En la passada convocatòria dels Premis Literaris Ciutat d'Olot, Concepció Batallé s'endugué el primer premi de contes per a nens pel seu recull intitulat "Quatre contes per infants". Per parlar del guardó en concret i de la seva visió sobre l'apassionant món de la literatura infantil, hem mantingut amb ella la següent entrevista.

Com definiries els Quatre contes per a infants?
Podríem dir que són pinzellades de fantasia. En un d'ells, "L'arbre de tots els fruits", parlo d'un pagès que recollint tota una colla de pinyons del què menjava, els planta i obté un arbre completament imaginari que dona fruits de tota mena. Un altre, presentat amb el títol de "Història d'una carta", explica les estranyes problemàtiques que segueix una carta, des que surt del qui la fa fins que arriba al seu destinatari, amb els problemes que té, l'angoixa que passa, etcètera. En un altre, "Les sabates de les papes de cent cames", s'hi exposen els problemes que té una mare per calçar els seus fills quan aquests tenen tants peus com els que tenen els fills de la papa. Per últim, "El sac de l'avi", és el sac on un avi guarda les mentides. Aleshores té un net que buida el sac i els disbarats, i l'avi li diu que les ha de tornar a recollir.

Per a quina edat consideres que van destinats aquests contes?
Per agradar més, entre els vuit i els dotze anys.

Tu estàs fent de mestra. Els expliques contes a la mainada?
Sí que n'explico. Sovint me'ls invento i tot. Considero que és una experiència molt positiva. Com sigui que tinc davant per davant qui els rep, a vegades, segons les reaccions els pots corregir. Podríem dir que tens un públic en directe que és el teu jutge. A nivell didàctic això t'ajuda molt.

A la mainada els agrada que els expliquis contes o bé llegir-los?
Ja els agrada llegir-los, també. Si a casa els han motivat procurant que tinguin els llibres adients a la seva edat i que vagi pujant gradualment aquesta afició per la lectura, el conte no el deixen pas fins ben entrat els quinze anys llargs. El conte els embadaleix molt i molt.

(L'Olotí. Setmanari d'informació de la Garrotxa, núm. 108, p. 11. 15 de maig de 1981).