Núria Pi-Sunyer i Cuberta (Barcelona, 1923 - 2011) és una veu de l’exili català durant la guerra civil espanyola i el franquisme. Filla del polític Carles Pi i Sunyer, ha de viure en diferents països com França, Anglaterra, Estats Units i Veneçuela. Ho explica en la seva obra L’exili manllevat (2006), a més de col·laborar en les memòries de guerra que el seu pare escriu des de l’exili. Es llicencia en Literatura Anglesa a Nova York i, ja a Veneçuela, exerceix de professora a nivell universitari, ensenyant llengua i literatura.  No torna definitivament a Catalunya fins a l’any 1974, juntament amb el seu marit, el fisiòleg Rossend Carrasco i Formiguera, en memòria de qui es crea la Fundació per a la diabetis que porta el seu nom i que Núria Pi-Sunyer ha presidit. També ha format part del patronat de la Fundació Carles Pi i Sunyer d’estudis autonòmics i locals amb els seus germans, Oriol i Carolina, i ha estat membre d’Esquerra Republicana des del 1946. Ha estat sòcia d’honor de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana. Pàgina elaborada per Marta Barberan per a l’AELC.Fotografia del pòrtic extreta de L’exili manllevat, llibre de l’autora.