Una aproximació

Quaderns divulgatius, 42: XVIII Seminari sobre la Traducció a Catalunya
Ballester, Aurora

Abans de començar vull agrair a l’AELC que hagi organitzat un seminari de traducció dedicat a la literatura infantil i juvenil, un esdeveniment no gens freqüent. La feina dels traductors és individual i solitària i celebro l’oportunitat que se’ns brinda en aquest seminari per parlar-ne i compartir experiències. Moltes gràcies per haver-m’hi convidat.

El primer criteri que vull compartir amb vosaltres avui és que, com a traductora de textos per a infants i joves, em plantejo la meva feina amb l’objectiu de contribuir a formar els gustos literaris dels joves lectors.
Dit això, quins altres criteris tinc en compte a l’hora de traduir un text per a infants i joves?
En general, traduir per a lectors joves no és gaire diferent que traduir per a adults. En tots dos casos, es tracta de traslladar a la meva llengua, de la manera més natural possible, un text escrit en una llengua estrangera.
Quan dic «natural» em refereixo a adaptar aquella obra com si fos escrita originalment en català. En el cas de la literatura per a infants i joves, faig un esforç especial perquè l’expressió en la llengua d’arribada sigui fluida, àgil, entenedora i directa. La meva pretensió és que el jove lector que obri aquell llibre que he traduït i es posi a llegir-lo, s’enganxi a la història sense detectar cap cosa estranya en la llengua en què està escrita, que no trobi dificultats afegides en la lectura.
D’entrada, és el text original el que mana, i el nivell de llenguatge de l’obra que estem traduint és el que marca el to. No és el mateix,  evidentment, traduir un text per a primers lectors, escrit amb frases breus, per enginyoses i creatives que siguin, que una novel·la per a adolescents, que en els aspectes formals no es distingeix gaire d’una novel·la per a adults.
Per allunyar-nos de la traducció literal, que pot fer que el lector tingui una sensació estranya davant del text, ens valem d’una sèrie de recursos lingüístics. Entre d’altres:
– evitar construccions sintàctiques que no siguin pròpies del català;
– no abusar dels possessius; en alguns casos és innecessari, en d’altres es pot substituir pel reflexiu;
– evitar anteposar l’adjectiu al nom;
– no abusar de la forma passiva ni dels gerundis, que en català no són tan productius com en d’altres llengües estrangeres de les quals traduïm habitualment.
Aquest tipus de recursos, és clar, són els que ha de tenir en compte qualsevol traductor, però ajuden especialment a fer més àgils els textos adreçats a joves lectors.
Un altre recurs del qual ens podem valdre per acostar més el text als lectors joves és adaptar-lo a la cultura d’arribada, si és pertinent. Això és imprescindible fer-ho quan trobem en el text noms de persona o de lloc inventats, amb intencionalitat còmica o fantàstica, que no podrien entendre els nois i noies d’aquí. Com més petits són els lectors, més adaptacions s’han de fer.
Per exemple, en la sèrie «Potingues i encanteris», que vaig traduir per a l’editorial Cruïlla i que tracta de les peripècies d’una aprenenta de bruixa, vaig fer uns quants canvis de nom amb aquesta finalitat. Hauria estat difícil mantenir els originals perquè haurien estat incomprensibles i haurien perdut tota la gràcia que els volia donar l’autora. La bruixa protagonista, en anglès, es deia Miss Strega, que vol dir bruixa en italià, un nom amb ressonàncies exòtiques per a un infant anglès, però crec que no tant per a un de català. En català vaig fer que es digués «senyoreta Pirula», que enllaça amb la tradició de noms de bruixa del nostre país. La senyoreta Pirula tenia una ferreteria, que en realitat era una tapadora de les seves activitats secretes. Com que en les il·lustracions es veia el rètol de l’establiment diverses vegades, calia canviar-lo per motius d’espai i, en lloc de «Ferreteria de la senyoreta Pirula», massa llarg, es va passar a dir «Can Plou i Fa Sol», que transporta el lector a una cançó popular de bruixes, simpàtica i surrealista. Amb el mateix esperit, vaig adaptar, també, els noms de les altres bruixes que hi apareixen, com la senyoreta Cua Delruc (Miss Shar Pintake), l’Estrella Galana (Heckitty Darling), la professora Ataconadori (professor Cobbleroni) i els noms inventats d’institucions, de lloc, pocions, embruixos, etc...
La qüestió de trobar un nom escaient per a la botiga i que cabés a la il·lustració del rètol em remet al segon tema que debatrem a la taula rodona: quins límits i reptes ens trobem fent traduccions de literatura infantil i juvenil?
Personalment, trobo que els llibres infantils molt il·lustrats són un autèntic parany per al traductor. En aquests casos, el text sovint fa referència a la il·lustració i t’obliga a fer esforços d’imaginació importants per salvar la relació entre text i imatge. Us posaré com a exemple dues imatges extretes del llibre El Llobató, cap de llopada de la sèrie «El Llobató», d’Editorial Cruïlla, on el protagonista emprèn una missió de rescat i segueix unes pistes que li ha deixat el seu equip.
En el primer cas, el dibuix de l’ocell era un avís: «Duck», que en anglès tant pot voler dir «ànec» com «ajupir-se». Com salvar la relació entre imatge i text per traduir-ho al català? Jo vaig optar per la frase «abaixeu el cap com un estruç», un ocell que apareixia com a personatge en el mateix relat.

La segona il·lustració planteja un problema semblant: a l’original veiem una mà amb un rellotge i una bifurcació amb una fletxa al costat. En aquest cas, el repte era com traduir l’original polisèmic «Watch», que significa «rellotge» i «vigilar». La meva solució va ser traduir-ho com «És hora d’agafar el camí de la dreta».


Un altre repte per al traductor són els poemes, les cançons, les rimes i els jocs lingüístics, que apareixen amb una certa freqüència en la literatura juvenil i infantil.
Ara veurem un exemple de cançó força complicat de traduir perquè obligava a mantenir una certa forma, un to determinat, i s’havia d’intentar respectar (poc o molt) el sentit de l’original. Era una cançó d’autocar que apareixia a No acaricieu el uombat!, una novel·la per a adolescents que també vaig traduir per a l’editorial Cruïlla. En anglès comença com una rima infantil tradicional i ràpidament es transforma en una cançó gamberreta. Es tracta de rodolins inacabats, als quals falta l’última paraula, que s’insinua tant per la rima com pel contingut i que comença amb el mateix so que la paraula que inicia el vers següent.

Mary had a little lamb, she also had a duck
she took him round the corner and taught him how to…
fry some eggs for breakfast, fry some eggs for tea
the more you eat, the more you drink, the more you want to…
Peter had a boat the boat began to rock
out jumped Jaws and bit him on the…
cocktail, ginger ale, forty cents a glass
if you don’t drink then shove it up your…
ask no questions tell no lies
I saw two policemen doing up their…
flies are bad, mosquitoes are worse
And that is the end of my silly little verse!

I heus aquí la meva versió lliure en català:
 
La Mariona tenia un xai, també tenia un ca,
el va portar a passeig per treure’l a …
Pi pinyoner, si fas moltes pinyes, plenes de pinyons,
amb dues pedres t’esclafarem els …
Culleres, forquilles i ganivets,
si mengeu mongetes us tirareu molts…
Petards, piules, trons i dinamita,
atenció quan encengueu que no us peti la…
Tites, cuques, mosques i mosquits,
tot són bestioles, però que en són de…
Mal que em sàpiga molt greu
la cançó ja s’ha acabat
i, amics meus, us dic adéu.

En tots aquests reptes que he comentat hi ha tantes aproximacions i solucions com traductors. Cadascú hi aportarà la seva part més creativa, la seva riquesa lèxica i tots els recursos que provenen de la formació cultural de cadascú, especialment de quan era un nen o un adolescent. I és important, vital diria, que el traductor es diverteixi fent aquests exercicis i malabarismes.
Doncs ara en parlarem més, de tot això.
Moltes gràcies.

Aurora Ballester i Gassó. Barcelona, 1960. Va estudiar filologia catalana i idiomes (anglès, francès i italià). Ha viscut onze anys a Stanford, Califòrnia i a Singapur, cosa que li ha permès perfeccionar el coneixement de la llengua anglesa. És traductora i lingüista homologada per col·laborar amb estudis de doblatge per a Televisió de Catalunya. Compagina la traducció per al doblatge amb la traducció literària, tant infantil i juvenil com per a adults. Ha traduït, entre d’altres, obres de Barbara Kingsolver i Vikram Seth, per a adults, i d’Edgar Alan Poe, T. Wynne-Jones, Ian Whybrow, Beverly Naidoo, Maeve Friel, Geraldine McCaughrean i Graham Marks per a nois i noies.