;lustrador Toni Cabo a la Seu Universit&agrave;ria Ciutat d'Alacant.<br /> &nbsp; <br /> <b>De divendres 24 de novembre fins diumenge 26, la literatura en valenci&agrave; tornar&agrave; a prendre la pla&ccedil;a p&uacute;blica en aquesta segona edici&oacute; de la Pla&ccedil;a del Llibre a Alacant.</b> Des de les 10.30 hores de divendres hi ha activitats preparades al voltant del teatre, la ci&egrave;ncia, la m&agrave;gia o la poesia. Destaquen, per&ograve;, l'actuaci&oacute; de Dani Miquel a les 18 hores i les trobades amb autors com Gemma Pasqual i Mart&iacute; Dom&iacute;nguez.</p> <p align="justify">Dissabte 25 de novembre guanyaran pres&egrave;ncia les entrevistes a diversos autors a l'espai preparat a la Pla&ccedil;a del Llibre d'Alacant, un set per on passaran escriptors com Andr&eacute;s Bonet, Juli Mart&iacute;nez, Ester Vizcarra, Ximo Espin&oacute;s, Gaspar Ja&eacute;n i Llu&iacute;s Alpera.</p><p align="center"><a href="/files/23632701_1727408330636416_7168720537380603511_o.jpg"><img src="/files/23632701_1727408330636416_7168720537380603511_o.jpg" width="380" height="285" align="middle" alt="" /></a><span style="font-size: smaller;"><br />Un moment de la presentaci&oacute; de la 2a Pla&ccedil;a del Llibre d'Alacant. &copy; Pla&ccedil;a del Llibre</span></p><p align="justify"><b> Dissabte 25 a les 12h comen&ccedil;aran les activitats organitzades per l'Associaci&oacute; d'Escriptors en Llengua Catalana</b>, primer amb Maria Ant&ograve;nia Oliver, que conversar&agrave; de literatura amb Dari Escandell i, a continuaci&oacute;, amb el recital de socis de l'AELC en qu&egrave; participaran autors com Llu&iacute;s Alpera, Joaquim G. Caturla, Carles Cort&eacute;s, Carles Enguix, Pepa Guardiola i Vicent Us&oacute;.</p> <p align="justify">En horari vespert&iacute;, de nou les entrevistes seran les protagonistes amb Enric Aragon&eacute;s i Juan L&oacute;pez, Joan Llu&iacute;s Moreno, Pepa Guardiola i Xavier Serra. La colla Corball de l'Alacant&iacute; posar&agrave; la m&uacute;sica com a pre&agrave;mbul a la taula redona al voltant de Joan Fuster &laquo;Rellegim Fuster&raquo;, que comptar&agrave; amb autors i llibres que versen sobre l'escriptor de Sueca, que va faltar ara fa 25 anys, i en qu&egrave; participaran Xavier Serra, Gon&ccedil;al L&oacute;pez-Pampl&oacute;, Josep Lozano i Salvador Vendrell. A les 21 hores, El Diluvi posar&agrave; de nou la m&uacute;sica a la pla&ccedil;a del Port d'Alacant.</p> <p align="justify">L'&uacute;ltim dia de la Pla&ccedil;a del Llibre estar&agrave; marcat per l'homenatge (12h) que es retr&agrave; al traspassat escriptor Bernat Cap&oacute;. Hi participaran Joan Borja (UA), Lliris Pic&oacute; (IEC), Pere Soliveres (nebot de Cap&oacute;), Emili Soler i N&uacute;ria Sendra (d'Edicions del Bullent). No obstant aix&ograve;, la jornada dominical comen&ccedil;ar&agrave; de nou amb entrevistes a autors com Isabel Marcillas, Carlos Salinas, Juan Antonio Barrio i Elvira Cambrils, Merc&eacute; Climent i Lliris Pic&oacute;.</p> <p align="justify">Despr&eacute;s de l'homenatge a Bernat Cap&oacute;, S&iacute;lvia Colomer delectar&agrave; els menuts amb uns contes al voltant de <i>La bruixa Xocolata</i>. Seguidament hi haur&agrave; l'actuaci&oacute; de la Muixeranga d'Alacant, que servir&agrave; per a inaugurar l'exposici&oacute; comissariada per Jaume P&eacute;rez Montaner, &laquo;Literatura valenciana actual&raquo;.<br /> <br /> <b>Podeu consultar tot el programa al web</b> <a href="http://placadelllibre.com/alacant/" target="_blank">http://placadelllibre.com/alacant/</a> i seguir les activitat al Twitter <a href="https://twitter.com/placadelllibre" target="_blank">@placadelllibre</a> o al Facebook <a href="https://www.facebook.com/placadelllibre/" target="_blank">www.facebook.com/placadelllibre/</a> <br /> &nbsp;</p> <br />
    Mostrar a bloc de Notícies: 
    No
  • 13-11-17

    L'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana celebra enguany el quarantè aniversari de la seva fundació. Aprofitant aquesta efemèride, i amb una voluntat clara de fer balanç i de projectar l'entitat cap al futur, organitzem un Congrés dels Escriptors en Llengua Catalana.

    Tindrà lloc els dies 1 i 2 de desembre, a la Fàbrica de Creació Fabra i Coats de Barcelona. La inscripció és obligatòria, gratuïta per als socis de l'AELC.

    Destacat ampliat: 
    <p align="justify"><a href="/files/CongresEscriptorsAELC.pdf" target="_blank"><img src="/files/congresAELC.png" style="border:10px solid #FFFFFF" alt="" width="250" height="354" align="left" /></a>L'Associaci&oacute; d'Escriptors en Llengua Catalana celebra enguany el quarant&egrave; aniversari de la seva fundaci&oacute;. Aprofitant aquesta efem&egrave;ride, i amb una voluntat clara de fer balan&ccedil; i de projectar l'entitat cap al futur, organitzem un Congr&eacute;s dels Escriptors en Llengua Catalana.<br /> &nbsp;<br /> Tindr&agrave; lloc els dies 1 i 2 de desembre, a la F&agrave;brica de Creaci&oacute; Fabra i Coats de Barcelona. La inscripci&oacute; &eacute;s obligat&ograve;ria.<br /> &nbsp;<br /> El principal objectiu del Congr&eacute;s &eacute;s reunir les opinions, l'experi&egrave;ncia i les propostes dels escriptors catalans d'avui i tindr&agrave; una incid&egrave;ncia doble: per una banda, en les directrius futures de l'Associaci&oacute; i, per l'altra, en les pol&iacute;tiques culturals de les institucions del pa&iacute;s. Un espai de trobada entre escriptors marcat per un ambient de creativitat, talent i participaci&oacute;.<br /> &nbsp;<br /><b> Inscripcions i programa </b><a href="https://www.escriptors.cat/congres-escriptors" target="_blank"><b>en aquest enlla&ccedil;</b></a><b>.</b></p> <p align="justify">El Congr&eacute;s comen&ccedil;ar&agrave; amb un col&middot;loqui entre Marina Garc&eacute;s i Joana Mas&oacute;, presentades per Bel Olid, sobre la contribuci&oacute; de la literatura en la creaci&oacute; d'una identitat col&middot;lectiva.</p> <p align="justify"><b>Marina Garc&eacute;s</b> &eacute;s professora titular de filosofia a la Universitat de Saragossa i assagista. Participa en diversos projectes col&middot;lectius d'experimentaci&oacute; pedag&ograve;gica, cultural i social. &Eacute;s impulsora del col&middot;lectiu de pensament cr&iacute;tic Espai en Blanc. Ha publicat els llibres d'assaig i divulgaci&oacute; <i>En las prisiones de lo posible</i> (2002), <i>Un mundo com&uacute;n </i>(2013), <i>Filosof&iacute;a inacabada</i> (2015), <i>Fora de classe. Textos de filosofia de guerrilla </i>(2016) i <i>Nova il&middot;lustraci&oacute; radical</i> (2017); a m&eacute;s de nombrosos articles a la premsa i a revistes especialitzades sobre art, cultura, filosfia i pensament pol&iacute;tic.</p> <p align="justify"><b>Joana Mas&oacute;</b> &eacute;s professora lectora de literatura i assaig francesos i investigadora del <i>Centre Dona i Literatura. G&egrave;nere, sexualitats, cr&iacute;tica de la cultura</i> a la Universitat de Barcelona. Ha tradu&iuml;t textos de cr&iacute;tica i filosofia francesa contempor&agrave;nia d'H&eacute;l&egrave;ne Cixous, Jacques Derrida, Catherine Malabou, Jean-Luc Marion i Jean-Luc Nancy, i ha publicat articles i edicions sobre alguns d'aquests autors. Ha editat llibres com <i>Escrituras de la sexualidad </i>(2008), <i>La llengua m'&eacute;s l'&uacute;nic refugi </i>d'H&eacute;l&egrave;ne Cixous (2009), <i>Cixous sous X</i> (2010, amb M. D. Garnier), aix&iacute; com els textos de Jacques Derrida sobre art i est&egrave;tica. Ha publicat diversos articles i estudis sobre art en franc&egrave;s, castell&agrave; i angl&egrave;s.</p> <p align="justify">L'endem&agrave; el Congr&eacute;s servir&agrave; per a concloure el treball de les diverses l&iacute;nies tem&agrave;tiques en qu&egrave; s'ha dividit. S'han format cinc l&iacute;nies tem&agrave;tiques, amb un grup de treball per a cada una d'elles, amb la idea d'analitzar i debatre'n la situaci&oacute; des d'un punt de vista pr&agrave;ctic, i arribar a propostes, solucions i an&agrave;lisis concrets. Aix&iacute; doncs, dissabte al mat&iacute; es reuniran aquests grups de treball per debatre les conclusions del di&agrave;leg que han dut a terme els dies previs, i les presentaran, despr&eacute;s, al public, encetant un debat.</p> <p align="justify"><b> Les l&iacute;nies de treball s&oacute;n:</b></p> <p align="justify"><b> &middot; La tria sobre la llengua: un debat necessari?</b> Coordina: Silvana Vogt. <br /> Cal seguir insistint en preguntar-se per qu&egrave; escrivim en catal&agrave; i qu&egrave; implica? Per qu&egrave; seguim q&uuml;estionant-nos sobre la nostra llengua escrita? Est&agrave; realment normalitzat, el mercat editorial? Hem superat el fet identitari, de milit&agrave;ncia, respecte de la tria de la llengua? Est&agrave; realment normalitzada la lectura en catal&agrave;? L'ensenyament del pa&iacute;s hi fa prou? Per qu&egrave; no arribem a tots els catalanoparlants que, sovint, trien el castell&agrave; com a llengua de lectura? Escrivim en catal&agrave; amb la modernitat i sonoritat necess&agrave;ries o encara sonem com els avantpassats? Els nostres referents, pel fet d&rsquo;escriure en aquesta llengua, s&oacute;n menys moderns que en la resta de literatures? Som conscients de fer sonar la llengua amb la pot&egrave;ncia que amaga o en tenim prou amb escriure de manera correcta? Triem la llengua o triem el mercat? Petit, s&iacute;, per&ograve; militant. La decisi&oacute; sobre la llengua liter&agrave;ria implica molt m&eacute;s que el fet formal d&rsquo;unes normes gramaticals. L&rsquo;her&egrave;ncia, el passat, &eacute;s, en aquest moment, un fre o un est&iacute;mul per trencar amb el que ja s&rsquo;ha fet i arriscar-se a innovar?</p> <p align="justify"><b>&middot; Com haurem de lluitar pels nostres drets?</b> Coordina: Guillem-Jordi Graells. <br /> Ja fa algunes d&egrave;cades que els canvis tecnol&ograve;gics ens plantegen reptes nous per a la defensa dels drets morals i patrimonials dels autors. Els aven&ccedil;os en les formes d'edici&oacute;, distribuci&oacute; i comunicaci&oacute; han anat m&eacute;s velo&ccedil;os que els mecanismes per assegurar la justa retribuci&oacute; i controls de les nostres creacions. Les ind&uacute;stries que les vehiculen &ndash;editors, mitjans de comunicaci&oacute;, m&oacute;n audiovisual&ndash; no han estat de gaire ajuda o, clarament, s'han adormit amb tota manca d'imaginaci&oacute; fins que potser ja &eacute;s massa tard. D'altra banda, sectors amplis &ndash;i sovint interessats en suplantar el negoci tradicional&ndash; reclamen una nova concepci&oacute; del dret autoral, sovint amb demag&ograve;gies pedestres per&ograve; tamb&eacute; amb motivacions reals i pensant en la difusi&oacute; de la cultura. Quins s&oacute;n aquests reptes? Quins passos cal donar? Com podem incidir en una legislaci&oacute; i unes normatives d'&agrave;mbit europeu o global? La llibertat de creaci&oacute; no estar&agrave; assegurada si no hi ha respecte per a l'autoria.</p> <p align="justify"><b> &middot; Estigmes i solucions per als g&egrave;neres populars en catal&agrave;. L'exemple del fant&agrave;stic.</b> Coordina: Ricard Ruiz Garz&oacute;n. <br /> Els anomenats g&egrave;neres populars &ndash;negre, hist&ograve;ric, rom&agrave;ntic, fant&agrave;stic, aventures, humor, er&ograve;tic, etc.&ndash;, malgrat ser un signe inequ&iacute;voc de bona salut en qualsevol literatura, han hagut de lluitar durant d&egrave;cades per fer-se un lloc de prestigi en les lletres catalanes. Avui que aquest estigma ha caducat de forma flagrant en altres llenguatges narratius, com el cinema, el c&ograve;mic, les s&egrave;ries i els videojocs, els llibres encara atien les restes del naufragi. Des d'aquest grup proposem analitzar la situaci&oacute; a partir de diferents g&egrave;neres populars per&ograve; centrant-nos a tall d'exemple en un dels m&eacute;s desatesos malgrat el seu <i>boom</i> aparent al segle XXI: el fant&agrave;stic (denominaci&oacute; oberta per incloure-hi tots els g&egrave;neres 'no mim&egrave;tics'). Amb exemples d'aquest i altres &agrave;mbits, ens preguntarem quines mancances sobreviuen en el seu conreu, com el reben i el tracten editors, cr&iacute;tics, lectors i mitjans de comunicaci&oacute; i especialment quines accions i reflexions es podrien iniciar per a potenciar-los.</p> <p align="justify"><b> &middot; Nous canals? Nous p&uacute;blics?</b> Coordina: V&iacute;ctor Garc&iacute;a Tur.<br /> Com han incidit en la literatura catalana les tecnologies digitals i el web 2.0? S'endevinen noves vies per a la pr&agrave;ctica liter&agrave;ria, la difusi&oacute; i la recepci&oacute; de l'obra? Entenent que la literatura d'avui salta dels llibres a les pantalles i viceversa, aquest grup de treball es demana sobre q&uuml;estions com la interactivitat en la narrativa i el c&ograve;mic, el m&agrave;rqueting digital, el sorgiment de plataformes en l&iacute;nia per compartir literatura, la influ&egrave;ncia dels <i>booktubers</i> i la cr&iacute;tica no-especialitzada, l'auge i l'accessibilitat de l'autoedici&oacute;, els h&agrave;bits del p&uacute;blic infantil o la vitalitat de la catosfera... Caldr&agrave; que el grup no desatengui cap &agrave;rea de creaci&oacute; liter&agrave;ria i que estigui disposat a estudiar productes on la literatura s'hibrida amb altres disciplines.</p> <p align="justify"><b> &middot; La traducci&oacute; importa estils i corrents, per&ograve; fins a quin punt pot ajudar a evolucionar la literatura pr&ograve;pia? Coordina: Maria Llopis.</b> <br /> Sempre respectant el registre i l'estil de llengua de l'original, la traducci&oacute; s'adapta a les tend&egrave;ncies i els modes de fer d'un m&oacute;n que canvia constantment. Un tipus de llenguatge pot quedar obsolet en cinc anys? Cal &laquo;rebaixar&raquo; el nivell de llengua per arribar a m&eacute;s lectors, tot i que el registre de l'original no ho aconselli? Els nostres lectors d'aqu&iacute; a vint anys trobaran &laquo;caduques&raquo; les nostres traduccions? Els traductors ens podem trobar amb anacronismes, jocs de paraules intradu&iuml;bles i refer&egrave;ncies culturals alienes que dif&iacute;cilment es poden entendre a Catalunya. Com ens hi enfrontem? <br /> &nbsp;<br /><b> Inscripcions i programa </b><a href="https://www.escriptors.cat/congres-escriptors" target="_blank"><b>en aquest enlla&ccedil;</b></a><b>.</b></p>
    Mostrar a bloc de Notícies: 
    Si
  • 09-11-17

    Destacat ampliat: 
    <div class="rtecenter"><img src="/files/declaracio-gent-del-llibre-09112017-b.jpg" alt="" align="absMiddle" width="550" height="1411" /><br /><br /><a href="/files/declaracio-gent-del-llibre-09112017.pdf" target="_blank"><b>Descarregueu el manifest en pdf</b></a><b>.<br /></b><a href="/files/declaracio-gent-del-llibre-09112017-a.jpg" target="_blank"><b>Descarregueu el manifest en jpg</b></a><b>.<br /><br />Ajudeu-nos a difondre'l!<br type="_moz" /></b></div><br />
    Mostrar a bloc de Notícies: 
    Si
  • 06-11-17
    6 de novembre de 2017


    La Junta Territorial de l'AELC a les Illes ha presentat el nou cartell de promoció de la lectura en català.

    El cartell es distribuirà a les llibreries, biblioteques i centres culturals de les illes, perquè el pengin en un lloc visible, una acció senzilla i vistosa per a reivindicar i fomentar la nostra literatura entre els lectors de les illes.

  • 03-11-17
    Destacat ampliat: 
    <div class="rtecenter"><a href="/files/2017-11-03 Manifest Taula per la Democràcia.pdf" target="_blank"><img src="/files/2017-11-03 Manifest Taula per la Democràcia.png" title="Descarrega'l" alt="" align="middle" width="550" height="778" /></a><br /> <a href="/files/2017-11-03 Manifest Taula per la Democràcia.pdf" target="_blank">Descarregueu el manifest en pdf</a>.<br /> <br /> <a href="http://www.ugt-cat.net/taulaperlademocracia/" target="_blank">Lloc web de Taula per la Democr&agrave;cia</a>.<br /> <br /> <a href="http://www.ugt-cat.net/taulaperlademocracia/entitats-adherides-a-la-taula-per-la-democracia/" target="_blank">Llista d'entitats adherides</a>.</div>
    Mostrar a bloc de Notícies: 
    Si
  • 02-11-17

    Vicent Enric Belda: Premi de narrativa Felipe Ramis de La Vila Joiosa, La mort de Gombrowicz. [Més informació]

  • 30-10-17

    Aquest dissabte 28 d'octubre l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana ha celebrat 40 anys, amb un acte reivindicatiu en defensa de la llibertat d'expressió i de les institucions catalanes.

    Destacat ampliat: 
    <div class="rteright"><span style="font-size: smaller;">30 d'octubre de 2017</span></div> <br /> <p align="justify">Aquest dissabte 28 d'octubre l'AELC ha celebrat 40 anys, amb un acte reivindicatiu en defensa de la llibertat d'expressi&oacute; i de les institucions catalanes.</p> <p align="justify">Durant l'acte s'ha presentat la nova imatge de l'Associaci&oacute;, que mant&eacute; les emblem&agrave;tiques lletres de Mir&oacute; al logotip, obra del dissenyador valenci&agrave; D&iacute;dac Ballester.&nbsp; I s'ha fet un homenatge a aquells socis que formen part de l'AELC des de bon comen&ccedil;ament, ara fa quatre d&egrave;cades.</p> <p align="justify">Bel Olid ha obert l'acte recordant que &laquo;no hi som tots, falten Jordi S&agrave;nchez i Jordi Cuixart&raquo;, pels quals s'han deixat dues butaques buides i s'han repartit lla&ccedil;os grocs entre els assistents. Despr&eacute;s de llegir l'escrit de la Junta Directiva de suport a les institucions catalanes elegides democr&agrave;ticament, Olid ha assegurat que &laquo;continuarem treballant per la llibertat d'expressi&oacute;, les lletres catalanes seran sempre nostres&raquo;.</p> <p align="justify">Les paraules de benvinguda de la presidenta de l'Associaci&oacute; han donat pas a un seguit de parlaments, tots en to reivindicatiu. Han pujat al faristol Guillem-Jordi Graells, que ha repassat breument la traject&ograve;ria de l'Associaci&oacute;; Roser Sebasti&agrave;, en representaci&oacute; d'&Ograve;mnium Cultural; Marta Rovira, directora Fundaci&oacute; Congr&eacute;s Cultura Catalana; Jordi Mart&iacute;n, vicepresident de l'AELC pel Principat; Gemma Pasqual, vicepresidenta de l'AELC pel Pa&iacute;s Valenci&agrave;; Pau Vadell, vicepresident de l'AELC per les Illes; Fanny Tur, Consellera de Cultura del Govern de les Illes; Llu&iacute;s Puig, Conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya &ndash;a trav&eacute;s d'un v&iacute;deo gravat&ndash; i Vicent Marz&agrave;, Conseller de Cultura de la Generalitat Valenciana &ndash;a trav&eacute;s d'un discurs que ha llegit Gemma Pasqual. Ha tancat l'acte m&eacute;s institucional Laura Borr&agrave;s, directora de la Instituci&oacute; de les Lletres Catalanes.</p> <p align="justify">A continuaci&oacute;, els assistents han celebrat l'aniversari amb un c&ograve;ctel i refrigeri, amb la poesia electr&ograve;nica de <i>Jansky</i> seguit d'un &laquo;Karaoke literari&raquo; a c&agrave;rrec de <i>V&agrave;lius</i>, amb el qual un bon grapat de socis han descobert una nova vocaci&oacute; art&iacute;stica.</p> <p class="rtecenter"><b>[</b><a href="https://photos.app.goo.gl/x7lbsvfaarg7x8Sm1" target="_blank"><b>&Agrave;lbum de fotografies</b></a><b>]</b></p> <div class="rtecenter"><a href="https://photos.app.goo.gl/x7lbsvfaarg7x8Sm1" target="_blank"><img src="/files/CA-1320.jpg" title="Visita l'&agrave;lbum de fotografies" alt="" width="450" height="300" /></a></div> <div class="rtecenter"><span style="font-size: smaller;">Feu clic a sobre la imatge per a veure l'&agrave;lbum sencer de fotografies.&nbsp; &copy; Carme Esteve / AELC<br /> </span></div> <br /> <b>Llegiu-ne la cr&ograve;nica que en fa N&uacute;ria Cadenes per a <a href="https://www.vilaweb.cat/noticies/les-lletres-catalanes-seran-sempre-nostres/" target="_blank"><i>Vilaweb</i></a>:<br /> &nbsp;<br /> </b> <div class="rtecenter"><a href="http://www.vilaweb.cat/noticies/les-lletres-catalanes-seran-sempre-nostres/" target="_blank"><span style="font-size: larger;"><b>Les lletres catalanes seran sempre nostres</b></span></a></div> <p>&nbsp;</p> <p align="justify">&lsquo;S&iacute;, hi som tots? No, no hi som tots.&rsquo;</p> <p align="justify">Amb aquestes paraules, Bel Olid, presidenta de l&rsquo;Associaci&oacute; d&rsquo;Escriptors en Llengua Catalana (AELC), va obrir l&rsquo;acte del 40&egrave; aniversari de l&rsquo;entitat. L&rsquo;auditori Meier del Macba ja era ple des de feia estona. Somriures, retrobaments, emocions i &lsquo;visca la rep&uacute;blica&rsquo;: moltes de les abra&ccedil;ades d&rsquo;aquests primers moments van tenir la intensitat de les primeres vegades: hi ha qui no diu res i s&rsquo;abra&ccedil;a fort i s&iacute;, tamb&eacute; hi ha qui deixa anar algun renec, un vers, un &lsquo;ja era hora&rsquo; o un &lsquo;no me&rsquo;n s&eacute; avenir&rsquo;. Tamb&eacute; hi ha qui saluda amb aquella formalitat de les ocasions, de les maneres que saben mantenir els de la vella escola, els qui han viscut tant.</p> <p align="justify">I, quan tothom &eacute;s a lloc i els llums s&rsquo;apaguen i Bel Olid pren la paraula i diu que no, que no hi som tots, tothom sap de qu&egrave; parla. I de qui. A la primera fila, dues cadires buides amb dos lla&ccedil;os grocs guarden els llocs dels presidents d&rsquo;&Ograve;mnium Cultural i l&rsquo;Assemblea Nacional Catalana (ANC), Jordi Cuixart i Jordi S&agrave;nchez. El primer aplaudiment de la nit.</p> <p align="justify">I de seguida arriba el segon, quan la presidenta de l&rsquo;AELC llegeix l&rsquo;acord que ha establert la junta de l&rsquo;entitat aquell mateix mat&iacute;: &lsquo;Ahir, coincidint amb el quarant&egrave; aniversari de l&rsquo;Associaci&oacute; d&rsquo;Escriptors en Llengua Catalana, que es va fundar el 27 d&rsquo;octubre de 1977, el Parlament de Catalunya va aprovar de complir el mandat que va fer el poble el passat primer d&rsquo;octubre i proclamar la Rep&uacute;blica Catalana.&rsquo; L&rsquo;entitat, per tant, que &lsquo;s&rsquo;ha manifestat en favor del dret de decidir i de les nostres institucions elegides democr&agrave;ticament&rsquo;, ho continua fent, i d&oacute;na, per tant, &lsquo;tot el suport al Govern de la Generalitat de Catalunya, encap&ccedil;alat per Carles Puigdemont, a la Instituci&oacute; de les Lletres Catalanes, dirigida per Laura Borr&agrave;s, i a tots els nostres representants leg&iacute;tims&rsquo;.</p> <p align="justify">Una mostra dels temps que vivim pot ser, precisament, que una declaraci&oacute; tan formal i tan institucional pugui contenir tanta intensitat.</p> <p align="justify">Entre els parlaments emocionats del vespre, es va destacar el de Gemma Pasqual, vice-presidenta de l&rsquo;AELC al Pa&iacute;s Valenci&agrave;. Quan durant les salutacions protocol&middot;l&agrave;ries pr&egrave;vies al seu discurs va pronunciar el sintagma &lsquo;directora de la Instituci&oacute; de les Lletres Catalanes&rsquo;, i se li va trencar la veu i a m&eacute;s d&rsquo;un, al p&uacute;blic, se li va nuar la gola. I no calia dir res m&eacute;s: aquestes s&oacute;n, i seran, a tots els efectes, les nostres institucions, les nostres leg&iacute;times representants.</p> <p align="justify">A la sala, entre els representants d&rsquo;entitats que s&rsquo;havien sumat a la celebraci&oacute; de les quatre d&egrave;cades, hi havia Roser Sebasti&agrave;, de la junta d&rsquo;&Ograve;mnium Cultural, que va fer una salutaci&oacute;, Tom&agrave;s Llopis, de la junta d&rsquo;Acci&oacute; Cultural del Pa&iacute;s Valenci&agrave;, i Marta Rovira, de la Fundaci&oacute; Congr&eacute;s de Cultura Catalana.</p> <p align="justify">Tant Rovira com Guillem-Jordi Graells, l&rsquo;anterior president de l&rsquo;AELC, van recordar que l&rsquo;associaci&oacute; d&rsquo;escriptors havia nascut a l&rsquo;empara d&rsquo;aquell Congr&eacute;s de Cultura Catalana, i Rovira va voler destacar que, tant quatre d&egrave;cades enrere com ara mateix, &lsquo;els escriptors i les escriptores s&oacute;n imprescindibles per a elaborar el nostre relat&rsquo;.</p> <p align="justify">L&rsquo;AELC &eacute;s una entitat que abasta, l&ograve;gicament, el conjunt dels Pa&iuml;sos Catalans, i aquest fet es va fer visible tant amb les intervencions dels tres vice-presidents (Jordi Mart&iacute;n Lloret, del Principat, Gemma Pasqual, del Pa&iacute;s Valenci&agrave;, i Pau Vadell, de les Illes Balears) com amb les dels tres consellers de Cultura: Llu&iacute;s Puig, conseller del Principat, va enviar un v&iacute;deo de salutaci&oacute;; Vicent Mar&ccedil;&agrave;, conseller valenci&agrave;, va escriure una carta en qu&egrave; subratllava que &lsquo;la pres&egrave;ncia valenciana ha estat sempre una pedra angular de l&rsquo;Associaci&oacute;&rsquo;; i Fanny Tur, consellera del Govern de les Illes Balears (i s&ograve;cia de l&rsquo;AELC), va fer un parlament en qu&egrave; destacava que l&rsquo;associaci&oacute; havia nascut a Mallorca i que &lsquo;des del principi aquesta entitat ha tengut present el mapa complet del pa&iacute;s&rsquo;. Va acabar llegint un poema de Mari&agrave; Villang&oacute;mez, &lsquo;Sense tu&rsquo;, &lsquo;dedicat a Jordi S&agrave;nchez i Jordi Cuixart, &lsquo;perqu&egrave; els volem ben aviat en llibertat&rsquo;.</p> <p align="justify">&lsquo;Els grans escriptors reforcen la llengua&rsquo;. En nom propi, com a s&ograve;cia tamb&eacute; de l&rsquo;AELC, de la Instituci&oacute; de les Lletres Catalanes, de la qual &eacute;s directora, i del govern de la Rep&uacute;blica Catalana, al qual representava en l&rsquo;acte, Laura Borr&agrave;s va acudir als cl&agrave;ssics, Jordi Sarsanedas, Gerard Verg&eacute;s, Merc&egrave; Rodoreda, per bastir, amb les seves paraules, un discurs trenat en col&middot;lectiu que va tancar amb els versos de Joan Maragall i que es va endur l&rsquo;ovaci&oacute; de la nit: &lsquo;No ets encara el millor temps, / per&ograve; en tens tota l&rsquo;alegria.&rsquo;</p> <p align="justify">El quarant&egrave; aniversari va tenir dos moments destacats: la presentaci&oacute; del nou logotip de l&rsquo;AELC i el reconeixement als socis que fa quatre d&egrave;cades que en s&oacute;n.</p> <p align="justify">&lsquo;&Eacute;s un s&iacute;mbol de resist&egrave;ncia, passi&oacute; i treball en equip.&rsquo; Aix&iacute; &eacute;s com s&rsquo;entenia que havia de ser el nou logotip de l&rsquo;AELC, per a representar la tradici&oacute; de la mateixa associaci&oacute;. I Bel Olid no va amagar la satisfacci&oacute; col&middot;lectiva de poder presentar, finalment, la nova imatge de l&rsquo;entitat, que s&rsquo;inspira en el quadre que va fer Joan Mir&oacute; per ajudar a recaptar diners i que s&rsquo;ha convertit en un s&iacute;mbol indiscutible per als escriptors en catal&agrave;. Per&ograve; que no era un logotip. Ara, finalment, amb el treball del dissenyador D&iacute;dac Ballester, a partir de les lletres dibuixades precisament per Joan Mir&oacute;, sempre amb el quadre com a fons i el seu nom escrit en un par&agrave;graf que fa quatre l&iacute;nies vermelles, l&rsquo;AELC estrena logotip.</p> <p align="justify">I, juntament amb la nova etapa, l&rsquo;arrel i l&rsquo;homenatge. Perqu&egrave; l&rsquo;AELC &eacute;s de les persones que la fan i que l&rsquo;han feta. I n&rsquo;hi ha un bon grapat que hi s&oacute;n des del primer moment. Una per una, les van anar anomenant i a cadascuna (de Joaquim Carb&oacute; a Miquel de Renzi, de Montserrat Bay&agrave; a Oriol Pi de Cabanyes, Agust&iacute; Pons, &Agrave;lex Broch, Merc&egrave; Canela, Francesc Parcerisas i Pere Gomila), els van lliurar un gravat creat especialment per a l&rsquo;ocasi&oacute;: una sopa de lletres amb tots els seus noms i un cercle en vermell que destacava el de la persona concreta que rebia el reconeixement. Al final, un text de Montserrat Roig que defineix l&rsquo;impuls de l&rsquo;AELC: &lsquo;Si em pregunten per qu&egrave; escric en catal&agrave;, se m&rsquo;acudeixen tres raons: primer, perqu&egrave; &eacute;s la meva llengua; segon, perqu&egrave; &eacute;s una llengua liter&agrave;ria; i, tercer, escric en catal&agrave; perqu&egrave; em d&oacute;na la gana.&rsquo;</p> <p align="justify">Una fotografia final, al&ccedil;ant els brins de talent i de reivindicaci&oacute; liter&agrave;ria, van ser les postals que edita la Instituci&oacute; de les Lletres Catalanes que, juntament amb els lla&ccedil;os grocs, van ser tamb&eacute; un s&iacute;mbol de la celebraci&oacute;.</p> <p align="justify">Perqu&egrave;, al final de la nit, tal com s&rsquo;havia anunciat, hi va haver una sessi&oacute; de karaoke. D&rsquo;aix&ograve;, per&ograve;, no n&rsquo;hi haur&agrave; cap cr&ograve;nica. Al capdavall, tal com havia dit Bel Olid en repassar les activitats previstes per a la festa de les quatre d&egrave;cades, &lsquo;farem un karaoke perqu&egrave; tothom pugui demostrar per qu&egrave; som escriptors i no cantants&rsquo;.</p> <p align="justify">I va quedar demostrat. Molt bons escriptors.<br /> <br /> <br /> <b>&middot; &laquo;Junts i juntes al vaixell de la Paraula&raquo;</b>, <a href="/files/EiE_felicitacio-aelc40.pdf" target="_blank">felicitaci&oacute; de Jasone Osoro, presidenta de l'associaci&oacute; d'escriptors bascos (Euskal Idazleen Elkartea)</a>.<br /> &nbsp;</p> <div class="rtecenter"><span style="font-size: larger;"> <b>Selecci&oacute; de premsa:</b></span></div> <br /> <b>&middot; </b>Jordi Nopca, diari <i>Ara</i>: <a href="https://llegim.ara.cat/reportatges/lletres-catalanes-amenacades-cop-mes_0_1895810474.html" target="_blank">Les lletres catalanes, amena&ccedil;ades un cop m&eacute;s</a>.<br /> <b>&middot; </b>Val&egrave;ria Gaillard, diari <i>El Punt Avui</i>: <a href="http://www.elpuntavui.cat/cultura/article/19-cultura/1269613-celebracio-reivindicativa.html" target="_blank">Celebraci&oacute; reivindicativa</a>.<br /> <b>&middot; </b>betev&eacute;: <a href="http://beteve.cat/lassociacio-descriptors-en-llengua-catalana-celebra-40-anys-en-acte-reivindicatiu/" target="_blank">L'Associaci&oacute; d'Escriptors en Llengua Catalana celebra els 40 anys en un acte reivindicatiu</a>.<br /> <b>&middot; </b>Tv3: <a href="http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/telenoticies-cap-de-setmana/telenoticies-cap-de-setmana-vespre-28102017/video/5698168/" target="_blank">Telenot&iacute;cies vespre (min. 38:55)</a>. <br /> <br /> <br /> <p align="center"><span style="font-size: larger;"> <b>Recull de xarxes socials:</b></span></p> <div class="storify"><iframe src="//storify.com/EscriptorsAELC/40-anys-de-l-aelc/embed?border=false" allowtransparency="true" frameborder="no" width="100%" height="750"></iframe><script src="//storify.com/EscriptorsAELC/40-anys-de-l-aelc.js?border=false"></script><noscript>[<a href="//storify.com/EscriptorsAELC/40-anys-de-l-aelc" target="_blank">View the story "40 anys de l'AELC" on Storify</a>]</noscript></div> <p>&nbsp;</p> <br />
    Mostrar a bloc de Notícies: 
    Si
  • 30-10-17
    30 d'octubre de 2017


    Ja torna a ser al seu lloc, i aquesta és la notícia. La nit del diumenge, 29 d'octubre, l'estàtua que el poeta Vicent Andrés Estellés té al seu poble, Burjassot (Horta), ha sofert un atac vandàlic que l'ha intentada tombar. Però ja torna a presidir la plaça. I a honorar-nos a tots amb la seva presència.

  • 26-10-17
    26 d'octubre de 2017

    L'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana ha atorgat beques, per un valor total de 10.000€, per fer cursos, tant presencials com virtuals en llengua catalana, a l'Escola d'Escriptura de l'Ateneu Barcelonès. Les beques han estat possibles gràcies al patrocini de CEDRO.