Autors i Autores

Manel Garcia Grau
1962-2006

Coberta de La mordassa.
Manel Garcia Grau

Comentaris d'obra

"Manel Garcia Grau, autor d'una consolidada obra poètica i assagística, així com d'interessants propostes narratives, ens té acostumats a una doble vessant que ve alternant-se amb èxit als seus llibres de poesia. Per una banda, trobem l'amant de la bellesa, capaç de composicions de gran valor estètic que ens desperten passions oblidades, ritme, idees, sensacions, la poesia com a fuet de consciències adotzenades per l'era de la televisió i la política de campanar. Per una altra, ens proposa llibres on la poesia lluita amb altres armes, les de la protesta creativa o la negació a romandre impassible davant els esdeveniments que marquen les nostres vides. S'ha de dir, però, que seria una simplificació separar els conceptes: tots dos són presents als seus llibres encara què, de vegades, la balança s'inclini de manera significativa a favor d'un o de l'altre.

La Mordassa (Perifèric Edicions, 2003) pertany a la segona opció. Garcia Grau practica més que mai la poesia-denúncia, la poesia-puny, que travessa les neurones del lector amb voluntat d'impactar contra els llençols del conformisme on tots ens refugiem en alguna època de les nostres vides. Sobretot a la primera de les dues parts que composen el llibre, "No trespassing", assistim a una negativa rotunda davant fets d'extraordinària gravetat que deixem passar com una més de les certeses que dia a dia ens assalten. La negativitat s'hi converteix, però, en propostes creatives, capaces de moure'ns a la reflexió i a la rebel·lia: "No a cap infern ni a cap Eurídice / que no enderroque el cianur dels covards." o, entre moltes altres, la contundent "No a cap culpa per ser home / ni a cap anatema per ser lliure."

Després d'aquest espectacular desplegament de negacions, el poeta s'enfronta a les conseqüències en una segona part, "Efectes col·laterals", farcida de referents clàssics. Recuperat l'equilibri, però encara posseïdor d'un esperit combatiu, l'autor fa un recorregut per aquells aspectes que ens poden retornar la sensació d'inserir-nos al nostre temps perseguint alguna cosa més que els plaers fàcils i mastegats: "Abans del mot fou l’enigma, / el combat cos a cos amb el verb i la carn." Tot plegat per a transmetre'ns una veritat essencial que, no per ja sabuda o intuïda, deixem de condemnar als abismes de la indiferència: "La literatura existirà sempre / que hi haja algú que se n'adone del fang / que porta a les mans i de la llum / que, dèbil i imperceptible, / resta entre les pupil·les."

(Xulio Ricardo Trigo: "Contra la indiferència", Avui-. Cultura, Barcelona, 18 desembre 2003)
 

* * *
 

"Al fons de vies desertes és un llibre en què excel·leix gràcies a la varietat i al domini de la paraula poètica. Un domini i un control de les formes i dels recursos que s'entenen dintre d'una trajectòria impecable de producció lírica (no debades, ha estat guardonat amb alguns dels premis més cobejats del país). Un llibre en què la humilitat és l'actitud que li serva la saviesa, i el mena, a la fi, a l'excel·lència literària".

(Juli Capilla: "La humilitat o el principi de la saviesa", El Temps, núm 957, 15-21 d'octubre de 2002, p. 97)
 

* * *
 

"La novel·la és interessant pel moment històric que ens acosta i per l'exposició que Manel Garcia Grau fa de les complexes personalitats del Papa Luna i del seu escrivà. Té les frases ben trenades, i el llenguatge emprat, sense ser en cap moment anacrònic, aproxima els ecos de la llengua catalana dels segles XIV i XV. El rigor, la passió i l’honestedat/.../amb l'elegància i el lirisme de la ploma de Garcia Grau, els pensaments amb contingut i les descripcions vibrants que trobem al llarg de moltes pagines, fan que El Papa maleït sigui un bon llibre per tenir a les mans."

(Teresa Pous: "El beuratge de la derrota", Avui. Cultura, 20 de febrer de 2003, p. XV)
 

* * *
 

"A Anatema, els versos de Manel Garcia Grau s'allarguen fins al punt que moltes vegades podem parlar de poemes narratius. Amplis recursos que utilitza per a expressar els neguits, els dubtes, el compromís, la denuncia i els desitjos, en definitiva, tota la complexitat del pensament humà. Perquè aquest poemari és un magnífic exemple de poesia moral, de compromís amb la vida i amb l'ésser humà".

(Josep M. San Abdon: "El combat de viure, el combat d'escriure", Saó (València), núm. 275, agost 2003, p. 50)
 

* * *
 

"Un llibre excepcional, que he llegit amb pregona emoció, amb admirat fervor, és el darrer recull de poemes (de fet, es tracta de dos únics poemes, ambdós llargs) del poeta castellonenc Manel Garcia Grau: el llibre es titula La mordassa i és un crit de rebel·lia, un lament metafísic, un punyent i inútil udol a la lluna en la nostra derrota a cops de matxet i d'injustícia [...]. Amb un acompanyament excepcional: el pròleg, de Sebastià Alzamora, és un dels més bells, intel·ligents, aguts, combatius, rotunds pròlegs que he llegit en molt temps."

(Isabel-Clara Simó: "Mordasses", Avui, 19 d'octubre de 2003, p. 3)
 

* * *
 

"Puro vitriolo, nada complaciente con lo que nos pasa, con los señores del dinero y de la guerra, con la poesía y los poetas "d'emmirallada pulcritud...". Uno de los más virulentos libros contra el conformismo ideológico y cultural que nos invade y además, no sólo por eso, un libro excelente de versos necesarios. El titulo: La Mordassa. Su escritor: Manel Garcia Grau, uno de los más imprescindibles poetas en catalán que conozco. No se salten el prólogo de Sebastià Alzamora."

(Alfons Cervera: "Por todo lo que a ella le gustaba", Turia (València), núm. 2080, 12-18 de desembre de 2003, p. 85)
 

* * *
 

"Durant l'any 2002 han aparegut uns quants llibres de recopilació d'articles dispersos [...]. Un d'ells és de Manel Garcia Grau i es titula Les suspicàcies metòdiques. Són articles publicats originàriament entre els anys 1995 i 2001, de procedència i característiques molt diverses: des de ressenyes de diari fins a comunicacions en congresoss. Val la pena mencionar-ne sobretot un parell, que han aparegut en publicacions allunyades dels circuits especialitzats i que tenen un interès notable: una síntesi de l'obra literària de Jaume Fuster ("Jaume Fuster: l'optimisme de la voluntat fet literatura, pàgs. 29-37) i un breu panorama de la poesia catalana recent al País Valencià" ("Poetes al País Valencià: l'arc tensat cap al combat i la belleza", pàgs.. 55-59)."

(Jaume Aulet: "Més estudis recents de literatura catalana contemporània", Serra d'Or (Barcelona), núm. 527, novembre 2003, p. 68)