"La història de desamor que desgrana el poeta té el valor afegit de tractar amb serenitat desacomplexada una relació homosexual. El procés de la història té tocs pasolinians i hi abunden les referències de biaix que poden recordar, al lector habitual de poesia, la presència de García Lorca, de Luis Cernuda o de Jaime Gil de Biedma, entre altres. En essència, es tracta del guany i la pèrdua d'una intensa relació amorosa amb un adolescent de dinou anys encarada sense vergonyes ni tabús:

Fou divers l'amor nostre i és sabuda i antiga
la maledicció que pesa sobre els homes
que estimen els semblants sense cap document
ni cap promesa eterna, ni fills per a la guerra
ni, ai!, per a la vida; sense cap branca nova
ni cap altre somriure que no siguen els seus,
rares flors solitàries."

(Isidor Cònsul, "La història d'un desamor", Avui, 11 d'abril de 1992)