Presentació

Pérez Montaner, Jaume
Revista Literatures, Núm. 2 (Segona època) 2004

Els textos que integren aquest segon volum de Literatures tenen orígens i procedències diversos, encara que relacionables en molts aspectes. “Ficció i metaficció a Pale Fire, de Vladimir Nabokov”, “De la vida meravellosa de les paraules” i “Música i paisatge en tres episodis romàntics: Liszt, Debussy, Messiaen” foren en part pensats com a contraponència, conferència i acoferència respectivament: el primer, a la SEL de Barcelona l’any 2003; el tercer, també a la mateixa ciutat el 1993, en el cicle “Música i Pintura” de la Fundació la Caixa; i el segon, dins el cicle Universitat de l’Omnisciència, a Budapest. Tots tres mostren les característiques d’una redacció en la qual d’alguna manera apareixen trets o senyals que es poden referir als destinataris, als oients o assistents ben diferenciats en general d’aquells llocs i centres culturals. Com és lògic, s’han respectat escrupolosament aquestes característiques que mostren el paper relacionat amb la comunicació oral que en algun moment van realitzar. Els altres textos —“Gabriel Ferrater i el ‘Poema inacabat’” i “Geografies i figures”— foren escrits bàsicament per a ser llegits. I la mateixa cosa podríem dir dels “Vint-itres poemes” —de fet, vint-i-quatre sonets—, encara que el llenguatge poètic, tal com va escriure Paul Valéry, “crea la necessitat de ser escoltat novament” i, a més a més, com és sabut, sempre sol conservar ben marcades les petges del seu primigeni caràcter oral.
Per una altra banda, d’una manera formal, la crítica i fins i tot la teorització literàries les trobem especialment en el text de Jordi Llovet sobre Pale Fire i en el d’Edgardo Dobry sobre el “Poema inacabat”. L’article sobre el poema de Gabriel Ferrater és una interessant aproximació, des de “fora” del domini lingüístic, però des de “dins” del que s’entén per literatura, a un text gairebé emblemàtic de la poesia catalana de postguerra; mentre que el text sobre la novel·la de Nabokov dóna lloc, tal com s’especifica en el mateix títol, a una consideració sobre els límits de la ficció i de la metaficció, una reflexió sobre els lligams entre la ficció literària en general —i la que es desenrotlla a Pale Fire en particular— i l’existència humana. L’aprofundiment sobre el fet literari, tanmateix, no és privatiu d’aquests textos de factura eminentment crítica i teòrica. Tots els articles del volum fan honor a l’esperit d’aquestes Literatures que, en realitat, no són sinó variacions i aspectes d’un únic postulat. Així, el text de Josep Ballester, “Geografies i figures”, concebut i presentat com una mena de dietari en el qual el llibre i la lectura, els escriptors, són els referents principals. O l’esplèndida aconferència de Péter Esterházy, “De la vida meravellosa de les paraules”, visió suaument irònica del seu país i reflexió profunda sobre la seua pròpia literatura.
O els dos textos de Miquel Desclot, “Música i paisatge” i “Vint-i-tres poemes”, simptomàticament situats, a pesar de les seues diferències més aparents que reals, en un “dins” que també podria ser un “fora”, amb una clara tendència a la fusió dels termes oposats: dins i fora, subjectiu i objectiu, poesia i prosa, positiu i negatiu, negre i blanc; una dialèctica constantment negociada, perquè l’espai de separació entre aquestes senzilles oposicions ha de ser també possibilitat de reconnexió en un procés de transformació creadora. Així, doncs, aquests “dins” i “fora” que ens proposen els textos de Literatures han de considerar-se com situats en la frontera, com a resultats multiplicadors de les més diverses possibilitats, marcats per la rebel·lió contra l’experiència frustrant del buit-ple en la nostra
subjectivitat.