Lectures de la modernitat poètica nº 56 : André Breton vist per Ricard Ripoll

Un cicle de poesia coordinat per Antoni Clapés

Tinchebray, Normandia, 18 de febrer de 1896 — París, 28 de setembre de 1966

El 1919 publicà el primer recull de poemes —Mont de Piété— i fundà amb Louis Aragon i Philippe Soupault la revista “Littérature”, òrgan del dadaisme, on publicà Les champs magnétiques. El 1924 dirigí la revista “La révolution surréaliste” i publicà Manifeste du surréalisme, en els quals, influït per Freud, es lliurà a experiments d’escriptura hipnòtica. Légitime défense (1926) i Second manifeste du surréalisme (1930) foren la reacció enfront de la tendència inicial a una socialització del surrealisme i al control marxista en poesia, reacció que el 1935 li féu rompre tot lligam amb el partit comunista francès. El 1941, arran de la prohibició de l'Anthologie de l’humour noir (1940), se n'anà a Amèrica. Tornà a França el 1946, combaté Albert Camus i el realisme socialista i fundà diverses revistes surrealistes. Continua defensant la modernitat poètica fins al final.

És autor de Les pas perdus (1924), Le surréalisme et la peinture (1928), Les vases communicants i Misère de la poésie (1932), Fata Morgana (1942), L’Art magique (1957), etc. 

Llibreria Jaimes (València, 318).