IV
Ets ple i revengut d'esperit
amb una ànima
que umpl el buit de la meva concupiscència.
No pot ésser mai
que t'alimentis amb l'art
(menja híbrida, barreja de mel i palla),
tu necessites vianda amb ous filiats
i el suc vivificador de sarments fornides.
Ni el brau, ni el gall de llavor,
caminen més segurs que tu
quan véns amb pas ardent
i mirada furtiva cercant el llit isabelí,
–llit dels meus avis–
a cobrar el deute del plaer.

Aquí on tu fecundes estèrilment
hi vaig néixer jo
i esper que qualque dia
també hi nesquis tu.

(Del llibre Carta oberta (1979))

* * *

A ENYORAMENT

Amor a la torta
plany en la nit,
closa la porta,
sol en el llit.

Empenta forta
cap al neguit;
paraula morta
em crema el pit.

Escolt callant
el mateix disc
i vaig dient:

ni palp, ni sent,
ni ensum, ni cant,
ni alèn, ni visc.


A ARCÀNGEL

Paraules del meu tacte, llepolia
fosa en el tors del nostre eixorc estiu;
mirades discursives que fan via
pel nostre sentiment de vol esquiu.

Bé sé jo que la vida és del qui riu;
Mart i Venus disputen la valia
per conèixer la carn de viu en viu
i fer llepar la sort de cada dia.

No sé què hi ha més lluny de l'horitzó,
viure, però, sens viure és com un crim;
voldria cloure el gust de la dolçor

en la lletra retòrica del rim
i, triant de la vida el que és millor,
a cau d'orella dir-te sols: t'estim!

(Del llibre Retrets i pregàries (1984)