Escriviure

Martorell, Pere Joan
Quaderns Divulgatius, 33: Premis de la Crítica de l'AELC 2007 setembre del 2007
 

Investit amb el poder de les paraules, la força ordenadora i explicativa del món, des d'un retir gairebé eremític, contemplatiu, diguem-ne filosòfic, se'ns revela l'essència del cant ideològic que és Nura, carfit d'ecos i ressons d'altres veus, que el poeta mateix defineix com un «tractat d'enyor». Aquell títol –nom amb què antigament s'anomenava l'illa de Menorca– esdevé el locus amoenus des d'on el poeta, «Emboscat en la nit de Macaret ocult / onde a terra termina e o mar começa», ens relata tot el que els seus sentits, atents i receptius, són capaços de percebre, tot allò que passa pel seu magí un punt nostàlgic i enyoradís, escrutador i reflexiu, compromès amb una terra i una forma de vida, enaltidor de les virtuts d'un poble però també lliurat a denunciar llurs tares, abusos i malvestats. A Nura hi ha dolçor i goig, però també acritud i patiment. Les albades ran de mar porten nous raigs d'esperança, però l'ataronjat del crepuscle també ens retorna a la certesa burxant, al neguit incessant, de la devastació, de la ignomínia, de la misèria de tants i els privilegis de tan pocs: «Som hereus dels estranys que entronitzen hotels / que encimenten platjals que urbanitzen l'atzur / Hi ha tants Judes aquí! Hi ha tants rics fariseus / que vendrien sa mare per treure'n profit!»

Cap al final de la primera part del llibre –un llarg poema construït sobre versos dodecasíl·labs que es divideix en set seccions cadascuna de les quals aborda amb major protagonisme una temàtica concreta: la vulnerabilitrat enfront del pas del temps, el paradís perdut de la infantesa, la passió per l'art i l'alta cultura, les vel·leitats de l'amor...–, dos versos ens expliciten, des del sentit definitori que atorguen al fet d'escriure poesia, la intenció primordial de Pons, que no és altra que viure a través i amb els versos. Des del seu petit regne existencial construït des de la serenor i gràcies al bagatge acumulat de tants creadors sublims –Dante, Llull, Schelling, Heràclit, Rousseau, Rembrandt, Brel, Rilke, Lucreci, Pessoa, Novalis, Rossellini i un llarg etcètera–, podem afirmar que Ponç Pons és un illòman que escriviu –Sa Figuera Verda i Macaret com a llocs mítics, cabdals, el refugi de l'escrivent pagès– per salvar-se amb la metgia purificadora de les paraules, perquè els mots contenen el bàlsam, expiatori i benefactor, que anhela la solitud reflexiva, desitjada, reveladora, del poeta convertit en una mena de místic culte i lúcid,
compromès amb el seu món i sincer amb els seus.

A la part titulada «Suor de calç» on comença rememorant aquells temps llunyans de la infantesa («Érem pobres de ver i habitàvem el fred / de les cambres de calç que suaven humides»), insisteix novament en el descrèdit que li mereix la classe política, exposa el caïnisme que domina la nostra cultura, denuncia el tracte denigrant i infame a què es veuen sotmesos els immigrants i acaba agraint a l'al·lot que va ser aquelles lectures mig clandestines.

Nura es converteix, a mesura que els versos avancen, en un repertori de noms i de llocs que han marcat l'itinerari vital del poeta menorquí, que amb aquest llibre ens ha volgut regalar un tros important del que ha estat aquesta existència en què escriure, descriure la vida viscuda, la vida somiada, la vida desitjada, ha esdevingut un modus vivendi amb marca d'autenticitat. Amb l'acrònim escriviure, aparegut anteriorment en altres llibres de Pons, el poeta ja féu tota una declaració de principis que es manté en aquests versos que flueixen, àgils i rítmics, substanciosos i enriquidors, amb un art que té el gran mèrit de dignificar l'ofici d'escriure i despertar la passió per viure, com ens diu per cloure aquest magnífic cant a la vida: «Cal fer versos que ens obrin als altres i al món / No es pot viure tancat dins l'espai d'un poema.» L'art de la poesia no pot existir sense la quimera de viure. I Nura és l'ànima bella, immortal i eterna, d'un grandíssim poeta que viu i escriu per exorcitzar l'enyor i entendre els misteris del món.

(Article publicat a Caràcters, núm. 39, abril 2007)

Si voleu consultar aquesta publicació adreceu-vos a aelc@escriptors.cat.