Autors i Autores

Quima Jaume
1934-1993

Quima Jaume amb la seva germana bessona Esperança
Quima Jaume amb Rosa Ardid, la seva germana Esperança i una amiga
Quima Jaume durant el seu viatge a Portugal.
Quima Jaume a la Piazza Navona de Roma, l'any 1991.

Biografia

Quima Jaume va néixer a Cadaqués el 20 d'abril de 1934.

El seu pare, nascut en una altra vila marinera –Alcúdia (Mallorca)– va arribar a Cadaqués navegant en un vaixell mercant. Allí va conèixer la Mercè, una cadaquesenca d'una gran bondat. S'hi va quedar per poder-se casar amb la Mercè i va substituir la navegació per la pesca.

D'en Bartomeu Jaume, Tomeu, es deia que era "l'essència de s'honradesa". La poeta en la dedicatòria del seu primer llibre recorda la gran bondat dels seus pares: "Als meus pares, que són absents, a qui recordo amb tendresa per la seva infinita bondat". I en el segon llibre diu: "A vosaltres encara". El tercer llibre no el va poder dedicar perquè va ser pòstum.

Del matrimoni d'en Tomeu i la Mercè en van néixer 4 fills: la Maria, la gran, el Federic, el noi, i al cap de 10 anys van arribar les bessones: la Quima i l'Esperança. La infantesa i la joventut van transcórrer a Cadaqués entre roques i mar.

En una estada a Navarra, però, on va quedar fortament impressionada pel cant gregorià del monestir benedictí de "Los llanos" a la població d'Estella, va fer esclatar tot el potencial místic que portava a dintre i als 24 anys va ingressar, en règim de clausura, al monestir benedictí de Sant Pere de les Puelles, al barceloní barri de Sarrià, on també havia ingressat la seva germana bessona, que també va sentir la vocació mística a la plegada que la Quima. Després d'una estada de tres anys viscuts amb intensitat, va anar descobrint que aquell no era el seu camí.

L'any 1961 va marxar a París on va cursar estudis i va entrar en contacte amb tot un món cultural que serà decisiu per a la seva formació.

Un cop tornada "a casa" es va instal·lar a Barcelona i va començar a treballar en el camp de l'ensenyament com a parvulista. Paral·lelament va cursar els estudis de Filologia a la Universitat de Barcelona. Un cop llicenciada va passar a fer classes en l'ensenyament secundari fins als últims temps de la seva vida.

Per què escrivia Quima Jaume? La resposta podríem trobar-la en la seva personalitat inquieta, en el desig de recerca de l'absolut generat pel potencial místic que havia conservat després de sortir del monestir i que en deixar la vida monacal va plasmar a través de la poesia, potser perquè era el gènere que millor canalitzava la subtilesa per expressar tota la riquesa interior.

Ja de ben joveneta havia mostrat una predisposició a l'escriptura i concretament a la poesia sense que, potser per la seva gran modèstia, mai li hagués passat pel cap de publicar res. L'impuls per a la publicació del primer llibre va ser l'estímul de Rosa Leveroni que la va encoratjar a presentar els seus poemes a una editorial després de remarcar-ne insistentment la qualitat. Una altra personalitat que també la va encoratjar molt, amb qui la unia una gran amistat, va ser Anna M. Dalí. Mantenien llargues converses, fet excepcional atès que Anna M. Dalí era una persona reservada que seleccionava molt les seves amistats.

L'obra de Quima Jaume consta de tres llibres de poesia. El primer publicat l'any 1986 a Columna, El temps passa a Cadaqués; el segon, Pels camins remorosos de la mar, va merèixer el premi Carles Riba l'any 1989; entre aquest segon llibre i el tercer, trobem Quatre sonets publicats en el núm. 29 de la revista Vèrtex, dirigida per Josep M. Calleja i Àngels Ballvé i un article al Punt Diari titulat Anna Maria Dalí i Cadaqués que va obtenir el premi Carles Rahola de periodisme. El tercer, Del temps i dels somnis, fou publicat pòstumament l’any 1993 dins la Poesia completa a l'editorial Columna.

Quima Jaume va morir el 30 de gener de l'any 1993. El càncer li va causar una mort prematura que va impedir la continuació de la seva obra que s'estava obrint als camins de la prosa i continuava en els de la poesia.

La temàtica de la seva poesia és molt variada, abasta des de les relacions amb el seu Cadaqués nadiu, el mar, l'amor, el desamor, la mort, el pas del temps i l'aprofundiment en els llocs més recòndits de l'ànima humana, la reflexió sobre la creació i el més enllà. És una poesia definida per la mateixa poeta com "volgudament comunicativa".

Des de 1995 la vila de Cadaqués dedica un premi literari a la seva memòria.