Gaspar
Jaén i Urban
Associació d'Escriptors en Llengua Catalana
Biografia

Gaspar Jaén i Urban neix a Elx (Baix Vinalopó) el 20 de maig de 1952. El seu avi i el seu pare eren palmerers a la mateixa ciutat d'Elx i la família materna procedia del camp.

Es llicencia a l'Escola d'Arquitectura de València el 1976 i rep el doctorat l'any 1990 amb la tesi "Formació de la moderna ciutat d'Elx: 1740-1962. Del pont i raval de Santa Teresa al Pla General d'Ordenació Urbana". Entre els anys 1980 i 1991 ocupa el càrrec d'arquitecte municipal a l'Ajuntament d'Elx, i entre el 1987 i el 1994 treballa d'assessor personal de l'Alcalde en temes d'arquitectura i urbanisme. A partir del 1987 és membre de la Junta Local Gestora del Patronat de la Festa o Misteri d'Elx, i entre el 1989 i el 1998 és l'arquitecte encarregat de la tramoia. Des de l'any 1989 treballa de professor de Dibuix Arquitectònic i de Dibuix Tècnic a l'Escola Politècnica Superior d'Alacant, on obté la Càtedra d'Escola Universitària el 1993. Entre el 1996 i l'any 2000 coordina els estudis d'arquitectura a la Universitat d'Alacant.

Juntament amb el fotògraf Andreu Castillejos Gaspar Jaén publica, l'any 1984, el Llibre de la Festa d'Elx, on mitjançant text i imatges narren aquesta tradició il·licitana. L'any 1988 rep el premi d'Actuació Cívica Catalana de la Fundació Jaume I "com a restaurador de la catalanitat en la presentació i la promoció del Misteri d'Elx, així com per la seva destacada participació en activitats del Congrés de Cultura Catalana i en el II Congrés Internacional de la Llengua Catalana".

Ha publicat diversos treballs d'investigació sobre temes de la seva especialitat, gairebé sempre referits a l'àmbit de la comarca del Baix Vinalopó i del País Valencià, com ara Qüestions territorials al País Valencià (1979), Guia de l'arquitectura i l'urbanisme de la ciutat d'Elx (1989), Les palmeres del migjorn valencià (1992), La vila i el raval d'Elx (1999), De les Clarisses al Salvador: migdia i llevant de la vila l'Elx, arquitectura i urbanisme (2012), i Formació d'una ciutat moderna de grandària mitjana: Elx, 1740-1962 (2017), entre molts altres. També dirigeix i coordina la Guía de arquitectura de la província de Alicante (1999). Al mateix temps escriu en publicacions periòdiques i per a congressos nacionals i internacionals d'arquitectura, urbanisme i expressió gràfica. El projecte i la direcció tècnica de la construcció de diversos edificis, jardins, exposicions i plans d'urbanisme, la major part d'ells situats a la ciutat d'Elx o referits a ella, encara que també a la ciutat de València i les comarques veïnes, completen la seua activitat ressenyable.

Paral·lelament a la tasca com a arquitecte i docent, ha anat bastint una important producció poètica que consta de més de deu títols i que ha estat àmpliament reconeguda amb diferents premis i honors. Cadells de la fosca trencada (1976), és el primer recull publicat, seguit dos anys després per Les flors de bruc. L'any 1982 publica els títols Cambra de mapes, guardonat amb el premi Recull-Ribas i Carreres, i el Ciutat d'Olot-Munteis, i La Festa, premi Ciutat de Palma. Continua, entre d'altres, amb Fragments (1991), recull guanyador del premi Vicent Andrés Estellés de poesia del mateix any; Del temps present (1998), guardonat amb el premis Crítica dels Escriptors Valencians i V. Andrés Estellés; i Pòntiques (2000), que rep els premis Ausiàs March de l'Ajuntament de Gandia, Crítica dels Escriptors Valencians i Cavall Verd-Josep Maria Llompart. L'any 1996 és nomenat Mestre en Gai Saber dels Jocs Florals de Barcelona. Juntament amb el fotògraf Rafael López Monné, l'any 2003 publica Territoris, un llarg poema dedicat al paisatge, a les paraules i a la gent dels Països Catalans. Aquesta col·laboració es repeteix l'any 2007 amb la publicació del recull Estellesiana, un homenatge al poeta Vicent Andrés Estellés i a Burjassot, el seu poble.

Tal i com ens diu el mateix autor, "els temes dels meus poemaris no els trie jo, sinó que em vénen imposats pel mateix procés vital, vivencial. Els meus poemes són el mirall on es reflecteixen les meues experiències. La meua poesia és autobiogràfica". En aquest sentit, la seva obra poètica, profundament arrelada a la ciutat d'Elx, conté una constant reflexió intimista i existencial, amb un llenguatge ric en símbols i evocador, i amb un fort compromís social i polític. En un recital a l'Aula de Poesia de la Universitat d'Alacant, diu: "L'objecte de la meua poesia volia ser l'esdeveniment personal i vital, quotidià o extraordinari, el món visible i tàctil, els records i les absències. Tot això entès com una experiència irrepetible, com a font de coneixement i com a origen del llenguatge. Era una poesia que intentava narrar, exposar fets, contar històries o sensacions d'una forma bella. Una cosa poc novedosa i que s'apropava als llocs comuns sobre el tema. Crec que tot s'ha dit ja i que solem repetir, amb variacions, els mateixos temes i les mateixes formes. M'agradava treballar la matèria del llenguatge d'una forma realista, no exempta d'un cert simbolisme. I a poc a poc, ben aviat, vaig anar allunyant-me de les avantguardes del període d'entreguerres i dels textualismes dels anys 60 que una vegada em van entusiasmar tant. Amb la meua literatura pretenia emocionar i m'emocionava intentar-ho i aconseguir-ho."

Alguns dels seus poemes han estat traduïts al castellà, al francès, a l'italià, al neendarlès i al portuguès, en diverses antologies col·lectives de poesia catalana.



--------------------