Fugir de ser

Fugir de ser,
ser de nou,
ser més.

Cercar recer a la casa dels somnis.

Renéixer,
ressorgir,
recrear-se.

Els nostres ulls cremant amb el crepuscle.

No ja tan sols nosaltres:
som als teus ulls
generacions de rostres i d’anhels:
mirem,
sentim.

Es tensa l'arc
i torna a ser de foc.

L'olor de llum,
la vida com un got de vi.

Ser als llavis
(deixar dormir la ment que et dicta el gest),
al gest,
la punta dels teus dits tocant la pell;
ser a l'aire,
l'espurna en l'infinit.

Silenci.

Ploure,
ser la pluja,
les gotes,
una a una,
lliscant sobre les fulles,
mullant la terra,
l'illa
on, nàufrags,
assedegats,
ens aboquem als pètals
i a l'aigua de la fruita.

Estendre'ns
com la nit
damunt del mar.

Desmentir el temps,
besar de nou l'albada.


(Del llibre Alba del vespre. València: 3i4, 2013)