Autors i Autores

August Bover

Coberta de l'antologia poètica de Pere Serafí (2005).
Coberta del llibre Sarcotalana. Llengua, literatura i cultura catalanes a Sardenya.
Coberta del Diccionari dels gentilicis catalans.

Biografia

August Bover i Font va néixer a Barcelona, l'any 1949. Els darrers anys de batxillerat començà a compondre cançons (lletra i música) que ell mateix cantava i feu diversos viatges per Eivissa i Formentera, en una època en què aquestes illes eren el lloc de pelegrinatge de la joventut contestatària internacional –com més tard es reflectirà en el seu primer llibre de poemes.

Durant els últims anys de la dictadura franquista estudià Filosofia i Lletres a la Universitat de Barcelona, i s'hi doctorà en Filologia Romànica (Catalana) el 1984. A l'entremig, fou assistent de recerca a la Universitat de Saskatchewan (Canadà) i inicià la docència al Departament de Filologia Catalana de la Universitat de Barcelona, d'on ara és catedràtic emèrit. També ha estat professor visitant a les universitats de Perpinyà i de Càller (Sardenya) i investigador a la Universitat de Califòrnia a Berkeley (EUA), secretari tècnic de la Comissió de Lectorats de Català a les universitats de l'estranger (1988-2002) –integrada per la Generalitat de Catalunya i el Consell Universitari de Catalunya– i codirector de la Catalan Review (1995-2009). Actualment és vicepresident de la Federació Internacional d'Associacions de Catalanística (FIAC) i president de la Societat Catalana de Llengua i Literatura, filial de l'Institut d'Estudis Catalans.

Com a investigador, ha centrat les seves recerques en la literatura de l'Època Moderna –antologies de la poesia de Pere Serafí (1987 i 2005)–, la cultura catalana de Sardenya –Sardocatalana. Llengua, literatura i cultura catalanes a Sardenya (2007)– i l'obra de Josep Sebastià Pons –Antologia poètica (1986), Teatre (1990) o la biografia Josep Sebastià Pons (1990). També és autor, entre altres obres, del Manual de catalanística (1993) i del Diccionari dels gentilicis catalans (1996).

Com a poeta, el seu primer llibre, En pèlag d'amor (Palma, Mallorca: Documenta Balear, 1999), aplega poemes escrits en un arc de quinze anys i és fruit de la reflexió sobre el paisatge i la cultura de les Balears i de les relacions de l'autor amb els homes i dones d'aquestes illes. Amb L'hivern sota el Cadí (Tarragona: Arola Editors, 2001), començà una etapa japonitzant que el dugué a utilitzar formes epigramàtiques de la poesia nipona –en aquest cas, la tanka– i és també l'inici de la col·laboració amb Salvador Alibau, que l'il·lustrà amb aiguades. L'hivern sota el Cadí és una evocació de l'Alt Urgell i les contalles que, de petit, sentia explicar al seu avi matern. El llibre, amb pròlegs de Joan Alegret i José Corredor-Matheos, conté també la traducció espanyola, de l'autor; anglesa, de Mary Ann Newman; i japonesa, d'Izumi Kando. Mojave (Sitges: Papers de Terramar, 2006) pren el nom del desert californià i, conseqüència de l'any viscut als Estats Units, s'hi reivindiquen els pobles indis americans; escrit en haikús i també amb aiguades de Salvador Alibau, conté la traducció anglesa, de Mary Ann Newman, i francesa, de Denise Boyer. Tot tancant el cicle, un altre cop en tankes i ara amb fotografies en blanc i negre de Toni Vidal, Terres de llicorella. Imatges del Priorat (Tarragona: Arola Editors, 2008), com a complement de L'hivern sota el Cadí, reflexiona sobre el Priorat dels avantpassats paterns. Vicino al mare. Antologia poetica (Càller, Sardenya: Arxiu de Tradicions, 2006), amb traducció a l'italià de Joan Armangué i pròleg de Neria De Giovanni, conté alguns poemes encara inèdits als Països Catalans. Cloc! (Tarragona: Arola Editors, 2011), amb dibuixos de Pere Capellà i pròleg de Màrius Serra, representa una incursió experimental que explora les possibilitats de la llengua catalana, sovint des d'un punt de vista lúdic.