Enric Larreula
Associació d'Escriptors en Llengua Catalana
Biografia

Enric Larreula i Vidal (Barcelona, 1941), escriptor, professor universitari i il·lustrador. Fill d'una família obrera, als catorze anys comença a treballar en una fàbrica, i estudia fins a obtenir un mestratge industrial. Posteriorment, deixa la fàbrica i es dedica professionalment a una de les seves grans passions, el dibuix. Treballa per a l'editorial Bruguera, il·lustrant sèries d'aventures, de guerra, d'indis i cowboys, però en tornar del servei militar, un problema a la vista l'allunya de la professió. A partir d'aquell moment realitza diversos oficis, entre ells el de venedor de llibres a domicili (es tractava de la venda de llibres en català per Edicions 62, en un moment en què encara no hi havia ni catàlegs). Compagina la feina amb una breu trajectòria com a cantant, compartint escenari amb membres de la Nova Cançó com Pi de la Serra, Raimon, Serrat, o Maria Cinta, però una faringitis crònica l'obliga a deixar-ho a finals de la dècada dels seixanta. Preocupat per la situació que vivia el país, a la fi de la dècada dels seixanta s'incorpora a les classes de llengua catalana que Òmnium Cultural organitzava d'amagat i com podia en algunes escoles. Aquest fet el va posar en contacte amb el món de la immigració. Queda tan atrapat per la feina d'ensenyar a estimar el català, que ja no deixa el món de l'ensenyament. Per això, als trenta-cinc anys es posa a estudiar a la Universitat, i l'any 1983 es llicencia en Filologia Catalana. Durant més de vint anys ha estat professor de didàctica de la llengua a la Facultat de Ciències de l'Educació de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Per a Enric Larreula, en un inici l'escriptura era només una manera d'aprendre i practicar la seva pròpia llengua. Ell mateix afirma que si hagués nascut a Londres, París o Madrid, no li hauria estimulat tant escriure. Al final de la dècada dels setanta comença a publicar material didàctic i participa en la realització d'una seixantena de llibres d'ensenyament. A partir de l'any 1981 inicia la publicació del que acabaria essent una de les produccions més importants de narrativa infantil i juvenil en llengua catalana, amb títols com El gegant bo (1981), Marduix (1983), premi Crítica Serra d'Or de literatura infantil i juvenil del 1984, la sèrie de novel·les d'aventures Ala de corb, il·lustrada per Jordi Vila Delclòs, Les memòries de la Bruixa Avorrida (1986), Em dic Paco... (1991), Contes per a un món millor (1992), que obté el premi Lola Anglada del 1991, Terres verges (1997) o La transformació (2007).

Simultàniament publica poesia, teatre, assaig, narrativa curta i narrativa satírica amb títols com La propina (1990) o La dutxa (2000), ambdós premiats amb el premi Pere Quart d'humor i sàtira del 1990 i del 2000 respectivament, o Dolor de llengua (2002), un assaig on l'autor repassa la situació de la llengua catalana en l'actualitat.

Tradueix del francès la popular col·lecció d'El petit Nicolas de Jean-Jacques Sempé i Renné Goscinny. Les seves obres han estat traduïdes al castellà, a l'èuscar, el gallec, l'alemany, l'anglès, el danès, el finès, el francès, l'italià, el japonès i el suec. Col·labora habitualment en mitjans de comunicació de premsa i ràdio i és cofundador de l'Associació Amics de la Bressola, una entitat sense ànim de lucre que treballa per a recuperar l'ensenyament de la llengua catalana a la Catalunya del nord.

L'any 2002 és distingit amb el Premi d'Honor Jaume I.



--------------------