Ensenyar a traduir literatura infantil i juvenil

Quaderns Divulgatius, 42: XVIII Seminari sobre la Traducció a Catalunya
Fischer, Martin B.

1. Literatura infantil i juvenil. Una aproximació
La gran diversitat actual de la literatura infantil i juvenil (LIJ) demostra que aquesta literatura no forma un gènere a part sinó que pertany al polisistema literari d’una llengua i una cultura, encara que hi ocupi una posició més aviat perifèrica: hi trobem gairebé tots els gèneres literaris menys aquells que, per raons òbvies, només s’adrecen a persones adultes (cf. Shavit, 1999).
El floriment que viu des de fa més d’una dècada la literatura de fantasia és un bon exemple per fer palès fins a quin punt es van esvaint els límits entre la literatura per a adults i aquesta per a infants i joves. Un dels trets característics de la LIJ és, precisament, la seva doble direccionalitat,(1) és a dir, el fet que l’autor prevegi que l’obra pugui ser llegida a dos o més nivells, segons l’edat i l’experiència vital del lector.
Abans de parlar de la didàctica de la traducció de LIJ ens cal, doncs, determinar què entenem per LIJ i quina funció compleix:
– la LIJ és la literatura escrita per a infants i joves i/o aquella llegida per ells(2)
– la LIJ ha complert diverses funcions al llarg de la seva història
– la intenció de l’autor/a determina la funció concreta d’un text, però
– els mediadors (pares, mestres, tutors, pedagogs, bibliotecaris, llibreters, etc.) hi tenen un rol important.
Heus ací uns exemples representatius de LIJ que reflecteixen la gran diversitat de funcions que ha tingut durant dos-cents anys d’història:
– E.T.A. Hoffmann Nussknacker und Mausekönig (Alemanya 1816)
– Heinrich Hoffmann Der Struwwelpeter (Alemanya 1845)
– Carlo Collodi Le avventure di Pinocchio: Storia di un burattino (Itàlia 1881)
– Beatrix Potter The Tale of Peter Rabbit (Regne Unit 1900)
– James Matthew Barrie Peter Pan and Wendy (Regne Unit 1911)
– Erich Kästner Emil und die Detektive (Alemanya 1929)
– Lola Anglada El més petit de tots (Catalunya 1937/38)
– Astrid Lindgren Pippi Långstrump (Suècia 1945)
– José Maria Sánchez-Silva Marcelino pan y vino (Espanya 1952)
– René Goscinny Le Petit Nicolas (França 1960)
– Ursula Wölfel Die grauen und die grünen Felder (Alemanya 1970)
– Christine Nöstlinger Wir pfeifen auf den Gurkenkönig (Àustria/Alemanya 1972)
– Roald Dahl The Witches (Regne Unit 1983)
– Gabriel Janer Manila Tot quant veus és el mar (Mallorca 1987)
– Elvira Lindo Manolito Gafotas (Espanya 1994)
– J. K. Rowling Harry Potter and the Philosopher’s Stone (Regne Unit 1997)
– Elisabetta Dami Geronimo Stilton (Itàlia 2000)
Resumint es pot dir que les funcions de la LIJ van des de la instrucció pedagògica o fins i tot ideològica fins a l’objectiu de passar-s’ho bé, de jugar amb la llengua i gaudir de la imaginació. Entre aquests extrems trobem llibres que ironitzen sobre la realitat actual (o del passat), altres que pretenen acostar els lectors a realitats foranes, etc.
Si partim del principi de la funcionalitat (cf. Nord, 1997) de la traducció hauríem de determinar en cada cas quina funció correspon a la intenció de l’autor i quina és la que es vol donar al llibre traduït (que no sempre és la mateixa).

2. La literatura infantil i juvenil a la classe de traducció
Per començar cal dir que la decisió d’ensenyar traducció de LIJ sovint depèn del docent.(3) A continuació veurem que la LIJ pot ser un tema molt interessant per la diversitat de temes que abasta i per la gran varietat de problemes específics que presenta.
Per entrar en el tema, es proposa comparar a classe textos per a adults, textos per a infants i textos híbrids (originals o traduccions) per esbrinar quines en són les característiques més importants (temari, llenguatge, extensió, etc.) i quina posició ocupen al polisistema literari de la llengua d’arribada (i el de la llengua de partida). Tot seguit, es farà un torn de preguntes:
– A qui va dirigida la LIJ?
– Quins temes s’hi treballen?
– Quin tipus de llenguatge fa servir? Quines capacitats de comprensió de text han de tenir / tenen els lectors?
És clar que tant el nombre de pàgines com la complexitat del llenguatge (i la profusió d’il·lustracions, si s’escau) varien segons l’edat del públic intencionat, o sigui des dels 6 o 7 anys (primers lectors) fins als 15 o 16, suposant que els joves d’aquesta edat ja llegeixen els mateixos llibres que els adults. Evidentment, hi ha llibres per a nens més petits que els són llegits per adults.
Encara que el llenguatge s’hagi d’adaptar a la capacitat de comprensió del públic lector, ha de ser prou senzill per ser entès sense problemes pels nens de la franja d’edat en qüestió. No obstant això, s’ha d’evitar ser simplista: cal mantenir una certa complexitat sintàctica i lèxica per evitar que els lectors s’avorreixin, sobretot tenint en compte que els nens gaudeixen de la creativitat lingüística i que aprenen molt de vocabulari a través de la lectura. Avui dia, a la LIJ es troben gairebé tots els temes de la vida quotidiana dels nens així com tota la varietat de temes de ficció.
A la classe de traducció, l’edat dels estudiants, d’una banda, fa que el llenguatge de la LIJ els sigui més proper que no ho és per als adults i, d’una altra banda, els pot induir a adoptar un to paternalista precisament per la voluntat d’allunyar-se d’aquest llenguatge.
En funció de l’edat dels lectors i la finalitat del text, a la traducció sovint es realitza una adaptació al context cultural de la llengua d’arribada: canvis ortogràfics de noms propis i topònims, canvis de noms parlants, canvis en elements culturals específics (noms d’institucions, establiments comercials, etc.), fins al trasllat complet de l’acció del llibre del país estranger al propi. Aquesta adaptació és un dels trets més característics de la LIJ ja que, a la literatura per a adults, només en determinats casos s’adapten els noms propis, etc.
A continuació es comentaran alguns dels problemes més característics de la traducció de LIJ que s’han de tractar a classe per tal de familiaritzar-hi els estudiants:
– la doble direccionalitat
– els jocs de mots, la ironia, l’humor, etc.
– els noms propis «parlants»
– les al·lusions intertextuals
– les al·lusions a la realitat extraliterària i els elements culturals específics
– el grau d’adaptació

3. Problemes específics de traducció de literatura infantil i juvenil
3.1 La doble direccionalitat
La gran majoria de les obres de la LIJ presenten el fenomen de la «doble direccionalitat», és a dir, es dirigeixen a lectors infantils i adults al mateix temps. Un exemple extrem en seria Winnie-the-Pooh d’A. A. Milne; un exemple actual, la sèrie «Harry Potter» de J. K. Rowling. Un altre molt bon exemple en són els còmics d’«Astèrix». Evidentment tota la literatura «guanyada » (cf. nota 2) formaria part del conjunt d’obres amb aquesta característica: Gulliver’s Travels, The Treasure Island, Robinson Crusoe, Münchhausen, etc.
El nivell de lectura adulta sovint correspon a l’ús de la ironia i les al·lusions culturals, sobretot intertextuals (vegeu més avall) com, per exemple, als llibres sobre Manolito Gafotas d’Elvira Lindo.
3.2 L’humor i la ironia
Estretament lligat al fenomen de la doble direccionalitat és la presència d’humor i ironia als llibres infantils. Cal tenir en compte les diferències culturals pel que fa a l’humor, i la capacitat dels joves lectors per captar el fet còmic com a tal. Quan es tracta de situacions divertides, de jocs de mots o noms parlants, els nens poden gaudir sense problema de l’humor. Quan es tracta d’ironia, de sàtira o de sarcasme, però, no sempre es dóna aquest fet.
3.3 Els jocs de mots
Si la traducció o recreació d’un joc de mots no és possible en un determinat lloc de l’obra (per raons lingüístiques), s’opta per la traducció compensatòria, és a dir, s’aprofita l’oportunitat que ofereix la llengua d’arribada per crear un joc de mots equivalent o semblant al de l’obra de partida per reflectir aquest tret de l’estil personal de l’autor.
Un dels exemples més famosos per jocs de mots és la «cua»
que porta la història del ratolí a Alice in Wonderland. Contrastant l’original de Lewis Carroll i la traducció de Salvador Oliva es constata que el joc en anglès es fa entre els homòfons tale i tail, mentre que en català es juga amb el significat concret i metafòric de «cua».

Mouse: «Mine is a long and a sad tale.»
Alice: «It is a long tail, certainly.»
«La meva història porta cua i és llarga i trista!», va dir el Ratolí.
«De llarga, sí que ho és», va dir l’Alícia, mirant amb meravella la cua del Ratolí.

                       

El següent exemple és tret d’un llibre de Christine Nöstlinger, Cop d’escombra al rei Cogombre (els subratllats als exemples sempre són meus, MBF):

Darum verliert Mama die Nerven.
Sie findet sie aber wieder.
(Nöstlinger Gurkenkönig)

La mama perd els nervis, però els torna a trobar.
(Rei Cogombre, trad. Sylvia Halm)

I un altre de Matilda, de Roald Dahl:

Looks are more important than books […] Now look at me […] then look at you. You chose books. I chose looks.
(Roald Dahl Matilda)

Em sembla més important que no pas els llibres [...] Miri’m a mi […] i després miri’s a vostè. Vostè la ciència, jo la presència.
(Matilda, trad. Ramon Barnils)

Mentre que a l’exemple de Nöstlinger, Sylvia Halm va poder traduir literalment el joc amb «perdre/retrobar els nervis», en el cas de Dahl, Ramon Barnils es va haver d’inventar un joc nou per recrear l’humor de Dahl.
Al següent exemple, tret de Harry Potter i el pres d’Azkaban, Laura Escorihuela va recrear la imatge sense poder fer servir només el mateix verb com ho féu Rowling en anglès:

Dumbledore: Let me draw you up a chair.
And he did indeed draw a chair in mid air with his wand […]
(J. K. Rowling Harry Potter and the Prisoner of Azkaban)

Us farem un lloc per seure…
I certament li va fer: va agafar la vareta i va dibuixar una cadira en l’aire.
(Harry Potter i el pres d’Azkaban, trad. de Laura Escorihuela)

També al següent exemple va ser necessari canviar algun mot per recrear el joc:

All the creams: dairy cream, whipped cream, violet cream, coffee cream, pineapple cream, vanilla cream and hair cream
(Roald Dahl Charlie and the Chocolate Factory)

Totes les cremes: crema de llet, crema batuda, crema violeta, crema de cafè, crema de vainilla, i crema de cabells
(Charlie i la fàbrica de xocolata, trad. Núria Roig)

Els dos últims exemples d’aquest apartat pertanyen a l’àmbit de la ironia:

verehrter Gurkenschädel königlicher Gurkenschädel
(Nöstlinger Gurkenkönig)

benvolguda testa cogombresca reial crani cogombresc
(Rei Cogombre, trad. Sylvia Halm)

«Las Mininas de Velázquez, un cuadro en el que Velázquez retrató a todas sus gatas porque era un hombre al que le gustaban mucho los
animales.»
(Elvira Lindo Manolito Gafotas)

Mentre els lectors infantils poden gaudir de la ironia de Nöstlinger/Halm, en el cas del llibre de Lindo no és així.

3.4 Els noms parlants
Encara que no només a la LIJ s’utilitzen els noms parlants o caracterònims (cf. Fernández Martín, 1998), s’hi observa amb molta freqüència aquest recurs. Aquí només proposem fer una ullada a una (molt curta) selecció de noms de la sèrie «Harry Potter» i després als noms de la novel·la Matilda de Roald Dahl.
Prof. Kettleburn - Elde Sastre
Prof. Merrythought - Professora Xiroia
Peter Pettigrew / Wormtail - Ben Babaw / Cuapelada
Sirius Black / Padfoot - Sirius Black / Lladruc
Bertha Jorkins - Berta Noca
Ernie Prang - Ernest Estropey
Moaning Myrtle - Gemma Gemec
(J. K. Rowling Harry Potter)
(Harry Potter, trad. Laura Escorihuela)

El fet de no canviar els noms dels personatges principals de la novel·la Matilda a les traduccions al català i el castellà suposa la pèrdua d’alguns jocs de mots (amb ink/Tinte, per exemple) que sí que es pogueren salvar/recrear a la versió alemanya:
Mr/Mrs Wormwood - Herr/Frau Wurmwald
Mrs Phelps - Frau Phelps
Miss Jennifer Honey - Frl. Florentine Honig
Miss Trunchbull - Fräulein Knüppelkuh
Amanda Thripp - Amanda Tripp
Bruce Bogtrotter - Theo Torfkopf
Erik Ink - Erich Tinte
(Roald Dahl, Matilda)
(Matilda, trad. Sybill Gr. Schönfeld)

3.5 Les al·lusions intertextuals
Les al·lusions intertextuals poden ser explícites –citant literalment l’obra o el seu títol– o implícites, és a dir, més o menys encobertes. Reconèixer l’al·lusió a un altre text sempre fa il·lusió als lectors. És per això que pot ser útil, al moment de traduir, canviar l’al·lusió a una obra poc coneguda per una altra més popular a la cultura de la llengua d’arribada.
Veient el primer exemple d’aquest apartat observem que la traducció anglesa no aprofita l’ús repetit de la típica fórmula per començar un conte de fades –«Vet aquí una vegada...»– i així es perd l’oportunitat, per a tots els nens lectors, de fer encara més palesa aquesta al·lusió claríssima:
C’era una volta...
–Un re! –diranno subito i miei piccoli lettori.
No, ragazzi, avete sbagliato. C’era una volta un pezzo di legno.
(Carlo Collodi Pinocchio)
Centuries ago there lived
–«A king!» my little readers will say immediately.
No, children, you are mistaken. Once upon a time there was a piece of wood.

Els dos exemples següents mostren l’al·lusió més clara: la menció literal del títol d’una obra:
Christine Nöstlinger Olfi Obermeier und der Ödipus:
Manchmal las er aber auch in einem Buch, das er mitgebracht hatte. Es hieß Finnegans Wake und war von einem James Joyce. Jasper sagte uns, er verstehe das ganze Buch überhaupt nicht, aber es sei trotzdem wunderschön.
(Christine Nöstlinger Das Austauschkind)

Olfi y «el Edipo»
(trad. Elsa Alfonso):
També llegia de vegades un llibre que havia portat de Londres. Es deia Finnegan’s Wake, i era d’un tal James Joyce. El Jasper ens va dir que no entenia res de res, però que malgrat tot li semblava meravellós.
(Intercanvi amb un anglès, trad. Dolors González)

Al primer exemple, l’ús de les cometes a la versió traduïda fa més explícita l’al·lusió. Al segon exemple, la ironia és una mostra clara de la doble direccionalitat: tots els lectors poden riure del fet que algú llegeixi un llibre i en digui que és meravellós encara que no l’entengui. Però només els adults que coneguin l’obra magna de James Joyce i la seva complexitat podran assaborir del tot l’envergadura d’aquest enunciat.
El títol de l’obra Konrad oder das Kind aus der Konservenbüchse (1975, Konrad o el nen que va sortir d’una llauna de conserves, trad. de Judith Vilar, 1988), de Christine Nöstlinger, al·ludeix a un episodi d’un text clàssic de la LIJ en llengua alemanya, el controvertit Struwwelpeter del pediatre Heinrich Hoffmann (1845). És més, tota aquesta novel·la de l’autora austríaca es pot interpretar com a paròdia antipedagògica d’aquell llibre. A molts alemanys els sona la següent cita del llibre de Hoffmann: «Konrad, sprach die Frau Mama, / Ich geh aus und du bleibst da. / Sei hübsch ordentlich und fromm, / bis nach Haus ich wiederkomm.»
Per acabar aquest apartat observem l’adaptació al següent exemple: tant la traductora al català com el traductor a l’alemany substitueixen el títol de la nadala anglesa per una de la cultura d’arribada. En aquest cas es podria discutir si no hauria estat més indicat recórrer a una cançó coneguda internacionalment, coma ara Santa nit, plàcida nit per evitar un anostrament potser excessiu.

It was quite something to hear ‘Oh Come, All Ye Faithfull’ sung by an empty helmet that only knew half the words.
(J. K. Rowling Harry Potter)
Era tot un què sentir un casc buit que només se sabia la meitat de la lletra de la cançó cantar el «Fum, fum, fum».
(Harry Potter, trad. Laura Escorihuela)
Es war schon beeindruckend, einen leeren Helm, der die Hälfte des Textes vergessen hatte, “Ihr Kinderlein kommet” singen zu hören.
(Harry Potter, trad. Klaus Fritz)

3.6 Les al·lusions a la realitat extraliterària i els elements culturals específics
Totes les persones viuen en un determinat medi social, cultural, geogràfic, etc. que els és familiar i amb el qual comparen tot allò que no ho és.
En el següent exemple tret del llibre Konrad..., ja citat anteriorment, veiem que l’autora compara els detalls de la llauna de conserves, que conté el nen Konrad, amb objectes de la vida quotidiana a Àustria o Alemanya. A les traduccions al castellà, català i la variant valenciana del català, no s’adapten aquests detalls, de manera que les comparacions ja no són tan inequívoques: no tots els nens de l’àmbit d’aquestes llengües coneixen els faigs i menys encara les monedes de deu xílings (les traduccions es van fer molt abans de la introducció de l’euro).
En aquest cas hauria estat millor substituir aquests detalls per altres de més generals, com ara, «un arbre de trenta anys» i «una moneda»:

Die Konserve war ungefähr so hoch wie ein Herrenschirm und so dick wie der Stamm einer dreißig Jahre alten Buche. Die Konserve hatte
kein Etikett. Auf der Konserve war nur ein hellblauer Punkt, ungefähr so groß wie ein Zehnschillingstück.
(Christine Nöstlinger Konrad oder das Kind aus der Konservenbüchse)
La lata era más o menos tan alta como un paraguas de caballero y tan voluminosa como el tronco de un haya de treinta años. [...] sólo había en ella un punto celeste, aproximadamente del tamaño de una moneda de diez chelines.
(Konrad, trad. Maria Jesús Ampudia)
La llauna de conserves era si fa no fa tan alta com un paraigua de senyor i tan ampla com el tronc d’un faig de trenta anys. La llauna no tenia cap etiqueta. A la llauna de conserves només hi havia un punt blau cel, si fa no fa tan gros com una moneda de deu xílings. [...] almenys tan alta com un paraigua de cavaller [...] més o menys tan gran com [...]
(Konrad, trad. Judit Vilar)

Mentre a l’exemple anterior els detalls culturals no eren de gaire importància per a la història, als dos exemples següents sí que ho són:

Ich hatte noch nie so ein Haus gesehen. Die größte Wohnung, die ich kannte, war die von der Margit Koch. Die hatte ein Wohnzimmer, ein Schlafzimmer, eine Küche, ein Speisezimmer und ein Kinderzimmer.
(Christine Nöstlinger Maikäfer flieg)
Jo no havia vist mai una casa com aquella. La casa més gran que jo coneixia era la de Margit Koch. Tenia una sala d’estar, un dormitori, una cuina, un menjador i una cambra per jugar-hi els infants.
(Vola borinot, trad. Joan Leita)

Al llibre autobiogràfic Maikäfer flieg, Nöstlinger explica com va viure els últims mesos de la Segona Guerra Mundial a la seva ciutat natal, Viena. La casa de veïns on es trobava el pis on vivia quedà destrossada per una bomba. Per això, la família buscà un altre allotjament i el trobà en un barri tranquil, a la vil·la d’uns nazis que van fugir davant de l’arribada imminent dels russos.
Al text citat, l’autora diferencia entre Haus i Wohnung perquè la nena Christine no havia vist mai cap casa unifamiliar (Haus) i menys encara una de tan sumptuosa com aquesta. Només coneixia el pis (Wohnung) d’una companya de classe que era més gran que el seu. Traduint els dos termes alemanys per «casa» es perd aquesta important diferenciació.
Al següent exemple, tret d’un altre llibre de Nöstlinger, les il·lustracions d’Angelika Kaufmann ajuden els lectors catalans a fer-se una idea de com són les cases de veïns a Viena:
Das Küchenfenster ging zum Hof hin, und hinter dem Hof, hinter der Mauer, war wieder ein Hof, und dahinter wieder ein Haus. Mit Küchenfenstern und Gangfenstern und Klofenstern.
(Christine Nöstlinger Lollipop)
La finestra de la cuina donava a un pati, i més enllà del pati, darrere una tanca, hi havia un altre pati, i al seu darrere una altra casa. Amb les finestres de la cuina, les del passadís i les del wàter.
(Lollipop, trad. A. Arrufat)

          
Per acabar aquest apartat observem un exemple d’indumentària i un altre d’alimentació:

[L’Anna ve amb la seva família de Polònia a viure a l’Alemanya occidental] Alles war komisch an Anna. Sie hatte keine Jeans an, sondern ein langes altmodisches Kleid. Sie hatte nur einen Zopf, und auch der war zu lang. Sie war blass und dünn und schniefte.
(Peter Härtling Ben liebt Anna, 1979)
Era un personatge ben còmic l’Anna. No portava texans, sinó un vestit llarg passat de moda. Només tenia una trena i també era massa llarga. Era esblanqueïda, prima i sempre esbufegava.
(En Ben estima l’Anna, trad. Joan Fontcuberta, 1986)

Mentre que a l’Alemanya dels anys 70 fou del tot normal que les nenes anessin amb texans al col·legi, a Turquia no ho era pas: Turgay Kurultay demostra que aquest detall de la roba no cridaria l’atenció a Turquia, ans al contrari, s’hauria de justificar que una nena vagi amb texans i no amb vestit llarg (cf. Kurultay, 1994). Ens podem preguntar com es veia aquest detall als Països Catalans al moment de la publicació del text traduït (1986) o bé a Espanya quan es publicà el text castellà, dos anys abans.
L’últim exemple és tret del llibre Matilda i fa referència a la importància que té la mantega a la cuina anglesa –que equival, si fa no fa, a la que té als Països Baixos, a Alemanya, a Dinamarca, etc.– però que no té a Espanya o Catalunya. És per això que la conclusió de Matilda no resulta tan comprensible per als lectors de les versions catalana o castellana.

She cut two slices and then, from a plastic container, she took some margarine and spread it on the bread. Margarine, Matilda thought. She really must be poor.
(Roald Dahl Matilda)
[...] prengué una mica de margarina i n’untà el pa. Margarina, pensà Matilda. Si deu ser pobra!
(Matilda, trad. Ramon Barnils)

Els exemples aportats demostren que sovint detalls molt petits poden resultar problemàtics a l’hora de traduir textos de LIJ. A classe, no es tracta tant de decidir què s’ha de fer en cada cas per traduir aquests detalls sinó, en un primer pas, sensibilitzarmels estudiants al respecte.

3.7 El grau d’adaptació

Avui dia, a la traducció de literatura per a adults normalment no s’adapten noms propis, elements culturals, etc. Altres canvis –com ara omissions– podrien ser considerats falsificacions, censura, etc. A la LIJ, al contrari, sí que són normals aquests canvis. Hi trobem l’adaptació
– a la franja d’edat específica (p. ex., adaptacions de clàssics)
– al context cultural,(4) a exigències polítiques, religioses, pedagògiques, etc.
En el primer cas es pot parlar també de traducció intralingual (per exemple, quan s’adapta el Tirant lo Blanc per a nens de 10 anys).
L’adaptació al context cultural de la llengua d’arribada és la més comuna i se sol practicar per evitar problemes del tipus observat en l’exemple de la llauna de conserves, al principi de l’apartat 3.6.
L’adaptació a exigències polítiques, religioses, ideològiques, etc. pot provocar dubtes ètics al traductor perquè comporta problemes de lleialtat (cf. Nord, 1997) en relació amb la intenció de l’autor d’una obra. Podem citar aquí el fet curiós d’una versió de Harry Potter and the Philosopher’s Stone dels EUA: Harry Potter and the Sorcerer’s Stone.
Abans, les adaptacions dels clàssics sovint s’aprofitaven per «purificar» els textos. La següent escena famosa dels viatges de Gulliver no consta en moltes adaptacions per a nens (ni en algunes per a adults). Les adaptacions actuals sí que la solen mantenir, precisament pel fet que els nens la troben molt divertida.

The heat I had contracted by coming very near the flames, and by labouring to quench them, made the wine begin to operate by urine; which I voided in such a quantity, and applied so well to the proper places, that in three minutes the fire was wholly extinguished, and the rest of that noble pile, which had cost so many ages in erecting, preserved from destruction.
(Jonathan Swift Gulliver’s Travels)
El dia abans havia begut una gran quantitat de vi. Així, doncs, em vaig posar a orinar tan abundantment i hàbil que en tres minuts vaig apagar el foc.
(Gulliver – viatge a Lil·liput, adapt./il·l. Julie Faulques, trad. Raquel Solà Garcia, 2005)

El grau d’adaptació depèn de cada text i de l’edat del públic lector. Els exemples dels apartats anteriors han demostrat que pot ser adient adaptar noms parlants per permetre els lectors de gaudir de l’humor de l’autor, o bé adaptar detalls de la realitat quotidiana per no fer més difícil el text als lectors de la llengua d’arribada d’allò que ho és per a aquells de la llengua de partida.
En alguns casos més aviat aïllats s’observen adaptacions totals, és a dir, es trasllada tota l’acció a la cultura d’arribada. Aquest tipus d’adaptació es pot justificar pel caràcter simbòlic o de paràbola d’un determinat text. Un exemple n’és la traducció catalana del Gurkenkönig de Nöstlinger: tota l’acció es desenvolupa en un àmbit catalanoparlant, com ho demostren els noms adaptats:

Wolfgang Hogelmann, Wolfi                                    Joan Canals, Joanet
Martina Hogelmann                                                   Martina Canals
Nik, Niki Hogelmann                                                 Nicolau, Nic Canals
Alex Berger                                                                   Àlex Muntanyà
Hubert                                                                            Ernest
Haslinger                                                                       Conill
Jo Huber                                                                        Roger Mestres
Erich Huber                                                                  Eric Mestres
Joseph Doukoupil                                                        Josep Peris
Michl Schubert                                                             Miquel Costa
Professor Feix                                                               professor Rull
Berti Slawik                                                                   Xavier Rodríguez
Titus Schestack                                                            Caius Ferrandis
Prof. Bauer                                                                    prof. Pagès
Lawuga & Livka                                                            Lleonart & Llopart
Kasparek                                                                        Ninyoles
Firma Elektro Blitz                                                      Llampec Elèctric
(Nöstlinger Wir pfeifen auf den Gurkenkönig)     (Cop d’escombra al rei cogombre, trad. Silvia Halm)

Adaptacions totals també es fan en l’àmbit de la literatura d’adults, per exemple, a la traducció d’obres de teatre com pot ser Pygmalion de G. B. Shaw.

4. Un exemple concret de l’aula
Als estudiants de la llicenciatura de Traducció i Interpretació de la UPF, a l’assignatura de Traducció Avançada de tercer any, se’ls va proposar elaborar la traducció d’un llibre per a infants, concretament Einer de Christine Nöstlinger, amb il·lustracions de l’artista Janosch (1970).(5)
És la història d’un home solitari, Einer, que va caminant per diferents països. Prefereix la calor i per això a l’hivern sol viatjar al sud. Un dia cau malalt i una dona l’acull a casa seva on el cura fins que es recupera del tot. Einer estima la dona, però les seves ànsies d’anar-se’n són més fortes que aquest sentiment, i se’n va al sud. Quan torna, la dona queda embarassada i té un nen. En una primera versió de la història, els tres van junts al sud; en la segona, més coneguda, la dona i el nen es queden, i Einer se n’hi va sol. És segur, però, que tornarà a estar amb ells un any més tard.
Existeix una traducció al castellà (Uno, traduïda per Antonio de Zubiaurre) que els estudiants no coneixien i que tampoc no va ser comentada a classe.
Després de la primera lectura del text de la segona versió es produí una pluja d’idees sobre les impressions que havia causat el llibre als estudiants i quins problemes de traducció hi preveien.
Entre els resultats hi destacaren tres aspectes:
– l’edat dels lectors
– el protagonista adult
– com s’havien de tractar els elements culturals específics. És interessant que només el tercer punt fa referència a les possibles dificultats de traducció pròpiament dites, mentre el primer i el segon estan relacionats amb la idea que tenen els estudiants (i el públic infantil i adult a Catalunya) de la LIJ.
Una estudiant opinà que el llibre, per descomptat, era per a nens «més grans» (entre 10 i 12 anys) perquè s’hi parla d’una dona que jeu al llit amb un home. També hi ha una il·lustració que mostra aquest detall.(6)
El tema es discutí a classe i els companys de la noia van insistir que el llenguatge senzill i les il·lustracions indicaven que es tractava d’un llibre per a nens més petits, aquells que comencen a llegir o bé aquells a qui els pares llegeixen el conte mentre miren les imatges.
A tots els estudiants els cridà l’atenció que el protagonista fos un home adult. No obstant això, el caràcter senzill d’Einer el fa actuar com un nen, obeint les necessitats més bàsiques: dorm quan té son, menja quan té gana, va on hi fa calor quan té fred, porta les butxaques plenes de coses de tota mena, etc.
Al llibre no s’esmenta el país d’origen d’Einer; queda clar, però, que es tracta d’un país on es parla alemany ja que el protagonista l’anomena: «El país de la gent que diu Guten Tag». Conseqüentment, hi ha els països de Dobar Dan, de Kali-mera, de Bonjour i de Buenos días. Einer sap que les altres persones en diuen Iugoslàvia, Grècia, França i Espanya, d’aquests països. Tenint en compte l’any de publicació del text alemany és obvi que es tracta dels països on, a la dècada dels 70, els alemanys i els austríacs passaven les seves vacances d’estiu, així que els lectors del llibre en alemany en coneixien alguns.
Una segona lectura més atenta revelà als estudiants que al text hi ha al·lusions i detalls irònics pensats més aviat per a adults.
La traducció del títol fou complicat perquè l’equivalència directa, «l’U», fou refusada unànimement per raons fonètiques i gràfiques. La solució adoptada, «l’Algú», també permet jugar amb el caràcter indefinit del nom i de la persona: «Ich bin so einer» –«sóc algú així», «da kommt so einer»– «allà ve algú».
L’altre gran tema a resoldre fou el grau d’adaptació. Va haver-hi diversitat d’opinions: deixar-ho tot igual, sense canvis ni de noms propis ni de països, o traslladar l’acció al sud, ja sigui Espanya o Catalunya. Finalment, amb el mapa d’Europa davant, els estudiants decidiren no canviar el nord com a origen del protagonista però sí alguns dels països que visita perquè Iugoslàvia i Grècia els semblaven massa allunyades a la realitat del públic infantil. En la versió consensuada, l’Algú ve del nord d’Europa, va a Itàlia, França o, passant per Catalunya –el país del Bon dia– a Espanya i, d’allà, al Marroc –el país del Salam. Així, els lectors veuran que també passa per casa seva (el país del Bon dia) i va a un país més lluny que els és familiar gràcies als companys del col·legi que vénen del Magrib.
Einer                                          Algú
Iugoslàvia / Grècia                 Catalunya / Marroc
Guten-Tag-Land                     país del Guten Tag
Kali-mera-Land                      país del Salam
Dobar-Dan-Land                    país del Bon dia
Bonjour-Land                          país del Bonjour
Buenos-Días-Land                  país del Buenos días

Aquesta solució també permet mantenir les il·lustracions de Janosch: hi apareixen, entre altres, un viatge amb vaixell que podria portar l’Algú al nord d’Àfrica, i una casa amb coberta de canyes, molt típica del nord d’Alemanya.
Malauradament no va ser possible la publicació d’aquesta traducció com estava previst en un principi.

5. Conclusions

Proposar la traducció de LIJ a l’aula de traducció de la universitat, és una bona oportunitat per sensibilitzar els alumnes cap a un àmbit de la pràctica professional que presenta tot el ventall de possibilitats de la traducció literària, així com una problemàtica específica i una gran riquesa d’aspectes interessants com ara els elements culturals, l’humor, la ironia, els noms propis, etc.
Els estudiants prendran consciència que els traductors –igual com els autors, els mediadors, etc.– estan influïts per les seves lectures, l’educació rebuda, la formació, etc., i que aquestes influències tindran efectes sobre la seva manera d’afrontar els textos a traduir. Hauran de ser «lleials» a la intenció de l’autor de l’obra i complir amb l’encàrrec de la traducció, prenent decisions i cercant solucions adequades en cada cas.

Bibliografia

Cervera, Juan. «Problemas de la literatura escrita para niños», a Cerillo, Pedro / García Padrino, Jaime (eds.). Literatura infantil. Conca: Universidad Castilla-La Mancha, 1990, ps. 67-83.
Fernández López, Marisa. Traducción y Literatura Juvenil. Universidad de León, 1996.
Fernández Martín, Carmen. «¿Señor Wormwood o señor Gusánez? - La traducción de los nombres propios en Dahl». CLIJ. núm. 101, febrer 1998, ps. 13-17.
Fischer, Martin B. «Christine Nöstlinger i altres autors de literatura infantil i juvenil en llengua alemanya», a Pons, Arnau / Škrabec, Simona (eds.). Carrers de frontera. Passatges de la cultura alemanya a la cultura catalana. Barcelona: Institut Ramon Llull, 2008, vol. II, ps. 280-281.
—. Konrad und Gurkenkönig jenseits der Pyrenäen. Frankfurt/M.: Peter Lang, 2006.
Fischer, Martin B. / Pujol Tubau, Miquel (2008). «Estudio crítico de la traducción al catalán de la serie Harry Potter», a Ruzicka Kenfel, V., Lorenzo García, L. (eds.), Valero Garcés, C. (coord.). Estudios críticos de Traducción de Literatura Infantil y Juvenil. Análisis de las traducciones de obras inglesas y alemanas a las cuatro lenguas oficiales en España. Tom II, ps. 163-223.
García del Toro, Cristina. «Una propuesta didáctica para traducir literatura juvenil en el aula», a Fernández Vázquez, José Santiago / Labra Cenitagoya, Ana Isabel / Laso y León, Esther (eds.). Realismo social y mundos imaginarios: una convivencia para el siglo XXI. II Congrés ANILIJ 2001. Universidad de Alcalá de Henares, 2003, ps. 119-133.
—. «La investigación-acción en traducción de LIJ». ANILIJ 2, 2004, ps. 61-72.
Kurultay, Turgay. «Probleme und Strategien bei der kinderliterarischen Übersetzung im Rahmen der interkulturellen Kommunikation», a Ewers, Hans-Heino / Lehnert, Gertrud / O’Sullivan, Emer (eds.). Kinderliteratur im interkulturellen Prozeß. Studien zur Allgemeinen und Vergleichenden Kinderliteraturwissenschaft. Stuttgart / Weimar: Metzler, 1994, ps. 191-201.
Nord, Christiane. Translating as a Purposeful Activity, Manchester: St Jerome, 1997.
O’Sullivan, Emer. «Kinderliterarisches Übersetzen». Fundevogel 93/94, 1991/92, ps. 4-9.
Shavit, Zohar. «La posición ambivalente de los textos. El caso de la literatura para niños», a Iglesias Santos, Montserrat (eds.). Teoría de Polisistemas, Madrid: Arco/Libros, 1999, ps. 147-181.
Wall, Barbara. The Narrator’s Voice - The Dilemma of Children’s Fiction. Houndmills/Londres: Macmillan, 1991.

Notes
(1) «Lo habitual en LIJ en el presente siglo es la doble direccionalidad niño-adulto», Fernández López (1996, p. 43).
(2) Juan Cervera anomena literatura ganada (Cervera, 1990, p. 72) les obres de la literatura universal que avui pertanyen al «cànon» de LIJ, com ara Robinson, Gulliver, etc. No les hem de confondre amb les obres escrites explícitament per a nens i joves. «Estas obras con valor literario que constituyen el centro del sistema de la LIJ, no han sido conocidas por niños y jóvenes sino a través de versiones reducidas y trivializadas.» (Fernández López, 1996, p. 15).
(3) La llicenciatura en Traducció i Interpretació a la Facultat de Traducció de la Universitat Pompeu Fabra (fins al 2008) no preveia cap assignatura específica de traducció de LIJ, però es podia fer en l’assignatura d’introducció a la traducció humanisticoliterària i en les quatre assignatures d’aquesta especialització. A més, també fou possible tractar temes relacionats amb la LIJ en l’assignatura de traducció audiovisual.
(4) Klingberg encunyà el terme «context adaptation» Klingberg, Göte (Hg.) (1978) Children’s Books in Translation, Stockholm: Almquist & Wiksell, p. 86.
(5) García del Toro, 2003/2004 també parla de l’experiència de la traducció d’un text/llibre complet.
(6) Heus ací aquest fragment: «[...] li agradava la dona grassoneta. Feia tan bona olor, i tenia la pell tan suau i calentona. I encara li agradava més quan estava despullada. Al vespre, quan ja havia arreglat la casa, es despullava i es ficava dins el llit ample i tou amb l’Algú. I llavors, l’Algú posava les mans a sobre la seva pell calentona. Primer se li escalfaven les puntes dels dits, a l’Algú, però després notava l’escalfor de la dona grassoneta per tot el cos. Per l’Algú, aquelles nits eren fins i tot més boniques que quan jeia a la platja i el sol li cremava l’esquena.»

Martin B. Fischer. Berlín, 1963. És professor associat a la Universitat Pompeu Fabra. Va fer la seva tesi doctoral sobre les traduccions de les obres de l’autora austríaca Christine Nöstlinger al català i al castellà. Tradueix literatura infantil i juvenil, i obres de divulgació, preferentment d’art i d’història. Els seus camps de recerca són la traducció de literatura infantil i juvenil, i la didàctica de la traducció. És coautor de diversos mètodes per aprendre castellà i autor de manuals per a professors.