Jon Iñaki Lasa (cat)

PINZELLADES SOBRE EL CAS KASTELO CONTRA KASTELO

EXORDI
"abandonar la ciutat, tan i tant temps
patida i la casa que hi habitava, i
que era quasi pública"

I
Potser no recordis d’aquesta ciutat
res més que el tumult del bar
Afonia borratxa
projectes ambigus
LPs de babyes
pleases
Don’t go
yet

II
En caure les ombres
sobre les brutes muralles
tu sempre tornes
pobre malalt mental
a confessar el teu cansament

L’any que ve, estimada
ens mudarem de ciutat
dius
Potser somiïs que tot això
no és tan cruel

III
El boig va a treballar
plorant
perquè ha perdut
lluny
la noia blava
molt lluny
en el mateix punt que el va veure
partir
fa molt
massa temps ja

IV
noia blava
d’arena són les teves muralles
efímera al tacte
el teu preu és aspre

V
I
tu el portes
ria avall
allà
on
estel i neó
es menyspreen

VI
(Ell sabrà que)
de res serveix mudar-se de ciutat
O de poc en aquesta pàtria
De la qual renega
que comprèn però no,
diu,
té per què aguantar

VII
També es detindrà
a pensar
que passat ni futur
li importen
Què fas digues-me
Que si la vols calen
majors virtuts que si no

VIII
Que
Aquests que ni callen
aquests ens volen fer creure que vivim en pau
o que vivim
osimplement
ens volen fer creure
Aquests
Que
Si aquests canviessin de tema
O els cauria la cara de vergonya
O s’expatriarien voluntàriament
És com si temessin
el silenci

IX
Perquè un no pot
suar la collonera
i aviciar-se
Perquè
Només un heroi
decideix la seva pròpia sort

X
I parafrasejarà
Perquè tenim dues patries:
Tu
I la meva

XI
En caure les ombres sobre
les brutes muralles
la noia blava
sempre torna
pobre malalt mental
a confessar el seu cansament
Si comptat i debatut
No s’està tan malament

XII
"Considerant que la seva vida era honesta
que pagava puntualment els tributs
i que mai no va fer mal a ningú
fou condemnat a continuar en aquella ciutat
a la casa que allà habitava"

*

El que he gosat anomenar exordi és de Rilke.
El mapa?, doncs, té a veure amb la Janis i amb tantes altres coses. També he parafrasejat Daltoni el final podria ser un combinat Goytisolo-Rilke. Kastelo contra Kastelo o una conversa avorrida amb un fons de cites és, certament, una dura sentència. Potser un monòleg indivisible en dotze parts. Per la resta, abandonar la ciutat és el que desitjo des de fa algun temps. No vull recordar quasi res del que vaig dir un dia i bla, bla, bla, bla, bla,