Periodisme i literatura, amb Lluís Llort i Imma Monsó, al Tritextuals

Després de les presentacions dels convidats, l'actor Pere Costa va llegir fragments de La imperfecció de les bombolles, la darrera novel·la per a adults de Lluís Llort, i una de les columnes setmanals d'Imma Monsó a La Vanguardia. Tots dos textos, escollits pels mateixos autors, tractaven la temàtica de manera molt directa.

"Periodisme i literatura, és un peix que es mossega la cua, un debat etern perquè, ¿on comença la literatura i on acaba el periodisme?". Amb aquesta reflexió inicial, Xavier Febrés va interpel·lar els convidats. Imma Monsó va prendre la paraula per dir que ella prové del camp de la narrativa, tant per formació com per vocació, i sobretot, per la manera d'escriure. Aquesta seva manera d'escriure és molt difícil d'adaptar a paràmetres com ara l'espai, el temps o l'obligació, molt comuns en l'escriptura periodística i que per Monsó són considerats entrebancs: necessita rellegir, suprimir, endreçar, i per això considera que la minuciositat, la subtilesa que es pot conrear en narrativa "és tremendament difícil d'aconseguir en articles o cròniques periodístiques, plens de requisits". Per a Lluís Llort, en canvi, aquests requisits de l'escriptura periodística són un repte, un joc que l'estimula. L'article periodístic, va dir Llort, és una cosa efímera, i quan s'aconsegueix un article breu, "rodó com un bombonet", més se'n parla i més es comenta. També va puntualitzar que caldria diferenciar entre l'article informatiu i el d'opinió. Per a Llort, el futur dels diaris en paper passa per tenir bons articles d'opinió, que ajudin el lector a desxifrar l'actualitat a través del punt de vista d'un expert.

         

Xavier Febrés, Imma Monsó, Pere Costa i Lluís Llort abans de començar.                       Un moment del debat entre Xavier Febrés, Imma Monsó i Lluís Llort.

Sobre aquest aspecte Xavier Febrés va opinar que "en periodisme també hi ha lloc per a la literatura del jo" i, va dir, "els diaris que subsistiran seran aquells que faran bona literatura". Imma Monsó va discrepar dient que el periodisme sempre acaba posant l'atenció en l'esdeveniment, i en canvi la narrativa pot buscar altres temes, extrets del dia a dia i que d'entrada no són cap esdeveniment. Aquesta diferència és precisament la que permet, en narrativa, innovar i buscar un prisma diferent a temes que ja han estat tractats abans. Lluís Llort va admetre aquestes diferències, perquè "el periodisme ha de ser correcte en quant a estil, en canvi en literatura has d'exigir més", tot i així va afirmar que hi ha molts novel·listes que escriuen "amb una plantilla feta" igual que alguns periodistes.

En aquest punt el debat es va centrar en els canvis que està vivint la premsa diària. Llort i Monsó van coincidir en què la premsa no desapareixerà, tot i que sofrirà canvis a causa d'Internet. Sobre això, Imma Monsó va defensar que "llegir en plenitud", és a dir, amb atenció i detall, no es pot aconseguir a través d'Internet per culpa dels enllaços, que desvien l'atenció i fragmenten la lectura. El dèficit d'atenció i la tirania de la immediatesa actuals, segons Monsó, són producte de la nostra societat, unes reflexions que apareixen en el seu darrer llibre, La dona veloç.

Arran d'una pregunta sobre la seva trajectòria novel·lística, Llort va assegurar que es dóna per fet que els periodistes que fan literatura tenen el recolzament del sector, traduït en crítiques als diaris, entrevistes i articles, però normalment és a la inversa. En aquest sentit, la seva novel·la La imperfecció de les bombolles és una visió crítica del món de la literatura, els editors, els crítics i els periodistes, en la qual va buidar la seva experiència acumulada: "Segurament he tingut més lectors amb els meus articles que no pas amb les meves novel·les", va dir, "però sempre, quan informo o quan escric, miro de passar-m'ho bé".

Amb aquestes darreres consideracions va concloure una nova sessió del Cicle Tritextuals, que té la voluntat de dialogar sobre un tema des de visions o gèneres literaris diferents. En la següent sessió, prevista pel 6 de juny, Maria Barbal i Sergi Belbel dialogaran sobre la immigració, tant des del punt de vista de la novel·la com del teatre. Andreu Domingo presentarà l'acte, Montse Vellvehí llegirà fragments escollits i com sempre seguirà un debat entre els autors amb la participació del públic i un piscolabis.

Podeu veure totes les fotografies de l'acte al perfil de Picasa de l'associació.
 

Lluís Llort fa més de vint-i-cinc anys que treballa al diari Avui, escrivint articles culturals i de crítica literària, i és un dels periodistes culturals més seguits i reconeguts de casa nostra. En el camp de la literatura ha publicat les novel·les Tardor (1999), Maleït Montjuïc (2000), Camaleó (2001), Trenta-dos morts i un home cansat (2004) i La imperfecció de les bombolles (2009). També ha escrit guions televisius i narrativa infantil i juvenil, amb títols com ara El millor llibre de perquès (2008, amb il·lustracions de Purificación Hernández) i Biografies perquè sí (2009), entre d'altres.

Imma Monsó és escriptora i professora de llengües estrangeres. Ha col·laborat en nombrosos mitjans de premsa escrita i actualment publica una columna setmanal a La Vanguardia. Es va donar a conèixer al públic lector amb la novel·la No se sap mai (1996) i el recull de narrativa Si és no és (1997), premi Ribera d'Ebre. Va seguir publicant i alternant novel·les i reculls de contes, amb títols com ara Com unes vacances (1998), Premi Prudenci Bertrana de novel·la i Premi Cavall Verd-Blai Bonet; la novel·la Tot un caràcter (2001); Millor que no m'ho expliquis (2003), premi Ciutat de Barcelona de novel·la; Un home de paraula (2006), premi de narrativa Maria Àngels Anglada; Una tempesta (2009), i La dona veloç (2012), premi Ramon Llull.

Xavier Febrés, amb més de trenta títols publicats, sempre ha combinat el periodisme amb la literatura i ha publicat nombrosos llibres biogràfics, reportatges, dietaris i viatges, a mig camí entre el periodisme enquadernat i la literatura del jo. La curiositat l'ha portat a publicar sobre temes molt heterogenis, com la història de l'havanera i del tango, els cigars o la cuina dels menuts.

Comentaris

Envia un nou comentari

El contingut d'aquest camp es manté privat i no es mostrarà públicament.
CAPTCHA
Aquesta pregunta permet comprovar que el contingut ha estat introduit per una persona i no pas per un programa de spam. Si et registres com usuari evitaràs aquesta comprovació .
Image CAPTCHA
Escriu els caràcters de la imatge sense espais.