Fantasmes de Terranova

Caràcters, núm. 45, octubre 2008
Bertomeu Moll, Josep

Aquest és el debut d’Isidre Martínez Marzo en el món de la narrativa, encara que, dintre del nostre panorama literari, és un poeta àmpliament reconegut i amb una llarga trajectòria. Un escriptor que, pel que ens dóna a entendre, ara fa un pas llargament meditat, ja que aquesta novel·la l’enceta a València a les acaballes del segle XX i en posa el punt final a Dénia l’any 2005.
Cementiri dels anglesos és una narracció romàntica amb una prosa de vegades poètica, sempre culta, rica en vocabulari sense fastiguejar, que aconsegueix recrear uns ambients exòtics: l’illa de Terranova i la Dénia marinera i comerciant de l’època daurada de la pansa. També ens fa entreveure geografies llunyanes de noms suggeridors: Saint John’s, Old Perlican, Liverpool… Isidre Martínez Marzo ens apropa a un món que ja no existeix, amb sorpresa inclosa d’un viatge als orígens de la festa de Bous a la Mar.
La saga dels Rankin dóna peu a la ficció literària, igual que el Cementiri dels anglesos de Dénia, gairebé un somni bromós, encerclat per propietats privades, amagat, com els dimonis que provoquen els naufragis… La novel·la suma sal marina i vents humits, cels oberts, blaus i foscos, finalment rojos de sang, i transmet eixes sensacions i altres de més íntimes d’uns personatges dotats de sensibilitat i vida interior.
El ritme narratiu s’alenteix quan els protagonistes insinuen melangies i estats interiors neguitosos, vora l’abisme, que creix com les ones amb les descripcions de naufragis o succeïts incontrolats (la degollació de Robert Rankin). Un ritme mesurat que endinsa el lector cap a indrets i fets potser somniats, de tan lluny que resten aquelles vides i aquells paisatges, avui embrutits per l’urbanisme depredador. En queda l’esperit… que és el que desprèn aquesta bona novel·la, un esperit ja intuït en els poemes i novel·les de Maria Ibars i que amb la prosa d’Isidre Martínez pren cos, ja en forma de muntanya –el Montgó que tot ho veu, que tot ho comprèn–, ja en forma d’aigua –el Mediterrani no sempre una bassa d’oli, que modela hàbits i vides, bancals de ceps a la seua vora, comerços cap a altres mars solcats per mítics vaixells.
En aquells temps, de mitjans del segle XIX en avant, motius religiosos explicaven també l’existència del Cementiri dels anglesos, ja que l’Església Catòlica encara negava la sepultura dels protestants i a les persones catòliques que no practicaven, però l’escriptor els eludeix, potser perquè les seues criatures són massa nobles i no poden reparar en aquestes misèries: Robert, John, Catherine estan immersos en una lluita, mai declarada, per conèixer-se ells mateixos i trobar sentit a les seues vides, o la ubicació personal, en una societat encara molt exposada a la fam i les malalties, a la intempèrie dels antulls de la natura.
Com a contrapunt, menció especial mereix el personatge de Charles Rankin, cosí de Robert i John, el qual estava al capdavant d’un magatzem de pansa des de molt jove, i amb tot tipus de responsabilitats, incloses les matrimonials i financeres, i que emprèn un llarg viatge a la deriva pel carrer de «les Xiques» (avui «Quevedo») i pels casinos deniers fins gairebé arruïnar el negoci familiar. Ell ja havia
aconseguit conèixer-se: era Charles, el dissolut de la saga dels Rankin, i ho acceptava amb resignada fatalitat.
Reginald Rankin, el xiquet llargament desitjat de Catherine i John, soterrat al cementiri després del seu traspàs a causa d’una disenteria, abans de complir un any, i el record de l’absurd assassinat de Robert, fascinen una creïble turista canadenca que en temps actuals revisa les tombes i les vides d’uns fantasmes que li pertanyen: els seus avantpassats.
També s’esvaïren com fantasmes el comerç de la pansa de Dénia i els grans bancs de bacallà a Terranova.
Excel·lent narració d’Isidre Martínez. Qui podria pensar que és la primera novel·la d’un debutant!