Maria Barbal
Associació d'Escriptors en Llengua Catalana
Pòrtic

Maria Barbal (Tremp, setembre 1949) escriu, sobretot, novel·les i contes. Va passar la seva infantesa al Pallars, va continuar estudis a Barcelona, on va acabar seguint els cursos de Filologia Romànica Hispànica a la Universitat Central. Es va quedar a viure a la capital i es va dedicar bastants anys a l’ensenyament.

Va presentar la novel·la Pedra de tartera l’any 1984 al Premi Joaquim Ruyra i el va guanyar. Publicada primerament per editorial Laia (1985), després, a Empúries, La Magrana i Columna se n’han fet més de seixanta edicions i és present en col·leccions variades. Se n’ha fet dues adaptacions teatrals, que han estat representades en diferents escenaris; la darrera al TNC. Ha arribat a un públic nombrós i divers, ha rebut altres premis literaris, Premi de la Generalitat del 1985 i Premi Crexells del mateix any. El 2018 compta ja amb setze traduccions. És una novel·la breu on la memòria de la guerra civil espanyola i de la repressió posterior és viscuda per una dona d’un petit poble pirinenc, que acaba els seus dies a Barcelona. El grau del ressò d’aquesta primera obra a Catalunya i internacionalment ha tendit a ocultar les creacions posteriors de l’autora. L’editorial La Magrana va reunir Pedra de tartera i les dues novel·les següents, Mel i metzines (1990) i Càmfora (1992), Premi Nacional de Narrativa 1991-1992, en un volum amb el títol Cicle del Pallars (2002), que ara publica La Butxaca d’Edicions 62. Al cicle, encara s’hi podria afegir els contes de La mort de Teresa (1986) i les novel·les País íntim (2005), Premi Prudenci Bertrana, i la darrera, A l’amic escocès (2019), totes dues editades per Columna. També s’hi relaciona, un llibre sobre pobles abandonats, Camins de quietud (2001).

Fruit del seu interès per les tensions socials i la complexitat de les relacions humanes, ha publicat altres novel·les com Carrer Bolívia (1999), Bella Edat (2003), Emma (2008), En la pell de l’altre (2014). Igualment, narracions i contes. Ulleres de sol (1994), La pressa del temps (2010), Cada dia penso en tu (2013) i l’autora va triar els millors contes, entre tots els publicats, i els va agrupar per temes en el volum Dolça companyia, cara solitud (2013), prorrogat per l’actriu Àurea Màrquez.

Maria Barbal és sòcia de l’AELC i del PEN Català.


Pàgina elaborada per Xulio Ricardo Trigo.
Fotografies: © AELC/Carme Esteve.



--------------------